El confinament augmenta la capacitat humana per detectar terratr¨¨mols

Fa un parell de setmanes, la sism¨°loga Laure Fallou va observar un fenomen que no havia viscut mai. Unes 200 persones van utilitzar una aplicaci¨® al m¨°bil per informar que havien sentit que el terra tremolava a Zagreb, la capital de Cro¨¤cia. El m¨¦s sorprenent, relata Fallou, ¨¦s que aquell 2 d'abril hi va haver tres sismes irrisoris, amb una magnitud normalment imperceptible, d'entre 0,6 i 1. El confinament de la poblaci¨® arran de la pesta del coronavirus semblava augmentar la capacitat humana per detectar terratr¨¨mols.

Fallou treballa al Centre Sismol¨°gic Euromediterrani (CSEM), una organitzaci¨® cient¨ªfica que combina testimonis de ciutadans amb les dades sismol¨°giques recollides per 70 organismes, entre els quals hi ha l'Institut Geogr¨¤fic Nacional d'Espanya. Unes 130.000 persones d'arreu del m¨®n utilitzen una aplicaci¨® al m¨°bil, anomenada LastQuake, per alertar el CSEM dels terratr¨¨mols que perceben. I la pau a les ciutats provocada pel confinament permet ara estudiar millor els microterratr¨¨mols pr¨¤cticament imperceptibles.

¡°?s una situaci¨® sense precedents¡±, explica Fallou. Els sism¨°legs de diferents pa?sos consultats per EL PA?S constaten caigudes de fins al 60% de l'anomenat soroll s¨ªsmic ambiental: les vibracions del s¨°l generades per l'activitat humana, sobretot pels cotxes i el metro, i per altres factors naturals, com les ones del mar. ¡°El que es nota, m¨¦s enll¨¤ de la reducci¨® del soroll s¨ªsmic, ¨¦s que la gent ¨¦s a casa¡±, assenyala Fallou. ¡°El confinament tamb¨¦ pot augmentar l'inter¨¨s per la sismologia de persones que viuen en ¨¤rees s¨ªsmiques¡±, llan?a com a hip¨°tesi.

El sism¨°leg Jordi D¨ªaz, de l'Institut de Ci¨¨ncies de la Terra Jaume Almera (CSIC), ha detectat una caiguda del 60% del soroll s¨ªsmic ambiental als seus sism¨°metres de Barcelona. Aquest silenci obre noves finestres. ¡°Habitualment, en els nostres aparells podem detectar terratr¨¨mols de magnitud 6 que es produeixen al Jap¨® o a qualsevol altre lloc del m¨®n. Ara estem investigant fins a quin punt ha baixat aquest llindar de detecci¨® de terratr¨¨mols¡±, explica.

Els cient¨ªfics utilitzen la velocitat de transmissi¨® de les ones s¨ªsmiques per deduir la composici¨® del subsol. ¡°Amb terratr¨¨mols i sism¨°metres tens un esc¨¤ner de l'interior de la Terra¡±, apunta D¨ªaz, que espera que l'augment de la capacitat per registrar l'arribada d'ones s¨ªsmiques a Barcelona serveixi per estudiar l'estructura del terreny. ¡°Encara no tenim clar si podrem aprofitar l'aturada per obtenir noves dades d'inter¨¨s¡±, reconeix.

D¨ªaz ¨¦s un dels experts que ha respost a la crida del sism¨°leg belga Thomas Lecocq, que l'1 d'abril va demanar col¡¤laboraci¨® internacional per estudiar l'efecte del confinament en el soroll s¨ªsmic mundial. ¡°Ja som unes 40 persones de tot arreu unint forces: d'It¨¤lia, els Estats Units, M¨¨xic, Nova Zelanda, Alemanya, el Regne Unit, els Pa?sos Baixos, l'?ndia, el Nepal¡±, explica Lecocq, de l'Observatori Reial de B¨¨lgica. La seva ¨²nica estaci¨® urbana a Brussel¡¤les, situada en un barri tranquil, mostra una caiguda del 33%.

