Confinada a la Pedrera

¡°La Pedrera tanca les portes i jo em quedo a dins, com a guardiana¡±, va escriure Ana Viladomiu el 13 de mar? al seu compte d¡¯Instagram, el primer dia que aquest edifici, constru?t per Antoni Gaud¨ª al passeig de Gr¨¤cia de Barcelona, va tancar al p¨²blic, com la resta dels equipaments culturals de tot Espanya, una de les primeres mesures per combatre l¡¯avan?ament del coronavirus.

Des d¡¯aquell moment, aquesta historiadora i escriptora ha il¡¤lustrat en aquesta xarxa social amb fotografies i stories el seu dia a dia, sola i confinada en aquest enorme edifici constru?t el 1906, on sembla que les l¨ªnies rectes estan prohibides. Un edifici que, en condicions normals, rep uns 3.000 visitants al dia (1,3 milions el 2019) per¨° que, ara, est¨¤ buit i tancat i barrat. En les imatges de Viladomiu apareix el seu enorme pis, situat en una quarta planta, ple de llum i d¡¯un blanc impol¡¤lut; les rajoles hexagonals amb motius marins de terra, les mateixes (aquestes s¨®n les originals) que es poden veure a les voreres de tot el passeig de Gr¨¤cia; els sostres ondulats de guix; les finestres i portes de fusta massissa que va crear Gaud¨ª, a m¨¦s d¡¯unes vistes privilegiades del c¨¨ntric passeig totalment buit.

Per¨° Viladomiu tamb¨¦ apareix al terrat, nom¨¦s acompanyada per les xemeneies en forma de guerrer que va crear el genial arquitecte; baixant les escombraries en camisa de dormir sabent que ning¨² no la veur¨¤ i, amb perm¨ªs de la Fundaci¨® Catalunya-la Pedrera, propiet¨¤ria de tot l¡¯edifici, recorrent el pis museu d¡¯¨¨poca que mostra als visitants com vivia l¡¯alta burgesia barcelonina de comen?aments del segle XX i les impressionants golfes que reprodueixen l¡¯interior d¡¯un enorme peix que acull l¡¯Espai Gaud¨ª; sempre donant una visi¨® d¡¯aquesta casa diferent de l¡¯habitual, que els seus seguidors comenten i premien amb un like cada vegada que publica una nova foto.

¡°La Pedrera en realitat s¨®n dos edificis, amb dues entrades diferents i dues escales, amb la peculiaritat que Gaud¨ª va crear una fa?ana cortina que els unia. Al de la cantonada del passeig de Gr¨¤cia ¨¦s on visc jo i a l¡¯altre, al qual s¡¯entra pel carrer Proven?a, hi viu una altra ve?na. Els primers dies ens v¨¨iem, per¨° ara, tal com estan les coses, ja no. Estic totalment sola. B¨¦, amb els vigilants jurats que fan torns les 24 hores del dia, per¨° no hi tinc contacte¡±, aclareix Viladomiu a l¡¯altra banda del tel¨¨fon.

Ella coneix molt b¨¦ la hist¨°ria d¡¯aquest edifici centenari i Patrimoni de la Humanitat des del 1984. No nom¨¦s perqu¨¨ hi viu des de fa 32 anys, sin¨® perqu¨¨ a la seva tercena novel¡¤la, L¡¯¨²ltima ve?na (Roca Editorial, 2019), narra la hist¨°ria personal de Martina Meseguer, alter ego de Viladomiu, sumida en una crisi de parella, mentre es fan els treballs de restauraci¨® de l¡¯edifici, i les hist¨°ries, an¨¨cdotes i confid¨¨ncies que li expliquen antics llogaters de la finca.

¡°Vaig venir a viure aqu¨ª per amor al meu marit [Fernando Amat, un dels propietaris de la desapareguda Vin?on], per¨° al principi la idea no em va agradar gens. No m¡¯hi trobava b¨¦. El que mai no m'hauria imaginat ¨¦s que despr¨¦s que ell se n¡¯an¨¦s a viure fora de Barcelona i les meves filles, de 30 i 28 anys, marxessin amb les seves parelles, seria l¡¯¨²nica de la fam¨ªlia que continuaria aqu¨ª. Tampoc que em quedaria sola al bloc i encara menys que estigu¨¦s tancada tant de temps sense ning¨² m¨¦s¡±, explica Viladomiu.

En aquests dies, el que m¨¦s la sorpr¨¨n, assegura, ¨¦s el silenci. ¡°A la Pedrera sempre hi ha molt de soroll. De dia els visitants recorren l¡¯edifici, fins i tot truquen a la porta de casa meva per visitar-la i em fan fotos quan surto per la finestra. I durant els mesos d¡¯estiu hi ha visites nocturnes amb projeccions de llum i so al terrat. Ara, res de res. El silenci ¨¦s tal que quan camino i sento els meus passos gaireb¨¦ m¡¯espanto. ?s bestial. El que m¨¦s ha canviat aquests dies ¨¦s el so¡±. Per¨° aix¨° no vol dir que trobi a faltar els turistes. ¡°Mai no han estat un problema per a mi, em sento acompanyada, per¨° la veritat ¨¦s que no els trobo gens a faltar¡±.

A Viladomiu el confinament l¡¯ha agafat en plena escriptura de la seva quarta novel¡¤la, una continuaci¨® de l¡¯anterior en qu¨¨ la Pedrera continuar¨¤ sent central. ¡°L¡¯experi¨¨ncia i situaci¨® que estic vivint aquests dies es veur¨¤ reflectida en el que estic escrivint. En aquesta nova novel¡¤la es parlar¨¤ d¡¯una Pedrera amb coronavirus¡±, explica. ¡°Per la meva feina, estic acostumada a passar moltes hores sola i m¡¯hi sento c¨°moda, almenys aquests primers dies; potser d¡¯aqu¨ª a unes setmanes canviar¨¦, per¨° m¡¯est¨¤ costant molt escriure. Les not¨ªcies s¨®n terribles i fan dif¨ªcil escriure segons quines coses. Ho intento, per¨° no aconsegueixo concentrar-me. ?s una autoficci¨®, en qu¨¨ hi ha coses que no s¨®n reals, per¨° sempre amb un sentiment de veritat i explicar¨¦ la meva solitud d¡¯aquests dies. Tinc moltes hores lliures, per¨° estic m¨¦s pendent de les not¨ªcies, de les s¨¨ries i de les xarxes socials. M¡¯est¨¤ costant molt concentrar-me, per¨° hi estic treballant, ¨¦s la meva feina¡±.

Quan a Viladomiu se li pregunta qu¨¨ far¨¤ el primer moment que pugui sortir de casa, no ho dubta ni un moment: ¡°Anar a veure les meves dues filles. Qualsevol diria el mateix. Sortir i fer-los una abra?ada molt forta a totes dues. I al meu marit tamb¨¦¡±.