Buscant consol a les palpentes

No he agra?t mai tant el canvi d¡¯horari com diumenge passat, quan vaig poder veure les cares dels ve?ns del davant aplaudint als balcons. Des del primer dia soc un fidel participant d¡¯aquests emocionants moments, d¡¯aquestes vuit del vespre en qu¨¨ ens volem sentir part d¡¯un poble disposat a resistir conven?ut que derrotarem el virus i, com es diu ara, ¡°ens en sortirem¡±. Fins diumenge nom¨¦s veia siluetes foses en negre. Ahir els vaig recon¨¨ixer, em vaig imaginar les seves vides, m¡¯hi vaig sentir a prop, potser a ells els va passar el mateix. En tot cas, l¡¯ovaci¨® va semblar m¨¦s forta que mai.

Per¨° em va envair un dubte, un dubte angoixant. Fins quan continuarem aplaudint? Quan decaur¨¤ el nostre ¨¤nim? En quin moment comen?ar¨¤ a fallar la nostra confian?a?

Els humans som ¨¦ssers emocionals i racionals. Totes dues coses alhora: ni nom¨¦s una, ni nom¨¦s l¡¯altra. Les antigues intu?cions filos¨°fiques s¡¯han vist confirmades per la neuroci¨¨ncia: l¡¯emoci¨® ¨¦s la for?a que ens impulsa, la ra¨® ens assenyala els l¨ªmits. Pobre del qui confi? nom¨¦s en una, la que sigui, i abandoni l¡¯altra! Quan aix¨° ha passat, quan s¡¯ha deteriorat l¡¯equilibri entre les dues, el poder ha com¨¨s els seus crims m¨¦s horrorosos. En quin moment, doncs, comen?ar¨¤ a fallar la nostra confian?a?

Ara som resistents pel gran pes de l¡¯emoci¨®, per¨° si hi rumiem b¨¦, la ra¨® ens hauria de portar al pessimisme. Sense voler espantar, la pand¨¨mia va per llarg, 15, 30 dies no s¨®n res, i les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques i socials encara van m¨¦s per llarg, per molt m¨¦s, aqu¨ª haur¨ªem de comptar per anys.

En aix¨° primer, sense donar-los la culpa, ¨°bviament han fallat els cient¨ªfics, que no van donar els senyals d¡¯alarma necessaris. Per qu¨¨ serveix l¡¯OMS si no ¨¦s per a casos com aquest? O ¨¦s que, com que ¨¦s un organisme de l¡¯ONU, est¨¤ condicionada pels interessos pol¨ªtics i no ¨¦s pr¨°piament un organisme cient¨ªfic? Si sabien quin era el perill, per qu¨¨ no s¡¯hi van comprometre m¨¦s i ho van anunciar a temps? En temps d¡¯aven?os tecnol¨°gics al¡¤lucinants, d¡¯intel¡¤lig¨¨ncies artificials que superen la ci¨¨ncia-ficci¨®, no han detectat a temps un virus que, pel que sembla, va transmetre un ratpenat a un ¨¦sser hum¨¤ a la desconeguda prov¨ªncia xinesa de Wuhan. El m¨¦s semblant a una mala pel¡¤l¨ªcula.

Els pol¨ªtics han dit que seguien els consells dels cient¨ªfics, aix¨ª ha assenyalat Pedro S¨¢nchez des del primer dia. Han seguit aquests consells? No poden deixar d¡¯escoltar-los, per descomptat, per¨° no ha de ser l¡¯¨²nic element a tenir en compte a l¡¯hora de prendre decisions. Els pol¨ªtics, els nostres representants en la direcci¨® dels poders p¨²blics, tenen una altra missi¨®: afrontar la crisi sanit¨¤ria i pensar en l¡¯endem¨¤, en el m¨®n en qu¨¨ haurem de viure. De manera que les mesures que s¡¯han d¡¯adoptar avui per solucionar la pand¨¨mia siguin el menys perjudicials possibles per a la nova societat en la qual inevitablement entrarem. En aquest estret cam¨ª, fortament condicionat a una i altra banda, els pol¨ªtics han de prendre decisions, una tasca gens f¨¤cil.

Potser aqu¨ª, concretament a Espanya, no estem preparats per aix¨°, potser fins i tot som en el moment m¨¦s incert de la nostra democr¨¤cia. Un Govern socialista en coalici¨® amb un partit populista, sostingut al Congr¨¦s per un partit independentista i amb el feble lideratge d¡¯un president del Govern q¨¹estionat per totes bandes, fins i tot dins del seu partit. En 40 anys no havia passat una cosa aix¨ª. No seria el moment de travar noves aliances, canviar-ne el signe, prendre decisions consultant el nombre m¨¦s ampli de parts afectades? Per afrontar una situaci¨® com la que estem vivint no n¡¯hi ha prou amb una majoria de 167 diputats respecte a 165, ¨¦s a dir, sostinguda pel vot d¡¯un sol diputat. Qui hi hagi de pensar que hi pensi.

Per ¨²ltim, com que hem repartit responsabilitats, primer als cient¨ªfics, despr¨¦s als pol¨ªtics, tamb¨¦ els columnistes ens hem de mirar al mirall per contemplar el paperot que estem fent amb les nostres opinions. Reconeixem que anem a les palpentes, buscant sobretot no ficar-nos de peus a la galleda i, en el millor dels casos, insinuant m¨¦s que no pas afirmant. Podem fer res m¨¦s si com m¨¦s not¨ªcies llegim, m¨¦s ens aclapara la incertesa? Nom¨¦s puc dir amb fonament que aquest vespre a les vuit ser¨¦ al balc¨®, amb els meus ve?ns, buscant consol.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de Dret constitucional.