Epid¨¨mia i sobirania

Quan es declara l¡¯epid¨¨mia calen mesures excepcionals. La q¨¹esti¨® de la sobirania, encara que no sigui objecte de discussi¨® p¨²blica, es planteja obertament. Carl Schmitt, el jurista del decisionisme i de la polaritzaci¨® pol¨ªtica ¡ªcal designar un enemic per marcar perfectament la separaci¨® entre el ¡®nosaltres¡¯ i els ¡®vosaltres¡¯¡ª, ho va formular amb precisi¨®: el sobir¨¤ ¨¦s qui decreta l¡¯estat d¡¯excepci¨®.

Correspon, doncs, a la l¨°gica sobiranista la cr¨ªtica dels governs basc i catal¨¤ a l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 116 de la Constituci¨®. La suspensi¨® de compet¨¨ncies, la creaci¨® d¡¯un comandament ¨²nic i la centralitzaci¨® de les decisions no tan sols constitueixen accions leg¨ªtimes i constitucionals, sin¨® que s¨®n l¡¯¨²nica forma amb un m¨ªnim de garanties d¡¯efic¨¤cia de lluitar contra el virus. No hi ha altra forma. Oposar-s¡¯hi en circumst¨¤ncies tan greus i excepcionals ¨¦s una actitud irresponsable i obstaculitzadora de la lluita de tota la societat contra l¡¯epid¨¨mia.

El nacionalisme m¨¦s responsable, com ¨¦s el cas del govern basc, s¡¯ha limitat a deixar const¨¤ncia de la seva oposici¨® formal, per¨° tot seguit ha donat suport a les mesures del Govern espanyol. No ¨¦s el cas de Quim Torra i del seu govern secessionista, orientat des del primer dia a la cr¨ªtica de l¡¯Executiu espanyol i a una gelosa disputa de totes i cadascuna de les seves decisions.

Hi ha una estrat¨¨gia de plantejar el combat contra el virus com un exercici de disputa de l¡¯autoritat, de la compet¨¨ncia i fins i tot de la sobirania entre els dos executius

En aquesta actitud hi ha una disposici¨® t¨¤ctica, de cara a endossar els fracassos al Govern central i reservar-se com a ¨¨xits propis els resultats bons que es puguin aconseguir. Per¨° tamb¨¦ hi ha una estrat¨¨gia de plantejar el combat contra el virus com un exercici de disputa de l¡¯autoritat, de la compet¨¨ncia i fins i tot de la sobirania entre els dos executius. El de Pedro S¨¢nchez, presentat despectivament com ¡®el Gobierno de Espa?a¡¯, en castell¨¤ sempre, i el govern en catal¨¤, catal¨¤ per antonom¨¤sia i per tant l¡¯¨²nic que s¡¯ha d¡¯obeir per part dels catalans.

Tot l¡¯aparell de comunicaci¨® p¨²blica, que en el cas del govern nacionalista inclou ¨ªntegrament la programaci¨® sencera dels mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, s¡¯ha posat a disposici¨® d¡¯aquesta pol¨ªtica d¡¯explotaci¨® de l¡¯estat d¡¯alarma. Qualsevol decisi¨® aliena, espanyola, permet i obliga a una resposta secessionista, que comen?a amb les intervencions i confer¨¨ncies de premsa del president i dels consellers i acaba amb el batall¨® dels tertulians i columnistes desplegats en els mitjans.

Aquest gui¨® permet totes les tergiversacions que convinguin, per delirants que puguin semblar. La primera, sobre l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 116 de l¡¯estat d¡¯alarma, presentat com un nou 155, sense utilitat per combatre l¡¯epid¨¨mia i amb l¡¯¨²nic sentit de retallar l¡¯autogovern i contribuir a la recentralitzaci¨®. Despr¨¦s, la cr¨ªtica a l¡¯¨²s del color groc a la publicitat oficial, denunciat com una expl¨ªcita identificaci¨® entre l¡¯epid¨¨mia i la independ¨¨ncia. I l¡¯esc¨¤ndol davant les crides a la unitat civil dels ciutadans confinats contra el virus, identificades segons aquesta mentalitat com a apologies de la unitat d¡¯Espanya.

