Guies de lectura

Malgrat totes les cat¨¤strofes, ¨¦s una sort viure en temps molt m¨¦s il¡¤lustrats i prove?ts que tots els segles del passat. La secularitzaci¨® de les societats occidentals, afegida a la democratitzaci¨® dels Estats i a la llibertat d¡¯expressi¨® i d¡¯edici¨®, han fet que a les nostres llibreries i biblioteques s¡¯hi trobi de tot, tamb¨¦ els llibres m¨¦s bons que s¡¯han escrit al llarg de la hist¨°ria. (Un dels efectes que pot tenir l¡¯actual pand¨¨mia ser¨¤ desconfiar del present i del futur, i girar una mica m¨¦s els ulls cap al passat, que ja no porta cap mal justament perqu¨¨ els que va portar ja han passat tots. Els seus b¨¦ns romanen.)

Els cat¨°lics que seguien fil per randa les recomanacions de lectura que dictava l¡¯Esgl¨¦sia romana no ho van tenir gens b¨¦ per poder llegir el bo i millor de la literatura universal, perqu¨¨ el fam¨®s Index librorum prohibitorum, o guia dels llibres prohibits, es va estampar, que jo s¨¤piga, fins a l¡¯any 1948. En aquest ¨ªndex es prohibia als bons cristians la lectura de bona part, o tota, l¡¯obra d¡¯autors tan significatius com Addison, Balzac, Daniel Defoe, Diderot, Flaubert, Kant, Maquiavel, Rabelais, Spinoza, Laurence Sterne, Swift, Voltaire o Zola. Per sort, se salvaven el Quijote i el Tirant.

Desaparegut aquest Index vatic¨¤, els jesu?tes, responsables de l¡¯educaci¨® de mig m¨®n, es van afanyar a mantenir viva la censura sobre una enorme quantitat de llibres, com es llegeix en una obra realment fascinant d¡¯A. Garmendia de Otaola, S. J., Lecturas buenas y malas a la luz del dogma y de la moral (Bilbao, El Mensajero del Coraz¨®n de Jes¨²s, 1949). El llibre estava m¨¦s posat al dia que la guia del Vatic¨¤, i afegia uns comentaris molt sucosos, com no es trobaven al ja esmentat ¨ªndex de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica. Per exemple: de Josep Carner nom¨¦s se n¡¯aconsellen les Deu rondalles de Jes¨²s infant: ¡°Cuentos infantiles de Navidad, muy buenos¡±; de V¨ªctor Catal¨¤ es diu que Solitud ¨¦s ¡°una novela inconveniente; para personas cultas¡±; Charles Dickens passa l¡¯examen quasi en tot, per¨° amb la nota inicial: ¡°Algunas de sus novelas de amores no convienen a todos¡±; de La religieuse, de Denis Diderot, es diu: ¡°Novela sobremanera infame, deshonest¨ªsima¡±; sobre Fiodor Dostoievski s¡¯hi pot llegir: ¡°Es un escritor inmoral¡± (Josep Pla el considerava ¡°un degenerat¡±); de Federico Garc¨ªa Lorca escriu: ¡°Su visi¨®n de Espa?a, un tanto deformada por malignidades...¡±; Thomas Mann presenta a La muntanya m¨¤gica ¡ªllibre avui tan pertinent¡ª ¡°reflexiones puramente sof¨ªsticas en lo doctrinal; da?osa¡±); diu de Herman Melville: ¡°Pseudofilos¨®fico, esc¨¦ptico al parecer, malsano, llor¨®n, enf¨¢tico, ¨¢spero, chocho...¡±; observa que el Satiric¨®, de Petroni, ha estat publicat en castell¨¤ ¡°por cierto comerciante de venenos morales¡± (editorial Prometeo? Bergua?); de Marcel Proust diu, amb certa ra¨®, que ¡°muestra en m¨¢s de una p¨¤gina la m¨¢s baja lubricidad¡±; sort que Joaquim Ruyra hi ¨¦s considerat ¡°un narrador excelente y maestro indiscutible de la prosa moderna¡±; La cartoixa de Parma, de Stendhal, ¨¦s ¡°novela inmoral en los hechos y en la ense?anza¡±; el mallorqu¨ª Lloren? Villalonga ofereix ¡°insinuaciones peligrosas¡±; Oscar Wilde pot ser de ¡°efectos desastrosos¡±; i de Virgina Woolf diu que els seus llibres s¨®n perillosos, ¡°aunque por su pesadez ser¨¢ reducido el n¨²mero de quienes resistan sus libros hasta el final¡± ¡ªt¨¦ una certa ra¨®.

Vint anys abans que es publiqu¨¦s aquest llibre, Carles Soldevila publicava a la Llibreria Catal¨°nia el llibret Qu¨¨ cal llegir. L¡¯art d¡¯enriquir un esperit. L¡¯art de formar una biblioteca, que ¨¦s excel¡¤lent, i que no sembla que s¡¯hagi reeditat, potser perqu¨¨ aconsella massa llibres estrangers, molts dels quals ja posse?en, o la tindrien aviat, una traducci¨® al catal¨¤. (Ha estat in¨²til suggerir al conseller d¡¯Educaci¨® que el curr¨ªculum dels estudiants de Secund¨¤ria inclogui llibres extraordinaris, i molt ben tradu?ts, de literatura universal. Llet nostra i literatura nostra!)

Si el lector confinat t¨¦ a casa un Quijote, uns Papers del club Picwick en traducci¨® de Carner, un Tristram Shandy en versi¨® de Javier Mar¨ªas, o un Crim i c¨¤stig ¡ªmolt de c¨¤stig sense crim, ara¡ª tradu?t per Andreu Nin, o els contes de Poe en versi¨® de Julio Cort¨¢zar, no cal que es preocupi: t¨¦ bones lectures per dos mesos. Si, per contra, ara s¡¯adona que s¡¯hauria hagut de proveir d¡¯una m¨ªnima biblioteca per a situacions d¡¯urg¨¨ncia, llavors, quan tot aix¨° s¡¯acabi, que se la faci seguint el criteri del llibre que hem dit de Carles Soldevila, o del c¨¤non establert per Harold Bloom, o, per filar prim i a la menuda, del llibre La biblioteca ideal, escrit per diversos autors, entre ells Carles Pujol i Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde (Enciclopedias Planeta, 1993).