La casa, a prova

Resulta dif¨ªcil parlar sobre el que est¨¤ passant als nostres habitatges en aquest moment, i s¨®n molt nombroses les opinions publicades a diferents mitjans de comunicaci¨® que es fan ress¨° de la manera com aquesta crisi sanit¨¤ria ha posat en evid¨¨ncia les nostres cases i ciutats alhora i a tot el m¨®n. Un nombre significatiu d¡¯aquestes opinions apunten a d¨¨ficits de disseny dels habitatges o fins i tot defectes atribu?bles directament al planejament urban¨ªstic. D¡¯altres posen el focus en la poca superf¨ªcie, la falta d¡¯assolellament o de ventilaci¨®, etc., i d'altres ens recorden alguns exemples als quals emular a partir d¡¯ara i semblen somiar a construir la ciutat del futur.

Malgrat tot, encara que els nous habitatges que es construeixin recullin les cr¨ªtiques que es fan en aquestes opinions i siguin m¨¦s efica?os davant d¡¯una nova crisi, n'hi hauria molt pocs. De fet, no es tornaran a donar les condicions per construir una extensi¨® de la magnitud de l¡¯Eixample de Barcelona, ni tan sols en tres o quatre generacions aconseguir¨ªem tenir una ciutat nova. M¨¦s aviat haur¨ªem de pensar a reparar adequadament els centenars de milers d¡¯habitatges que ja hi ha constru?ts. Per¨° tot i aix¨ª crec que ¨¦s immensament positiu l¡¯inter¨¨s per opinar sobre l¡¯habitatge i penso que el que est¨¤ passant ha convertit els habitatges i la ciutat en un formidable laboratori que ens obliga a pensar en algunes coses.

La primera ¨¦s que les novetats, en el camp de l¡¯habitatge, no sempre ens han millorat la vida. Qualsevol habitatge de l¡¯Eixample, amb molts pocs canvis, ¨¦s remarcablement millor que no pas els que s'han constru?t en els ¨²ltims 30 o 40 anys, fins i tot energ¨¨ticament. La tecnologia aplicada a l¡¯habitatge no ha suposat millores substancials, tret de l¡¯ascensor o alguns electrodom¨¨stics, tots de posar i treure. Les anomenades cases intel¡¤ligents han resolt alguna cosa aquests dies? A m¨¦s, fa la impressi¨® que com m¨¦s decrets d¡¯habitabilitat hem fet per posar l¨ªmit als abusos de l¡¯especulaci¨® i el mercat, m¨¦s s¡¯han enrigidit encara i han acabat per girar-se contra els usuaris.

Per¨° el millor d¡¯aquesta crisi s¨®n les persones, elles s¨®n les que estan sotmetent els habitatges a un ¨²s intensiu que ha trastocat (pel que llegim i veiem filmat a les xarxes socials) els usos predeterminats de les estances de la casa. Aquests usos, molts dels quals no estaven previstos, fan inajornable el fet de pensar els nostres habitatges en termes de peces m¨¦s que de programa, ¨¦s a dir, de dormitoris, rebedors, sales o menjadors. Peces m¨¦s regulars ¨Cm¨¦s grans¨C i m¨¦s indeterminades i que sigui la gent la que les faci servir com vulgui, que siguin les persones les que les ¡°bategin¡± dormint-hi, menjant-hi, treballant-hi o jugant-hi.

El que est¨¤ passant hauria d¡¯enterrar per sempre la idea del que ¨¦s funcional, ¨¦s a dir, espais especialitzats en una funci¨®, cosa que suposa sentenciar pr¨¤cticament del tot l¡¯habitatge modern tal com l¡¯hem estudiat i el continuem defensant. Quants passadissos, aquests menyspreats passadissos que interessadament van ser batejats per promotors malintencionats com a metres quadrats inservibles, ens han fet la vida m¨¦s f¨¤cil aquests dues setmanes de confinament, especialment si hi ha nens? Molts constructors d¡¯autom¨°bils els proven en circuits com el Par¨ªs-Dakar, ¨¦s a dir, en condicions extremes i excepcionals. Avui estem sotmetent els nostres habitatges a aquest Par¨ªs-Dakar. Quan aix¨° s¡¯acabi, no haur¨ªem tant de preguntar a la gent qu¨¨ li ha faltat a casa com preguntar-los com han fet servir les peces de la casa. ?s d¡¯aqu¨ª d¡¯on haur¨ªem d¡¯aprendre. S¨®n lli?ons que ensenyen a viure, no ensenyen ¡°arquitectura¡±.

Quan alg¨² pren el sol estirat a l'ampit de la finestra, no est¨¤ fent una cosa prohibida, est¨¤ donant una indicaci¨® perqu¨¨ es dissenyi una finestra m¨¦s gran. Fins i tot per dir-ho m¨¦s cruament: est¨¤ dissenyant una finestra. No hi ha excuses per no llegir aquests senyals. L¡¯endem¨¤ haur¨ªem de recollir dades, veure fotos, filmacions, llegir comentaris, tuits, i difondre¡¯ls perqu¨¨ altres intentin dissenyar tenint en compte aquestes dades. Fer una morat¨°ria, permetre fer balcons amb bastides desmuntables sobre les fa?anes que no en tenen, provar com funcionen, deixar que un ¡°bricolatge¡± a escala urbana interpreti tota la creativitat que s'ha mostrat aquests dies. Ser¨¤ f¨¤cil a partir d¡¯ara referir-se a aquesta experi¨¨ncia comuna ¨Ci global¨C quan vulguem argumentar sobre la distribuci¨® dels habitatges o sobre el valor d¡¯alguns espais menystinguts fins ara, i ajudar¨¤ els arquitectes i usuaris a tenir un llenguatge com¨².