Naufragi en terra ferma

A Permagel, la celebrada anterior novel¡¤la d¡¯Eva Baltasar (Barcelona, 1978), a la narradora li costava acceptar que ja no era una adolescent i que havia entrat en una etapa en qu¨¨ les exig¨¨ncies vitals de l¡¯edat adulta li demanaven una altra mena de conducta. Com si estigu¨¦s reclosa rere un mur infranquejable de gel, desdenyava les feines estables, avorria la comoditat familiar i li semblava natural i c¨°mode coquetejar cont¨ªnuament amb la possibilitat del su?cidi. El llibre se salvava gr¨¤cies a l¡¯humor negre i a una boira estranya que enterbolia l¡¯atmosfera d¡¯unes perip¨¨cies que, en el fons, no eren gens an¨°males.

Ara, a Boulder, segon lliurament de la trilogia projectada per l¡¯autora, Baltasar repr¨¨n el personatge de la dona adulta que no vol cr¨¦ixer i que es nega a abandonar l¡¯adolesc¨¨ncia ¡ªencara que el personatge narrador sigui un altre, al lector li fa l¡¯efecte de retrobar-se amb l¡¯anterior¡ª, vigila m¨¦s un dels aspectes que llastava Permagel ¡ªla dispersi¨® argumental¡ª i dibuixa amb un tra? m¨¦s fi la intensitat de les emocions. Pot semblar tamb¨¦ una novel¡¤la que busqui la transgressi¨®, per¨° en el fons ¨¦s bastant tradicional, molt femenina: ben maquillada amb aforismes que semblen consignes, la novel¡¤la sap fer-se atractiva perqu¨¨ li agrada agradar.

Despr¨¦s d¡¯haver treballat de cuinera en un restaurant d¡¯un pol¨ªgon industrial, en col¡¤legis, en geri¨¤trics i en una pres¨®, Boulder s¡¯encarrega de la cuina d¡¯un buc mercant que navega per la costa del Pac¨ªfic. Davant del port de Valpara¨ªso, pensa d¡¯acord amb els clix¨¦s que el melodrama ha aportat a la vida marinera: ¡°Hi desitjo una amant. M¡¯assec a coberta, em fumo mig paquet i em sento idiota. Fa m¨¦s d¡¯un any que no tinc una dona als bra?os. El cos m¡¯insulta, m¡¯exigeix un altre cos per sadollar la gana monstruosa de tocar-lo i excitar-lo fins a fer-li escopir la persona, la puresa, l¡¯encant¡±. En una parada habitual, coneix la Samsa, una ge¨°loga sueca que treballa per una multinacional i que aviat accepta una altra feina a Reykjav¨ªk.

I aleshores ¨¦s quan comen?a la hist¨°ria d¡¯un naufragi en terra ferma, perqu¨¨ Boulder ¨¦s, sobretot, l¡¯an¨¤lisi meticulosa ¡ªa vegades ajustadament po¨¨tica, a vegades t¨°picament po¨¨tica¡ª de com la rutina pot enfonsar la vida d¡¯una parella instal¡¤lada en el confort. El detonant que accelera la disgregaci¨® de la parella ¨¦s que la dona de la narradora, al cap de deu anys de vida conjunta, vol tenir un fill i ella no. La seva manera de reaccionar ¨¦s de manual: condemna els lla?os familiars, s¡¯engeloseix de la filla, se sent molt sola. Se li fa insofrible veure¡¯s exclosa del lligam que s¡¯estableix entre mare i filla, no tolera els exercicis de la maternitat, tendeix a contemplar la realitat circumdant com un oce¨¤ de ridiculeses.

El m¨¦s interessant del conflicte ¨¦s que Boulder reprodueix al peu de la lletra els tics del masclisme m¨¦s ortodox: inconforme amb la intromissi¨® d¡¯una criatura a la seva vida, poc procliu a acceptar el nou rol que l¡¯espera, com un llop de mar desorientat que de cop i volta recupera el rumb, s¡¯emborratxa a la seva taverna habitual, es busca amants.

Els indicis del desgast sentimental, el xoc de car¨¤cters, per¨°, ja havien anat apareixent fredament davant del lector: al cap i la fi, de la mateixa manera que Samsa ¨¦s sedent¨¤ria, s¡¯estima els ascensos laborals i els augments de sou i s¡¯alimenta de certeses i relacions socials, Boulder ¨¦s una n¨°mada, quan cobra el primer sou al buc mercant t¨¦ ¡°una sensaci¨® de p¨¨rdua¡± de la seva llibertat, i la seva dona li diu, des del primer moment, que s¡¯assembla ¡°a les grans roques solit¨¤ries que hi ha al sud de la Patag¨°nia, peces de m¨®n que van sobrar despr¨¦s de la creaci¨®, a?llades, exposades a tot¡±.