Pasqua i resurrecci¨® on regna la mort

L¡¯home s¡¯ha aturat al cavall¨® que divideix les dues vies de l¡¯avinguda de Balmes, una de les art¨¨ries que alimenten de persones Igualada: saluda amb la m¨¤ en alto a un auto, despr¨¦s a un altre i dona pas a un tercer abans de reprendre la seva pr¨°pia marxa, parsimoni¨®s i de bon humor. Quan arriba a l¡¯altra vorera, llan?a el darrere a descansar en un banc al costat d¡¯una parada d¡¯autob¨²s. L¡¯home ¨¦s breu, una mica encorbat, llargs setanta i llueix una eleg¨¤ncia ¨²nica: pantalons grisos de vestir, jaqueta negra i una boina fosca que deixa veure els seus cabells blancs curt¨ªssims, com si no hagu¨¦s passat ja un mes de confinament.

¡°No¡±, diu, ¡°no s¨¦ quan passa el transport¡±. L'home no ¨¦s all¨¤ per viatjar a cap costat: ha sortit del seu apartament a passejar, per¨° no ho diu. ¡°Estava cansat de ser a casa. I estic sol. Camino sol i no molesto ning¨²¡±. I mostra que porta m¨¤scara ¡ªde cot¨® verd, una que reparteixen en algunes farm¨¤cies de la ciutat¡ª i guants de l¨¤tex blancs. ¡°A m¨¦s, ja ens n¡¯anem sortint, no ¨¦s veritat?¡±

L'home ¨¦s al carrer per confusi¨®, com centenars d'altres habitants d'Igualada. El dilluns 6, la Generalitat va aixecar el confinament perimetral que assetjava la comarca de l'Anoia, on hi ha les primeres quatre ciutats espanyoles tancades i barrades per la brutalitat del seu brot de coronavirus, i la mesura va produir el mateix efecte que obrir una finestra tancada per massa temps: va canviar l'aire.

Aix¨° ¨¦s, com si fos un mal acudit, molta gent no va llegir que finalitzava el ¡°confinament perimetral¡± sin¨® que s'acabava el ¡°confinament¡±, a seques, i va comen?ar a sortir al carrer com formigues despr¨¦s d'una tempesta. Desenes d'autos van comen?ar a circular pels carrers perimetrals el primer dia. Desenes m¨¦s per les avingudes, els passatges del centre hist¨°ric i els carrers laterals. I centenars de ve?ns van deixar que el sol els don¨¦s a la cara, llan?ats a rondar pels barris, on la policia no arribava a vigilar.

Ning¨² no va pensar en un risc de rebrot, potser perqu¨¨, com el senyor de la boina, han vist que ja no mor tanta gent com abans ni emmalalteix tanta gent com abans. Per aix¨° Igualada no ha estat sola en aquesta escapada inc¨ªvica. El tr¨¤nsit va augmentar a Barcelona i les carreteres catalanes en vig¨ªlies de la Pasqua. Quan la Generalitat va aixecar el c¨¨rcol sobre Igualada, ve?ns de pobles propers van prendre els seus autos i van baixar a la ciutat a visitar els seus familiars. El problema d'Igualada i l'Anoia ¨¦s la marca escarlata que porta la comarca: s¨®n m¨¦s de 200 morts en una regi¨® de 70.000 habitants, la taxa m¨¦s alta de defuncions per habitants de tot Espanya.

El dilluns 6, primer dia sense els Mossos als accessos, Igualada va tenir un sol de passeig i la gent es va animar a treure el nas de les seves cases. Alguns ve?ns s'ajuntaven a fumar o conversar als portals ¡ªa dist¨¤ncia prudencial¡ª i els autos circulaven com si els seus conductors tinguessin urg¨¨ncia d'arribar a algun lloc o de no ser vistos. Desenes de persones recorrien els carrerons secundaris, lluny de les avingudes. Dimarts, el tr¨¤nsit d'autos i persones va pujar i per a dijous el silenci hum¨¤ que havia dominat una ciutat en estat de migdiada permanent ja no era reempla?at per refilets i xerrotejos sin¨® pel rumor t¨¨nue de motors a la dist¨¤ncia. Moltes persones ja caminaven pel carrer llavors sense m¨¤scares ¡ªno als supermercats¡ª i alguns s'animaven tant a passejar gossos en grup com a sortir en parella o caminar a la vista sense bosses de supermercats o mascota, els salconduits del virus. Fins i tot circulaven autos amb dos i tres passatgers a bord.

