Una excursi¨® al Perito Moreno amb Benet i Jornet

Acab¨¤vem de fer la seva obra S¨®tano al teatre Margarita Xirgu de Buenos Aires. Era la tercera vegada que jo la dirigia. L'havia estrenat a la Sala Beckett de Barcelona amb Pere Arquillu¨¦ i Pep Cruz. El productor Salvador Collado m'havia proposat estrenar-la en castell¨¤ al C¨ªrculo de Bellas Artes de Madrid amb Israel Elejalde i Ram¨®n Langa i ara acab¨¤vem de repetir l'aventura a Buenos Aires amb Alejandro Paker i Boy Olmi. L'estrena va anar molt b¨¦ i jo no volia tornar a Barcelona sense visitar la glacera que porta el nom del funcionari que va imposar la seva pertinen?a a territori argent¨ª en disputa amb Xile a partir de la tend¨¨ncia de les aig¨¹es del desgla?. Si les aig¨¹es anaven cap a l'Atl¨¤ntic all¨° era l'Argentina i el Perito Moreno, un heroi nacional.

Benet i Jornet tamb¨¦ volia anar-hi i vam decidir fer l'excursi¨® plegats. Despr¨¦s d'una petita escala t¨¨cnica a Ushuaia, vam arribar a El Calafate, ens vam instal¡¤lar en un hotel i l'endem¨¤ vam intentar seguir tots els protocols que un bon turista ha de seguir al Parc Nacional de Los Glaciares. Per¨° no els vam poder complir tots. L'excursi¨® a peu sobre la glacera amb grampons per prendre un whisky amb un tros de gel mil¡¤lenari arrencat directament de terra no ens la van deixar fer perqu¨¨ a Benet i Jornet li faltava poc per fer els 70 anys i l'excursi¨® estava vedada als m¨¦s grans de 65. Jo, solid¨¤riament, vaig preferir fer el whisky a l'hotel i seguir gaudint de la companyia del llavors gaireb¨¦ septuagenari autor.

Josep Maria Benet i Jornet no va acceptar mai la seva edat. Li quedaven massa coses per fer, massa llibres per llegir, massa estrenes per veure, massa autors joves per acompanyar, massa curiositat per satisfer per acceptar la seva edat. Havia arribat tard a moltes coses. Algunes les va haver de construir per despr¨¦s intentar arribar-hi. Ara no podia acceptar que ning¨² li digu¨¦s que era massa vell per fer res. L'emprenyada que va tenir al Perito Moreno va ser monumental. Nom¨¦s l'espantava la malaltia i especialment la malaltia amb la qual ha conviscut els seus ¨²ltims anys de vida. ?rem a la Patag¨°nia per¨° segu¨ªem parlant del que el preocupava: el futur del Teatre Lliure, l'escassa pres¨¨ncia del patrimoni teatral catal¨¤ als nostres escenaris, la poca cura que mostraven els joves autors amb la llengua, les infinites cares de la sexualitat humana, l'amor filial¡­

Tornem a Buenos Aires. La funci¨® creixia extraordin¨¤riament. A Boy Olmi, que feia 25 anys que s'havia apartat del teatre i era una celebritat del cinema i la televisi¨®, li va caure un important premi pel seu paper en aquesta producci¨® concedit per l'associaci¨® d'actors argentins. Per¨° crec que al Papitu li agradava m¨¦s el treball d'Alejandro Paker. Olmi era fill d'una celebritat en la hist¨°ria de la psicoan¨¤lisi argentina i potser havia arribat a racons del seu personatge que ni el mateix autor volia con¨¨ixer. Si el m¨®n que trobem quan sortim d'aquest confinament m'ho permet i alguna vegada torno al Perito Moreno, far¨¦ un whisky a la mem¨°ria del meu amic.

Xavier Albert¨ª ¨¦s director art¨ªstic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).