Com¨¨dies confinades

TV3 ha estrenat aquesta setmana una s¨¨rie, Jo tamb¨¦ em quedo a casa, tan oportuna com inevitable. L¡¯¨²nica manera de saltar-se la par¨¤lisi dels rodatges ¨¦s fer-los mantenint el confinament de l¡¯equip i recollir (o aix¨° sembla) les imatges pel Zoom, l¡¯Skype¡­ convertint, a m¨¦s, aquests estris de comunicaci¨® i l¡¯¨²s que se¡¯n fa en material narratiu. En altres circumst¨¤ncies parlar¨ªem d¡¯una com¨¨dia feta de primers plans, amb tots els personatges tractats des del mateix punt de vista visual, per¨° aquests dies ¨¦s l¡¯escena m¨¦s freq¨¹entada en entrevistes i reportatges a la televisi¨®. D¡¯altra banda, no hi ha en tot aix¨° una novetat radical. La s¨¨rie Web Therapy ja presentava l¡¯any 2008 una psic¨°loga que despatxava la clientela des de la web. La inoblidable C¨¤mera caf¨¨ era una s¨¨rie constru?da des d¡¯un ¨²nic punt de vista (una m¨¤quina de caf¨¨). No es tracta de ser els primers. Es tracta de proposar-nos un entreteniment senzill, imaginatiu, que fa de la necessitat virtut. I aquest ¨¦s el cas.

La hist¨°ria la construeixen vuit personatges confinats. Tots estan relacionats amb tots per una ra¨® o altra i fa la sensaci¨® que el confinament els protegeix d¡¯un daltabaix sentimental definitiu. M¡¯agradaria saber qu¨¨ els passar¨¤ quan puguin sortir de la g¨¤bia i viure la seva vida sense aquest, en el fons, escut excepcional. Solament el Mart¨ª i la Gal¡¤la viuen al mateix pis. Com a influencers conven?uts es passen el dia proposant activitats per a la seva clientela d¡¯Instagram. Poden cantar o fer gimn¨¤stica i predicar que els genolls s¨®n m¨¦s importants que la ment, encertad¨ªssim exemple de les bestieses que es poden sentir dir a les xarxes socials. Hi ha altres mantres m¨¦s l¨ªrics (¡°navega cap a les teves illes¡±) que s¨®n ¡°llum¡± per als seus seguidors. S¡¯alimenten de likes que ragen sense aturador pel lateral de la pantalla. ?s el seu m¨®n i s¡¯hi dediquen en cos i ¨¤nima. La prova ¨¦s que al televisor del pis hi tenen perp¨¨tuament el v¨ªdeo d¡¯una llar de foc, una mena de moebius audiovisual. Aquests s¨®n els personatges m¨¦s estripats de la com¨¨dia. L¡¯altre ¨¦s el psic¨°leg que porta el tractament de la Marina i el Mu?, una parella que ha trencat i que s¨®n ve?ns. El seu improbable remei consisteix a associar els estats an¨ªmics a un color. I aix¨° li fa dir constantment frases com ¡°vius una situaci¨® taronja¡± o ¡°has de transitar del vermell al verd¡±. Tot pinta que ni ell mateix es creu aquest guarniment de la seva suposada ter¨¤pia.

Els altres cinc personatges, dues noies i tres nois, tots a?llats, tenen la seva agenda amorosa una mica atrotinada. Noies amb poca convicci¨® sobre els seus sentiments i algun noi incapa? de veure les esberles que hi ha en la relaci¨® amb la seva xicota. Amants secrets, una noia ¨Cembarassada d¡¯un altre¨C que bufa massa per estar conven?uda que l¡¯ha encertat amb la nova parella... i, naturalment, en aquesta situaci¨® tan favorable a la hipocondria, n¡¯hi havia d¡¯haver un que ensenya les am¨ªgdales als amics conven?ut que est¨¤ infectat.

Els primers cap¨ªtols ¨Cn¡¯hi haur¨¤ 10¨C han estat un entreteniment simp¨¤tic, diria que fins i tot saludable en una programaci¨® l¨°gicament dedicada al gran tema. El marge de possible error es redueix molt amb escenes que no s¡¯allarguen, que salten d¡¯una a l¡¯altra renovant les expectatives de l¡¯espectador i amb cap¨ªtols de 15 minuts de durada. El repartiment ¨¦s encertat. S¨®n: Mar Ulldemolins, Jordi Cadellans, Mariona Ribas, Dafnis Balduz, Peter Vives, Diana Roig, Bernat Mestre i Sergi Cervera, que n¡¯¨¦s el director. L¡¯argument tamb¨¦ ¨¦s seu i de Blanca Bardagil, que deu ser qui li posa un lleu aroma Flyhard.

TVE anuncia una cosa semblant ben aviat. L¨°gic.