La policia d'Igualada va aixecar cada dia m¨¦s actes d'infracci¨® al confinament per¨° els seus efectius s¨®n limitats per cobrir l'¨¤rea. L'Ajuntament admetia que la gent sortia, i que no podia fer gaire m¨¦s que insistir als ve?ns que es quedin a casa perqu¨¨ segueix la quarantena domicili¨¤ria. ?s un moment omin¨®s: els alcaldes italians han alertat fa temps els seus parells espanyols que, quan es relaxen les mesures de confinament, els ve?ns surten com adolescents en divendres. ¡°?s l'efecte psicol¨°gic de tres setmanes de tancada¡±, diu un funcionari municipal d'Igualada. ¡°Quan aixeques una mica la pressi¨®, la gent surt a prendre aire¡±. El dilluns 6, el funcionari apostava que en dos o tres dies, els ve?ns serien a casa una altra vegada. L'escapada, segons ell, acabaria ¡°quan ja hagin respirat¡±.

No va passar. Per a dijous semblava haver-hi massa gent amb els pulmons per netejar. Al mat¨ª, a un carrer secundari com el carrer de Sant Josep, per exemple, es creuaven alhora un anci¨¤ arrossegant els peus rere un bast¨® amb un jovenet empleat en arreglar alguna cosa al seu garatge; una senyora gran enfundada en una jaqueta verda i un pare de quaranta anys, barbat i somrient, que volia conv¨¨ncer el seu fill adolescent que l'ajud¨¦s a treure les bicicletes al carrer. Uns metres m¨¦s enll¨¤, una noia d'uns trenta anys rossa en leggings negres era arrossegada per un mast¨ª brutal apressat per arribar a la rotonda poblada d'arbres amb la bufeta a punt de rebentar. Un altre home gran, tamb¨¦ amb bast¨®, doblava des d'un petit carrer transversal i es creuava a poca dist¨¤ncia amb dos adolescents. Un d'ells cantava Malamente. Cap dels ancians no portava m¨¤scares; tampoc els altres.

Carrers de nou buits

Divendres, amb la Pasqua a sobre i el sup¨°sit firat ¡ªning¨² no treballava divendres de Pasqua en temps normals, ning¨² no sembla fer-ho ara¡ª, els carrers s¨®n gaireb¨¦ buits. Tot just un un senyor de seixanta anys en bambes verdes i un polar taronja va i ve durant 15 minuts pel passeig de Verdaguer ¡ªsi el miren molt, dobla en algun carrer¨®¡ª i unes quantes dones i homes es passegen amb gossos i sense, una barra de pa, una garrafa de whisky o res, apartant-se com empestats quan es creuen. A la vora del riu on s'apinyen les f¨¤briques abandonades de pells, un pare carrega el seu nad¨® i arregla la paret de la seva casa antiga amb un amic. Passen els autos i els segueixen amb la mirada fins que s'allunyen i llavors s¨ª, com si sabessin que no estaven fent el correcte, tornen a la reparaci¨®.

I res m¨¦s. Una tranquil¡¤litat de diumenge anticipat o d¡¯un estrany cementiri sota un sol v¨ªvid i vivible. Durar¨¤ aquesta reclusi¨®? Tornaran les persones a guardar-se una vegada que van provar la calor? No hi haur¨¤ rebrot quan milers a Igualada i milions a Espanya tornin al treball en dies, hores? En el recuperat silenci d¡¯aquell divendres de Pasqua, mentrestant, se senten les veus que baixen dels edificis o pugen des dels patis de les cases. Hi ha m¨²sica en algun fons. Gent en gresca. Rialles. Hi ha els qui en aquests dies celebren un d¨¦u que no coneixen i que mor i diu ressuscitar. I tamb¨¦ hi ha els qui ploren en el seu silenci confinat amors que coneixien i no van poder acomiadar, ni tornaran.