Una xarxa de voluntaris per a les 2.000 persones grans cegues i soles durant la pand¨¨mia

El David ¨¦s voluntari cultural de l'ONCE des de fa dos anys i des de fa dues setmanes fa la compra a persones grans cegues que, en ple confinament pel coronavirus, no tenen ning¨² que les pugui ajudar. L'Antonia dedica bona part del dia a trucar per tel¨¨fon a aquestes persones, xerrar amb elles, insistir-los que no estan soles. La Josefa, de 84 anys, est¨¤ sola i nom¨¦s conserva el 10% de la visi¨® en un ull. La Teresa t¨¦ 66 anys, ha perdut el 75% de visi¨® i viu amb la seva mare, de 90 anys, que no hi veu, no hi sent i ha tingut dos infarts. Cada setmana un voluntari els va a comprar els productes b¨¤sics i reben trucades di¨¤ries d'altres per combatre la solitud. S¨®n nom¨¦s quatre casos de tots els que hi ha a Catalunya i a la resta d'Espa?a, per¨° demostren que una frase senzilla i preciosa, ¡°la il¡¤lusi¨® ho pot tot¡±, fins i tot es pot fer realitat.

A trav¨¦s del programa de l'ONCE Sempre al teu costat, un equip de psic¨°legs, treballadors socials i voluntaris vetllen per les prop de 2.000 persones grans cegues que viuen soles a Catalunya i no poden fer activitats b¨¤siques. ¡°Ser gran i cec i estar sol s¨®n variables que dificulten molt¨ªssim viure amb dignitat¡±, explica Enric Bot¨ª, delegat territorial de l'ONCE a Catalunya. Amb la crisi del coronavirus, la situaci¨® s'ha agreujat de manera alarmant per a aquesta gent. Per aix¨° el programa es va intensificar a partir del 16 de mar? amb un pla urgent d'actuaci¨®. Prop de 250 persones com el David o l'Antonia mantenen un contacte habitual amb aquests avis i ¨¤vies que han quedat reclosos en la seva solitud.

¡°?s gent que realment no t¨¦ ning¨². Pel confinament, s'han quedat sense el seu cuidador habitual, no reben ni visites, ara encara menys, ¨¦s clar. Establim una relaci¨® de confian?a amb ells. Els anem a comprar les coses b¨¤siques: alimentaci¨®, neteja, farm¨¤cia¡­ Ens donen els diners per fer la compra, es refien de nosaltres¡±, explica el David, de 52 anys. ¡°Hi ha qui els baixa les escombraries, o els passeja el gos. Un home gran menjava fred perqu¨¨ tenia el microones espatllat i no l'hi podien venir a arreglar, doncs el voluntari n'hi va aconseguir un¡±. La fidelitzaci¨® ¨¦s clau.

La Josefa est¨¤ encantada amb el seu voluntari. ¡°Jo dic que s¨®n voluntaris de cor. Ho fan perqu¨¨ ho senten, perqu¨¨ es preocupen de deb¨° per nosaltres¡±, diu. ¡°Jo escric com escric, gaireb¨¦ sense veure-m'hi¡­ per¨° ell ent¨¦n la llista que faig¡±, diu la dona, que viu sola al costat de l'Escola Industrial des que va morir el seu marit, ara fa cinc anys. ¡°Aquest dijous ve i li he posat sab¨® de Marsella, per a la roba, lleixiu, i sab¨® del cos. I amb aix¨° en tindr¨¦ per a dos mesos. Tamb¨¦ 150 grams de carn de vedella, que em dona per a dues vegades, perqu¨¨ menjo poca vedella, la veritat. Jo soc m¨¦s de gall dindi: tamb¨¦ li he apuntat quatre llaunes de pat¨¦ de gall dindi amb all. I una ampolla de vi per cuinar, que nom¨¦s me'n queda mitja. De capritxos pocs, perqu¨¨ soc diab¨¨tica¡±. La Josefa, aconsellada pel seu fill metge, que viu a Palma, va comprar moltes de les coses essencials abans que es decret¨¦s l'estat d'alarma: ¡°Tinc aigua, 18 cartrons de llet! Tres litres d'oli i tamb¨¦ un d'oli verge per a les amanides¡±, enumera.

L'Antonia t¨¦ 59 anys i treballa de monitora de viatges socials de l'ONCE. Amb l'estat d'alarma va tornar al seu poble, Fuente la Lancha, a C¨°rdova, per estar amb la seva mare. ¡°Per¨° mantinc el contacte amb les persones cegues de Barcelona, els truco cada dia per tel¨¨fon¡±, explica. A algunes les coneixia dels viatges, a d'altres no. ¡°M'expliquen la seva vida, com es van quedar cegues, les activitats que feien i que ara ja no poden fer. ?s molt dur per a elles perqu¨¨ necessiten suport i ho agraeixen molt¨ªssim. Jo pateixo molt per elles¡­ Ai¡­ la meva Conchita!, que t¨¦ 90 anys i est¨¤ molt b¨¦ del cap, imagina't, sense poder sortir per a res¡±.

Xerren de tot, assegura l'Antonia. ¡°N'hi ha que han viscut la postguerra i alguns fins i tot la guerra¡±, explica la dona. Els seus aplaudiments de cada dia a les vuit del vespre tamb¨¦ s¨®n per ells: ¡°I no m'oblido de dir-los que treguin el cap per la finestra a picar de mans! Tinc una parella que viuen sols i no tenen ning¨² i ell, cada dia, a les vuit, toca l'acordi¨® al balc¨®¡±.

La situaci¨® d'aquestes persones ¨¦s d'una vulnerabilitat absoluta. ¡°Quan vaig anar al s¨²per hi vaig anar amb molta por¡±, explica la Teresa, que, amb una discapacitat visual greu, at¨¦n la seva mare nonagen¨¤ria i cega i, des del confinament, no pot comptar amb la seva germana, que viu a Sant Celoni. ¡°No hi he tornat¡±. LAntonia, que l'at¨¦n telef¨°nicament, explica que ells ¡°necessiten tocar-ho tot per orientar-se i ara el millor ¨¦s no tocar res¡±.

El David treu m¨¨rit a la tasca que fa, gaireb¨¦, gaireb¨¦, per coher¨¨ncia amb ell mateix: ¡°Jo els deixo anar un rotllo sobre la solidaritat a les meves dues filles¡±, diu. ¡°Ara toca que vegin que quan cal ajudar s'ajuda. I em pregunten que per qu¨¨ surto tant de casa si cal confinar-se. Els dic que cal sacrificar-se: la por et pot fer enrere per¨° tamb¨¦ et pot fer fer un pas endavant¡±.