L¡¯oblit de l¡¯essencial

Les crisis s¨®n escenaris on veure les prioritats de les persones i de les societats. No totes les crisis tenen les mateixes caracter¨ªstiques. Podem pensar en les que ens afecten personalment, amb la parella, amb les amistats, en la fam¨ªlia, com a societat o, fins i tot, com a esp¨¨cie o planeta. Per¨° en totes hi acostuma a ser necessari pensar i repensar les prioritats, els valors, els principis, les nostres maneres de fer.

El nou coronavirus ens ha situat en una nova crisi mentre no en deixem de viure d'altres. Des de fa d¨¨cades patim una crisi ecol¨°gica originada per les nostres maneres de produir, consumir, despla?ar-nos¡­ Veiem com ens est¨¤ costant assumir-la i transitar a comportaments col¡¤lectius que permetin recuperar la sostenibilitat de la vida. Com a societat, com a esp¨¨cie, no acabem de veure els efectes terribles que t¨¦ la crisi ecol¨°gica: morts per contaminaci¨®, persones que han de buscar refugi pel canvi clim¨¤tic, escalfament global¡­

Els efectes que origina la crisi del nou coronavirus sembla que han resultat m¨¦s evidents. La? covid-19 ha fet apar¨¨ixer la por a la mort, la pr¨°pia i la de la gent propera, l'evid¨¨ncia que el sistema sanitari pot quedar col¡¤lapsat, que l'economia s'enfonsa¡­ Aix¨° ha significat respostes que, si les comparem amb la crisi ecol¨°gica, han estat m¨¦s r¨¤pides i contundents. Aix¨°, no obstant, no ha d'excloure el debat sobre el temps de reacci¨® i les mesures que s'estan prenent.

La nostra societat ha fet un proc¨¦s per aturar-se. Una part important de les activitats industrials, comercials, educatives, esportives, culturals ha quedat suspesa, ajornada o redu?da. Una part important de la poblaci¨® ha quedat confinada a casa, teletreballant o no, per fer possible el distanciament social i evitar la transmissi¨® del virus. Per¨° mentre una part de la societat s'atura, una altra continua activa o, fins i tot, ha estat necessari que multipliqu¨¦s la seva activitat per provar de respondre a les necessitats del conjunt de la societat.

Els nostres governs han distingit les activitats que ofereixen serveis essencials de les que es consideren no essencials. Les activitats relacionades amb les cures han estat considerades com a essencials, tamb¨¦ els serveis de neteja, el transport, la informaci¨®... En tots aquests ¨¤mbits laborals hi ha una part molt gran de les persones treballadores en unes situacions de precarietat: inestabilitat contractual, horaris molt exigents, sous molt baixos, inseguretats diverses, irregularitats...

Ens trobem davant de la paradoxa que aquelles activitats que considerem essencials per a la vida humana estan sent desenvolupades per persones en una precaritzaci¨® que va contra la vida. Com explicar aquesta contradicci¨®? La nostra manera de pensar l¡¯economia i la societat ha posat en el centre de les seves preocupacions la maximitzaci¨® dels beneficis, i aix¨° ha passat per sobre d¡¯altres preocupacions. La nostra societat no ha valorat prou all¨° que ara considera essencial. Els principis, els valors que guien el nostre sistema econ¨°mic, la nostra vida en societat, no han posat en el centre de les seves preocupacions i interessos all¨° que aquests dies s'ha establert com a essencial. Les contradiccions avui s¨®n molt evidents.

La crisi del nou coronavirus ha generat una major atenci¨® i valoraci¨® de realitats a les quals no es feia cas o que fins i tot es menystenia. Aquests dies, personal d'infermeria explica com fins ara les tractaven de ¡°rentaculs¡±; personal de neteja, amb dolor, comenta com eren menystingudes i ara s¨®n imprescindibles... Sempre s¨®n imprescindibles les persones que fan aquestes tasques. Com podem viure sense totes les activitats dedicades a la cura, a garantir les necessitats? Ara, la consci¨¨ncia sobre el fet que els ¨¦ssers humans som fr¨¤gils, vulnerables i dependents ha augmentat. Aquesta major consci¨¨ncia ens hauria de portar a plantejar la necessitat de canvis estructurals a la nostra societat, posant en el centre de les nostres preocupacions la vida, les vides. No nom¨¦s la nostra, totes les vides. Canviar¨¤ res?

Les crisis tamb¨¦ s¨®n moments per a les grans paraules, per¨° el m¨¦s important ¨¦s el que s¡¯acabar¨¤ fent. Des del Govern se'ns ha animat comprar mones per als fillols i filloles lliurades per Glovo o s'ha agra?t a Glovo que repart¨ªs gratu?tament els ¨¤pats del personal dels centres d¡¯urg¨¨ncies d¡¯atenci¨® prim¨¤ria. Sabem com precaritza Glovo, i aquest model de negoci, a les persones que hi han de treballar. M¨¦s contradiccions. Recordarem que la crisi econ¨°mica del 2008 ha generat m¨¦s i m¨¦s precarietat? Aconseguirem no tornar a aquesta normalitat? Recordarem l¡¯essencial?