El proc¨¦s despr¨¦s del SARS-CoV-2

En un lluny¨¤ 13 de novembre del 2013, Oriol Junqueras va advertir el Govern espanyol que si no permetia que es fes una consulta d¡¯autodeterminaci¨®, Catalunya podria utilitzar totes les eines de mobilitzaci¨® social al seu abast perqu¨¨ l¡¯Estat reconsider¨¦s la seva posici¨®, entre les quals hi havia la d'¡°aturar l¡¯economia¡±. En un no tan lluny¨¤ 9 d¡¯octubre del 2019, Toni Com¨ªn (exconseller de Salut, que per cert guarda un silenci eloq¨¹ent) defensava una resposta a la sent¨¨ncia de l¡¯1-O que busqu¨¦s el desgast ¡°material i econ¨°mic de l¡¯Estat¡±, fins i tot si per a centenars de milers de catalans el preu a pagar fos quedar-se sense feina o veure com baixava abruptament el seu nivell de vida.

El que l¡¯independentisme m¨¦s fog¨®s va somiar el 2013 i va tornar a verbalitzar el 2019 ho ha fet realitat un virus que respon a l¡¯estrany nom de SARS-CoV-2. L¡¯economia est¨¤ aturada, molt m¨¦s que en els minuts m¨¦s ¨¤lgids de qualsevol ¡°aturada de pa¨ªs¡±, i ho haur¨¤ estat molt m¨¦s temps que la setmana que modestament suggeria Junqueras el 2013. I l¡¯atur a Catalunya arribar¨¤ a unes cotes que Com¨ªn no s¡¯hauria imaginat ni en els seus episodis m¨¦s profunds d¡¯euf¨°ria rebentaire.

Davant dels desvaris de cert independentisme, la situaci¨® cr¨ªtica que vivim t¨¦ el m¨¨rit de posar en evid¨¨ncia que resulta ben poc recomanable aturar l¡¯economia d¡¯un pa¨ªs. Per¨° ara no ¨¦s el moment de retreure a aquest independentisme antipragm¨¤tic la seva discutible estrat¨¨gia per doblegar l¡¯Estat (ni de recriminar a cert espanyolisme exacerbat que confongu¨¦s l¡¯innocu independentisme amb una cosa que calia ¡°desinfectar¡±), sin¨® d¡¯extreure algunes lli?ons de la crisi del coronavirus que ens puguin orientar en l¡¯endem¨¤. Perqu¨¨ trigar¨¤ m¨¦s o trigar¨¤ menys, per¨° el malson de la Covid-19 s¡¯acabar¨¤, i quan despertem el contenci¨®s que enfronta l¡¯independentisme catal¨¤ amb la in¨¨rcia centralista espanyola encara hi ser¨¤, com el dinosaure de Monterroso.

En primer lloc, la crisi del coronavirus haur¨¤ servit per relativitzar la import¨¤ncia de tenir un Estat. El 2014 l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) va tenir el seu moment de gl¨°ria amb la campanya Ara ¨¦s l'hora, gr¨¤cies al cartell que vinculava la Rep¨²blica Catalana amb el fet de tenir gelat de postres cada dia. Cap cartell va prometre una Rep¨²blica sense virus, per¨° ara s¡¯ha fet evident que la ¡°plena sobirania¡± no serveix per esquivar una pand¨¨mia global. Ni It¨¤lia, ni Fran?a, ni el Regne Unit, amb les seves robustes sobiranies a tota vela, han aconseguit estalviar-se el virus. (Tot i que cada dia se senten menys, encara sorpr¨¨n que hi hagi veus que atribueixin la garrotada del SARS-CoV-2 a Catalunya al simple fet de no disposar de m¨¦s compet¨¨ncies.)

En segon lloc, la crisi del coronavirus tamb¨¦ haur¨¤ servit per posar en evid¨¨ncia (una vegada m¨¦s) l¡¯escassa cultura federal que impregna la pol¨ªtica espanyola. Una cosa ¨¦s centralitzar la presa de decisions, que ¨¦s el que ha fet mig m¨®n (tamb¨¦ la Generalitat de Catalunya respecte als municipis catalans, que tamb¨¦ tenen el dret constitucional a l¡¯autonomia) i una altra cosa ¨¦s ignorar la realitat auton¨°mica amb l¡¯argument pelegr¨ª que el virus no ent¨¦n de fronteres, quan la realitat ¨¦s que les infraestructures i una part important de les compet¨¨ncies per afrontar el virus s¨®n auton¨°miques. Que l¡¯activista Quim Torra aprofit¨¦s els primers dies de la crisi per fer una extempor¨¤nia campanya contra l¡¯Estat (amb les seves habituals cartes a les institucions europees) forma part de la normalitat. Per¨° ¨¦s simptom¨¤tic que el pacient, constructiu i comprensiu lehendakari basc I?igo Urkullu s¡¯hagi hagut de queixar d¡¯haver-se assabentat per la premsa de segons quines decisions que afecten el seu ¨¤mbit competencial.

Aquestes lli?ons no s¨®n noves. Abans de la crisi ja era evident que cert independentisme atribu?a a la independ¨¨ncia poders gaireb¨¦ m¨¤gics, i que a certs poders de l¡¯Estat els costava superar la l¨°gica de l¡¯Estat unitari. Hi ha una tercera lli?¨® que tampoc ¨¦s nova, per¨° s¨ª que ¨¦s la m¨¦s important. I es resumeix en una frase: les retallades es paguen molt cares. Sigui quin sigui el futur de la negociaci¨® entre els governs espanyol i catal¨¤ (o el que en quedi despr¨¦s de la crisi), el nunca m¨¢is hauria de ressuscitar tant a Catalunya com a Madrid. Ni aqu¨ª ni all¨¤ s¡¯ha de retallar mai m¨¦s el sistema sanitari p¨²blic. El debat pol¨ªtic permet molts matisos, per¨° cap pa¨ªs ¨Cpresent o futur¨C pot jugar amb l¡¯estricta superviv¨¨ncia dels seus ciutadans.

Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.