Arnau Puig, l¡¯empremta d¡¯un mestre

He tingut el privilegi de poder seguir la carrera de l'amic Arnau Puig, mort diumenge, des dels anys cinquanta, quan en plena dictadura vaig comen?ar a llegir a la Revista Europa, de caire liberal, les seves cr¨ªtiques d'art en les quals defensava els artistes d'avantguarda. Un signe del seu tarann¨¤ comprom¨¨s i combatiu, que va expressar sempre que en va tenir ocasi¨®, prova d'aix¨° ¨¦s la seva implicaci¨® en el grup Dau al Set, del qual era el fil¨°sof i ens en va fer la lectura m¨¦s cr¨ªtica.

Aquesta figura poli¨¨drica ha deixat una profunda empremta. Cr¨ªtic d'art, fil¨°sof, historiador i soci¨°leg de l'art, va ser mestre i mentor de moltes generacions, tant en el camp de la filosofia, com en el de l'art i l'arquitectura, que reconeixien i agra?en, i ho continuen fent, les seves reflexions i les seves lectures de l'art, que es caracteritzen per oferir una visi¨® oberta, allunyada de qualsevol s¨ªntesi reductiva de l'art. De fet, qualsevol de les seves contribucions (articles, confer¨¨ncies, llibres, ¡­) era pensament pur de base est¨¨tica i ambici¨® filos¨°fica.

Un moment decisiu de la seva vida va ser l'assist¨¨ncia al curs impartit el 1948 per Ortega y Gasset a Madrid, que el portaria a llicenciar-se en Filosofia a la Universitat de Barcelona, la mateixa universitat on es doctoraria el 1976, despr¨¦s d'haver-se especialitzat en Sociologia de la Cultura i l'Art a la Sorbona (1956-1961). I precisament l'estada a Par¨ªs, impulsada pel Cercle Maillol de l'Institut Franc¨¨s de Barcelona, constitueix el segon fet transcendental en la vida de Puig: el poder viure de primera m¨¤ el fulgor de les avantguardes, cosa que el va portar a transformar-se en impulsor de l'abstracci¨® i la pintura informalista.

El pensador Puig ens deixa una ¨¤mplia bibliografia, que es caracteritza per la diversitat tem¨¤tica, encara que destaca la seva defensa dels artistes i l'art contemporani des de perspectives est¨¨tiques, sociol¨°giques i filos¨°fiques, i una obra clau que va publicar el 1962, quan el realisme i l'abstracci¨® eren objecte de grans diatribes: Els pros i els contres de la pintura abstracta, que juntament amb les aportacions de Cirici i Cirlot, va ser determinant per revertir l'opini¨® generalitzada en el panorama barcelon¨ª pel que fa a l'informalisme, fins llavors majorit¨¤riament injuriat.

De la mateixa manera, va ser definitiva la seva implicaci¨® en la recuperaci¨® d'un personatge marginat com va ser Josep M. de Sucre, de qui va escriure les mem¨°ries que es van publicar primer mitjan?ant lliuraments setmanals a la Revista Europa i que finalment es van editar com a llibre (1963). Una aportaci¨® a la qual devem que, juntament amb el curtmetratge que Joan Francesc de Lasa va dedicar a aquesta figura el 1964, De Sucre fos reconegut com a artista i impulsor de l'art nou.

Fa pocs dies, amb 94 anys, Arnau Puig va pronunciar una confer¨¨ncia als Espais Volart de la Fundaci¨® Vila Casas, en una sessi¨® en la qual es va mostrar en plena forma, on es va expressar com era habitual en ell de manera directa, en el seu pensament i en la seva actitud, amb gran agilitat intel¡¤lectual i una gestualitat molt expressiva i defensant la seva idea de l'art amb contund¨¨ncia. Fidel al seu sentit cr¨ªtic de l'art i la societat, i sense oblidar la seva cordialitat i simpatia, que el van fer accessible a tots els que l'envoltaven i que tant trobarem a faltar.

Daniel Giralt-Miracle ¨¦s historiador i cr¨ªtic d'art.