L¡¯¨²ltim viatge del Joe

A la prestatgeria que hi ha al costat de l'entrada del seu petit apartament, on s'amunteguen els llibres en angl¨¨s del seu estimat Garc¨ªa M¨¢rquez, diversos detalls donen pistes sobre com va comen?ar tot. Un ¨¦s una gorra de Barcelona 92. L'altre, una guia en paper destinada a orientar a la ciutat la fam¨ªlia ol¨ªmpica. El Joe, editor en una cadena de televisi¨® nord-americana, va venir per primera vegada a la ciutat durant els Jocs Ol¨ªmpics. Es va enamorar de la seva arquitectura, del seu clima, de la seva gent i ja mai m¨¦s se'n va poder allunyar gaire. Any rere any va passar aqu¨ª les seves vacances fins que fa dos, quan ja en tenia 70, va decidir traslladar-s'hi definitivament.

La lluminosa terrassa va tenir l'¨²ltima paraula. El seu apartament de lloguer ocupa el quart pis d'una finca sense ascensor. Per¨° l'escala enfilada i els seus genolls una mica castigats no van arribar a dissuadir-lo. Fa un parell de mesos, quan diverses lesions vertebrals van irrompre en la seva vida, la mobilitat quotidiana se li va anar complicant. Amb la declaraci¨® de l'estat d'alarma se li van volatilitzar les cites m¨¨diques. El dolor que sentia s'anva aguditzant alhora que creixia la corba de contagis de coronavirus. Infructuoses, les hores d'espera al tel¨¨fon d'emerg¨¨ncies. In¨²til, la insist¨¨ncia per aconseguir una visita domicili¨¤ria del seu metge de cap?alera. I el petit ¨¤tic sense ascensor es va acabar convertint en la seva g¨¤bia. Com havia de baixar caminant les escales per intentar anar a urg¨¨ncies pel seu compte si moure's del sof¨¤ al lavabo li semblava un viatge infinit?

L'¨²nic seguiment m¨¨dic que se li va fer va ser per tel¨¨fon. Sempre amable i atent. Per¨° dispers i telef¨°nic. Tant des del seu centre d'atenci¨® prim¨¤ria com des de la cl¨ªnica privada a la qual es va adre?ar amb l'esperan?a de trobar ajuda efica? en algun lloc. Per tel¨¨fon li van receptar una faixa ortop¨¨dica i medicines que anaven canviant. Alguns dies es trobava millor, per¨° d'altres el dolor gaireb¨¦ no li permetia moure's del sof¨¤. La medicaci¨® li provocava un efecte capritx¨®s, calmant durant unes hores, amb freq¨¹¨¨ncia amb molestos efectes secundaris. Per¨° mai va tenir febre, ni tos, ni dificultats per respirar.

¡°S¨¦ que hi ha molts altres pacients m¨¦s greus. Per¨° soc gran, estic malalt i necessito un metge¡±, es lamentava. Se sentia impotent, abandonat, perdut en l'esc¨¤s domini de l'idioma. Independent i al¡¤l¨¨rgic a molestar el pro?sme, no va tenir m¨¦s remei que confiar als ve?ns les claus de casa seva primer, i finalment les regnes del seu dia a dia. Perqu¨¨ s'ocupessin del seu menjar i li compressin aquests medicaments que li receptaven per tel¨¨fon, perqu¨¨ l'ajudessin a reclamar un metge, perqu¨¨ compartissin amb ell la desesperaci¨® de no saber com fer-s'ho.

Durant els ¨²ltims dies el seu estat va empitjorar r¨¤pidament. Havia perdut molt de pes i tota la gana. Un dels seus doctors va aventurar un diagn¨°stic: c¨¤ncer avan?at amb met¨¤stasi ¨°ssia. Divendres al mat¨ª, els ve?ns el van trobar est¨¨s a terra, a mig cam¨ª entre el sof¨¤ i el lavabo. Impossible saber quant de temps feia que era all¨¤, vetllat pels llibres del seu estimat Garc¨ªa M¨¢rquez i la seva gorra de les Olimp¨ªades. Impossible saber si va intuir que aquell seria el seu ¨²ltim viatge. El metge que es va despla?ar finalment al domicili nom¨¦s va poder certificar la seva mort.