La caixa amb qu¨¨ ¡°trampejar¡± la crisi

Yoslen Garrido t¨¦ 48 anys, va n¨¦ixer a Cuba per¨° porta 28 anys vivint a Barcelona. T¨¦ dos fills i ¨¦s una de les v¨ªctimes de la crisi econ¨°mica de 2008. Fins aleshores pagava 2.200 euros pel pis on vivia i el bar (El Le¨®n de Oro) que regentava. La crisi va arrasar tot el que tenia. Des d'aleshores ha fet voltes intentant ¡°trampejar¡± en una ciutat que, almenys fins ara, vivia de cara al turisme i donava l'esquena, en massa ocasions, als humils. El passat 14 de mar? Garrido es va assabentar que s'havia decretat l'estat d'alarma quan va apar¨¨ixer el president S¨¢nchez a la televisi¨® ordenant el confinament de la poblaci¨®. Fins aleshores subsistia amb petits treballs de neteja. ¡°Des que va sortir el president per la tele, zero. Res, ni un c¨¨ntim, ha entrat en aquesta casa¡±, lamenta. Una ve?na del seu barri, Can Peguera, li va dir que la Creu Roja estava ajudant els m¨¦s necessitats. Amb infinita vergonya va trucar per tel¨¨fon a l'organitzaci¨® i una treballadora social es va fer c¨¤rrec de la seva situaci¨®. El dijous dos voluntaris de l'entitat internacional ¡ªCristina Benet i Ronald Beteta¡ª li van portar un petit paquet amb aliments b¨¤sics. ¡°No tenia res a casa. Aquesta mala ratxa de sort est¨¤ sent massa llarga¡±, lamentava Gallard agraint la col¡¤laboraci¨® dels voluntaris.

La crisi del coronavirus ha obligat la Creu Roja a posar en marxa una ¡°resposta humanit¨¤ria d'emerg¨¨ncia¡±. En aquesta ocasi¨® no per enfrontar-se als desastres d'una guerra o cat¨¤strofes naturals sin¨® a les conseq¨¹¨¨ncies d'una pand¨¨mia al cor del vell m¨®n. A Catalunya l'organitzaci¨® est¨¤ comprant aliments amb fons propis i acumulant donacions ja que preveuen que en els propers mesos augmenti la demanda de persones que no tenen diners per a aliments a 200.000 persones. El doble de les que ells calculaven que hi havia abans de la crisi.

Des que es va decretar l'estat d'alarma, la Creu Roja ha repartit m¨¦s 160.000 quilos d'aliments en m¨¦s d'11.000 lliuraments com el que van donar dijous passat a Garrido.

Aquell dia, ning¨² no hauria reconegut que la sala atape?da de caixes i aliments a la seu de la Creu Roja del carrer Joan d¡¯?ustria de Barcelona era la fins fa nom¨¦s unes setmanes la sala d'actes de l'entitat.

Al mat¨ª, la Cristina i el Ronald van revisar els paquets que havien de portar a persones necessitades. Una altra volunt¨¤ria supervisava les bosses: ¡°Totes tenen aliments b¨¤sics: oli, llegums secs i cuits, pasta, arr¨°s, tom¨¤quet fregit, conserva de verdura i peix, llet, farina, brou, fideus, ous, iogurt, pollastre, fruita i alguna cosa m¨¦s depenent de les donacions. Tamb¨¦ hi ha paper higi¨¨nic, gel i lleixiu i segons l'edat de les persones substitu?m o afegim per exemple llu? congelat, pa integral o bolquers de nad¨®, que s¨®n car¨ªssims¡±.

La Cristina i el Ronald carreguen la furgoneta i posen rumb a la primera fam¨ªlia al Tur¨® de la Peira. ¡°Els lliuraments els fem a la porta de l'edifici i ells han de baixar el seu bol¨ªgraf per firmar l'albar¨¤. Aix¨ª entrem en contacte el m¨ªnim possible¡±, informa el Ronald. La pres¨¨ncia de la furgoneta de la Creu Roja trenca la rutina d'un barri en confinament. Una ve?na n'informa una altra per la finestra: ¡°?s per a la parella aquella que ¨¦s de lloguer¡±. Despr¨¦s de lliurar el paquet els dos voluntaris posen rumb a la casa de Garrido. ¡°Espero que aix¨° passi aviat. Mira les meves mans, estan acostumades a treballar. Nom¨¦s vull aix¨°: Treballar¡±, s'excusa la dona despr¨¦s que la Cristina li lliura la caixa.