La broma infinita

Un dels personatges de La musa fingida, de Max Besora (Barcelona, 1980), ¨¦s un escriptor que es diu Max Besora, autor d¡¯un llibre titulat The fake muse. En una llibreria, coincideix amb ¡°un cr¨ªtic/escriptor/jurat de premis/tertuli¨¤ molt fam¨®s a nivell comarcal¡± que no s¡¯est¨¤ de regalar-li una s¨¨rie de consells ¡°per ser un escriptor d¡¯¨¨xit i guanyar premis¡±: ¡°1. fer llibres domesticats que agradin a tothom 2. sortir a la tv, r¨¤dio o qualsevol altre mitj¨¤ cada dia i somriure molt 3. tenir molts contactes en el m¨®n literari 4. fer-se autopropaganda a les xarxes socials cada dia 5. tenir un cognom il¡¤lustre d¡¯algun avantpassat adinerat i viure del cuento 6. ser un llepaculs professional i quedar b¨¦ amb tothom 7. tots els anteriors punts a la vegada¡±. Les trames dels llibres no han d¡¯incomodar ning¨², i han d¡¯estar escrits en ¡°un llenguatge que tothom pugui entendre si vost¨¨ no fa tot el que li he dit llavors ELS SEUS LLIBRES NO EXISTEIXEN i punt¡±, afegeix el cr¨ªtic. L¡¯autor, en canvi, ¡°pensava que la literatura era l¡¯¨²ltim espai de llibertat per dir el que ens doni la gana¡±, ¡°no per fer carrerisme¡±. I el lector, que coneix el surrealisme grotesc, l¡¯humor exc¨¨ntric, les desarticulacions argumentals i les par¨°dies ret¨°riques de Besora, especialment a la immensa Aventures i desventures de Joan Orp¨ª, pot confirmar que aqu¨ª, a La musa fingida, l¡¯autor fa m¨¦s que mai el que li dona la gana i de la manera que m¨¦s li conv¨¦, potser perqu¨¨ el pulp punk, el g¨¨nere al qual pertany, admet el desvari i exigeix el deliri.

LA MUSA FINGIDA

Max Besora

Males Herbes

192 p¨¤g.

17 euros

A pesar del caos aparent que regeix la proliferaci¨® de trames secund¨¤ries, a La musa fingida no costa gaire localitzar el nucli argumental que l¡¯aguanta, la hist¨°ria d¡¯una venjan?a ocasionada per la violaci¨® cont¨ªnua d¡¯una noia per part del pare. De totes maneres, no ¨¦s l¡¯episodi m¨¦s tremendista que passa a la Vall del Bronx, el lloc on se situa l¡¯acci¨® de la novel¡¤la. En un cine, un home vampir arrenca el coll a un espectador que feia massa soroll menjant crispetes; un h¨¤mster mutant, i molt culte, lluita contra l¡¯ex¨¨rcit pel dret dels animals ¡ªun homenatge als h¨¤msters de David Foster Wallace a La broma infinita¡ª; un cient¨ªfic boig es transforma en un goril¡¤la i rapta una caixera de supermercat; les carnisseres de la carnisseria Pompeu Fabra esquarteren una clienta perqu¨¨ no parla correctament neocatal¨¤; i el pobre Jaume Joyce Araypuro t¨¦ la desgr¨¤cia de caure a les mans d¡¯unes dones que formen una secta nazi sat¨¤nica i de protagonitzar un dels passatges escatol¨°gics m¨¦s opulents de la literatura catalana.

Besora manipula sense manies les fonts m¨¦s profundes del kitsch; fa una apropiaci¨® demencial de l¡¯est¨¨tica de les obres de ci¨¨ncia-ficci¨®; hi mescla frases t¨°piques del g¨¨nere; acorrala la llengua catalana, hi juga i la pinta de colors, i aconsegueix que esdevingui una llengua h¨ªbrida i macarr¨°nica sense que perdi en cap moment el ritme ni el to, viv¨ªssims; i, sense defallir, procura amb ¨¨xit que l¡¯acci¨® trepidant i forassenyada caigui sobre la cara del lector com si fos d¡¯una sola pe?a. El resultat ¨¦s una novel¡¤la volgudament c¨°mica, que es llegeix amb estupefacci¨® perqu¨¨, p¨¤gina rere p¨¤gina, el lector no pot impedir de preguntar-se com pot ser que Besora trobi a cada moment la soluci¨® id¨°nia per divertir-lo.

La musa fingida, de totes maneres, ¨¦s una novel¡¤la tan complexa que, al costat de la lectura anterior, cal afegir-ne necess¨¤riament una altra: el lector hi riu molt, en efecte, per¨° a la vegada cal dir que tamb¨¦ hi veu l¡¯altra cara: Besora ha escrit una novel¡¤la saturada de matisos tr¨¤gics, la seva indagaci¨® est¨¨tica no exclou l¡¯¨¨tica, i La musa fingida ¨¦s un escrutini devastador de la soledat de l¡¯individu, el retrat d¡¯una generaci¨® que ha tingut el privilegi d¡¯una educaci¨® s¨°lida, que ha crescut sense daltabaixos pertorbadors, que no ha sofert cap mena de pen¨²ria. Sobre tots els personatges, per¨°, rere la m¨¤scara caricaturesca que exhibeixen per les exig¨¨ncies del gui¨®, hi plana una forta sensaci¨® de malestar, de tristesa, de neguit. Ho deia Foster Wallace en una entrevista, i el lector de La musa fingida pot recordar-ho per intentar definir el secret de la novel¡¤la que ha escrit Besora: ¡°L¡¯essencial ¨¦s l¡¯emoci¨®. L¡¯escriptura ha d¡¯estar viva, i, encara que no s¨¦ com explicar-ho, es tracta d¡¯una cosa molt senzilla: des dels grecs, la bona literatura et fa sentir un nus a la boca de l¡¯est¨®mac. Tota la resta no serveix per a res¡±.