¡°Menys soroll local, menys contaminaci¨® per vibracions, pot, te¨°ricament, permetre fer una millor escolta de la Terra. Ja podem mesurar m¨¦s f¨¤cilment petites explosions a les pedreres, perqu¨¨ els senyals s¨®n m¨¦s nets a totes les estacions de mesurament¡±, detalla Lecocq.

¡°Aquest confinament ¨¦s una finestra d'oportunitat per intentar veure si realment es produeixen petits terratr¨¨mols a Par¨ªs i als afores de la ciutat¡±, assenyala el sism¨°leg Claudio Satriano, de l'Institut de F¨ªsica del Globus de la capital francesa. Els seus aparells han constatat una caiguda del soroll s¨ªsmic de gaireb¨¦ un 40%. La geof¨ªsica Lucile Bruhat, de l'Escola Normal Superior de Par¨ªs, creu que no ¨¦s nom¨¦s una oportunitat per als cient¨ªfics, sin¨® per a tots els ciutadans: ¡°El fet que les persones siguin a casa, en un ambient tranquil, sense soroll de fons del transport, per exemple, fa que siguin m¨¦s sensibles a les lleugeres vibracions relacionades amb els terratr¨¨mols¡±.

¡°Normalment, el soroll antropog¨¨nic enterboleix els senyals dels terratr¨¨mols o d'altres fen¨°mens naturals. Ara, el soroll ¨¦s menor i aquests senyals probablement seran m¨¦s clars¡±, coincideix Paula Koelemeijer, de la Royal Holloway de la Universitat de Londres. Les seves dades mostren una caiguda de fins al 30% despr¨¦s de les primeres mesures de confinament de la capital brit¨¤nica el 23 de mar?. ¡°Esperem que els senyals generats per terratr¨¨mols llunyans siguin m¨¦s clars, uns senyals que s'utilitzen per estudiar l'interior de la Terra, i tamb¨¦ els dels terratr¨¨mols locals, que ens poden oferir m¨¦s informaci¨® sobre la sismicitat local i el risc de terratr¨¨mols¡±, explica Koelemeijer.

El sism¨°leg V¨ªctor Hugo M¨¢rquez, del Centre de Geoci¨¨ncies de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic, a Quer¨¦taro, va detectar una disminuci¨® del soroll s¨ªsmic d'entre el 30% i el 40% durant la primera setmana d'abril. El seu equip treballa ara en un nou enfocament. ¡°Estem veient si podem establir alguna relaci¨® [del soroll s¨ªsmic] amb la contaminaci¨® ambiental. Per exemple, esbrinar qu¨¨ t¨¦ m¨¦s efecte en la contaminaci¨® de la ciutat, si la ind¨²stria o els autom¨°bils¡±, detalla.

La francesa Laure Fallou parla del naixement d'una sismosociologia. ¡°La sociologia ¨¦s essencial per entendre com es fa la sismologia avui dia¡±, argumenta. Els ciutadans, subratlla, ja poden tenir sism¨°grafs casolans i barats a casa, gr¨¤cies al projecte internacional Raspberry Shake, o convertir-se en ¡°sensors vivents¡± amb els acceler¨°metres del tel¨¨fon m¨°bil, en el marc de la iniciativa Sismo Detector, llan?ada per l'estad¨ªstic itali¨¤ Francesco Finazzi, de la Universitat de B¨¨rgam.

Aquest nou inter¨¨s per la sismologia dom¨¨stica podria explicar tamb¨¦ per qu¨¨ 200 persones van sentir els miniterratr¨¨mols de Zagreb i se'n van fer ress¨°. ¡°Tenir gaireb¨¦ 200 informes d'un sisme de magnitud 1 ¨¦s inusual, per¨° es pot atribuir als factors espec¨ªfics del terratr¨¨mol [els habitants de la capital croata estaven m¨¦s sensibles despr¨¦s de viure un altre sisme m¨¦s fort, de magnitud 5,4, el 22 de mar?], a l'augment d'usuaris de la nostra aplicaci¨® LastQuake, a la reducci¨® del soroll s¨ªsmic i a l'increment de l'atenci¨® dels ciutadans. No es pot excloure cap d'aquests factors i, de fet, podria ser per una combinaci¨® de tots¡±, afegeix Fallou.