Torra sap que en situacions d¡¯emerg¨¨ncia la gran majoria de ciutadans tenen tend¨¨ncia a aixoplugar-se sota l¡¯autoritat del Govern. ?s una reacci¨® patri¨°tica, pr¨°pia de les situacions de guerra, quan cal deixar de banda les difer¨¨ncies per concentrar-se a eliminar la malaltia. L¡¯hora de la cr¨ªtica haur¨¤ d¡¯arribar m¨¦s tard, despr¨¦s d¡¯haver-la ven?ut. Tamb¨¦ l¡¯hora de passar comptes a les urnes. Aix¨°, que ho han vist Urkullu i Arrimadas, no ¨¦s compartit per Torra, i tampoc per Casado i Abascal. Cadascun d¡¯ells vol que es produeixi el que als Estats Units anomenen rally round the flag (¡®aplegar-se al voltant de la bandera¡¯), per¨° volen ser ells qui l¡¯aixequin i tamb¨¦ volen que sigui exclusivament la seva, Torra nom¨¦s la catalana, Casado i Abascal nom¨¦s l¡¯espanyola.

L¡¯aglutinant sem¨¤ntic que ha trobat Torra per a la seva disputa sobiranista ¨¦s la consigna del ¡®confinament total¡¯, eufemisme del control del territori catal¨¤ per part de la Generalitat, un cop a?llat totalment de la resta del m¨®n. No t¨¦ gaire a veure amb el confinament de la poblaci¨®, que ja s¡¯ha produ?t en un grau molt elevat, sin¨® amb el tancament dels aeroports, ports i fronteres. Tampoc t¨¦ a veure, encara que Torra ho dissimuli, amb la paralitzaci¨® dels sectors productius sense vinculaci¨® directa amb la lluita contra el virus, com ha quedat provat amb la continuaci¨® de totes les obres de construcci¨® que tenia contractades el govern de la Generalitat.

Acompanyen aquestes mesures la pru?ja d¡¯aparen?a antimilitarista exhibida pel govern secessionista. No tan sols vol l¡¯a?llament de Catalunya, sin¨® que no hi vol veure ni l¡¯ex¨¨rcit ni les forces d¡¯ordre p¨²blic espanyoles. Tots els pa?sos europeus compten amb les forces armades per les tasques excepcionals que exigeixen l¡¯epid¨¨mia, per¨° el secessionisme ho vol aprofitar per expulsar les forces armades i d¡¯ordre p¨²blic espanyoles de Catalunya. El ¡®confinament total¡¯ ¨¦s la independ¨¨ncia de fet, obtinguda gr¨¤cies al virus.

El darrer gra¨® en el deliri irresponsable del secessionisme orienta totes aquestes cr¨ªtiques en una direcci¨® sinistra i indigna, nom¨¦s compartida i empresa pels dirigents i forces pol¨ªtiques xen¨°fobes i racistes del nacionalpopulisme d¡¯arreu. Es tracta d¡¯atribuir el balan? de mort i de pobresa que ens espera a l¡¯acci¨® i a la responsabilitat directa de Pedro S¨¢nchez i del Govern espanyol, i meton¨ªmicament a Espanya. La cantilena infame que ens preparen, i que els m¨¦s agosarats ja han comen?at a fer c¨®rrer per les xarxes, ¨¦s que si Espanya fins ara ens robava, ara ens mata.

El m¨¦s delirant de tot ¨¦s que els qui aparentment m¨¦s s¡¯oposen al secessionisme com s¨®n Pablo Casado i Abascal facin el joc a Torra. Aquest ¨¦s un argument addicional per tal que el catalanisme responsable, tamb¨¦ l¡¯independentisme encara capa? de mantenir el seny, prengui totes les dist¨¤ncies amb la deriva irresponsable i oportunista de Torra, Buch i Bud¨®.