Els catalans hem de prendre precaucions

No hi ha dubte que nom¨¦s units podrem v¨¨ncer la pand¨¨mia, una unitat que s¡¯ha d¡¯establir a tots els nivells, gaireb¨¦ des del repl¨¤ de l¡¯escala. Ho han dit tots els dirigents assenyats a tots els pa?sos democr¨¤tics i nom¨¦s gent com Trump o Bolsonaro, entre els de fora, i Ortega Smith o Laura Borr¨¤s, entre els de dins, han gosat assenyalar el cam¨ª contrari. Pensar que la divisi¨® i la separaci¨® entre grups humans servir¨¤ per superar un contagi devastador, que no reconeix difer¨¨ncies ni fronteres, ¨¦s una gran estupidesa i l¡¯expressi¨® d¡¯una arrog¨¤ncia insolid¨¤ria i fins i tot inhumana.

La unitat en el pla pol¨ªtic i institucional cal comen?ar a buscar-la en el nivell municipal, seguir per les institucions de l¡¯autogovern catalanes, continuar amb les espanyoles i culminar a les europees. Sense oblidar les nostres obligacions i responsabilitats envers els pa?sos m¨¦s fr¨¤gils d¡¯?frica, l¡¯Am¨¨rica Llatina i ?sia, que s¡¯hauran d¡¯expressar-se pol¨ªticament i en solidaritat econ¨°mica en l¡¯acci¨® de les ONG i dels governs a Nacions Unides i a les altres institucions internacionals.

El coronavirus ha transfigurat de cop, i amb gran dolor, els debats enverinats sobre les sobiranies que tenien paralitzat a mig m¨®n, des del Brexit fins al proc¨¦s independentista. Davant de la pand¨¨mia, dels morts que es compten en milers, de la segona pand¨¨mia de mis¨¨ria i fam que espera a bona part de la humanitat, s¡¯al?a la idea fr¨¤gil i prec¨¤ria d¡¯una ¨²nica solidaritat i una ¨²nica naci¨®, la que inclou tots els ¨¦ssers humans.

Ara sabem, des de fa pocs mesos, que la salut de tothom, inclosos els m¨¦s rics, dep¨¨n que hi hagi salut per a tothom, tamb¨¦ els m¨¦s pobres. El coronavirus tot ho iguala i nom¨¦s ¨¦s el tractament de la malaltia i les f¨®rmules que triem per enfrontar les seves conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques on poden tornar a sortir les difer¨¨ncies. No hem de permetre que la fabricaci¨® i venda dels medicaments i les vacunes es faci sota una discriminaci¨® injusta. Seria escandal¨®s per¨° tamb¨¦ temerari. Vindran m¨¦s pand¨¨mies i si no aprenem la lli?¨® de la primera la que vingui a continuaci¨® ser¨¤ encara pitjor.

Volem reconstruir Catalunya segons uns principis diferents? D¡¯entrada, no valen les visions pol¨ªtiques que exclouen una part dels catalans, minoritzats en nom d¡¯un imprec¨ªs i discutible principi democr¨¤tic mai aplicat amb rigor. Tampoc es pot reconstruir Catalunya des d¡¯un projecte que vol la unitat amb Europa i fins i tot amb tota la humanitat i a la vegada la separaci¨® i la denigraci¨® de la resta d¡¯Espanya. No s¨®n acceptables els projectes pol¨ªtics que nom¨¦s compten amb els catalans aut¨¨ntics i denigren a la resta com a ciutadans de segona.

No vol dir aix¨° que calgui aparcar els programes secessionistes en nom d¡¯una sobtada unitat provocada per la pand¨¨mia. Dues s¨®n les exig¨¨ncies que planteja a l¡¯independentisme la nova ¨¨poca que est¨¤ comen?ant. La primera ¨¦s d¡¯estricte realisme pol¨ªtic: ni l¡¯actual crisi del coronavirus ni el futur estatus de Catalunya ¡ªsigui quin sigui¡ª es resoldran amb els catalans dividits i amb la meitat dels catalans enfrontats amb la resta dels espanyols i amb la humanitat. La segona ¨¦s d¡¯ordre pol¨ªtic i moral, i afecta precisament al valors europeus que aparentment tots diuen defensar: no ¨¦s acceptable cap projecte pol¨ªtic ¡ªsigui o no independentista¡ª que es fonamenti en la desqualificaci¨®, la discriminaci¨® i el menyspreu d¡¯una part de la poblaci¨® a partir de posicions de superioritat i hegemonia cultural, ling¨¹¨ªstica o ¨¨tnica.

El conjunt de l¡¯independentisme ha incorregut en els darrers deu anys en la primera defici¨¨ncia, a la qual es deuen greus errors en l¡¯an¨¤lisi de la correlaci¨® de forces, la incapacitat per establir s¨°lides aliances internes i externes i la subhasta entre radicalismes que va portar finalment al desastre. Nom¨¦s una part de l¡¯independentisme, en canvi, ha caigut en la segona i molt m¨¦s greu defici¨¨ncia, que ¨¦s pol¨ªtica, per¨° tamb¨¦ moral, i que desqualifica els qui n¡¯han estat responsables i la practiquen.

Els fets s¨®n aquests: una part de l¡¯independentisme ha ensenyat les dents d¡¯un extremisme excloent i agressiu, que posa en perill el conjunt del projecte secessionista, contamina el conjunt del nacionalisme catal¨¤ i destrossa fins i tot la imatge de Catalunya i del catalanisme. Tot i que s¡¯empari abusivament en la hist¨°ria republicana i antifeixista, aquest projecte nom¨¦s s¡¯ent¨¦n des de les posicions de l¡¯extrema dreta nacional populista que representen Trump i Bolsonaro, Orb¨¢n i Salvini, Marine Le Pen i Narendra Modi: Catalunya primer, Catalunya per damunt de tot, o l¡¯hist¨°ric Nosaltres Sols.

Als qui s¡¯emparen en propostes d¡¯aquest tipus tot els est¨¤ perm¨¨s, inclosa la mentida sistem¨¤tica. La consigna val a la Casa Blanca com a la pla?a de Sant Jaume. Reivindicar tot el poder i no acceptar en canvi cap responsabilitat. Apel¡¤lar a la naci¨® com a suprema excusa, que inclou la deslleialtat sistem¨¤tica amb les institucions democr¨¤tiques.

El president Torra i el seus amics reten culte a un personatge brillant com a periodista i mediocre com ide¨°leg, molt caracter¨ªstic dels turbulents i totalitaris anys 30, fins al punt de convertir una frase seva, plena de sentit de superioritat, en sent¨¨ncia evang¨¨lica que cal seguir: ¡°Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions¡±. Cal desmentir-la solemnement: els catalans d¡¯avui hem de prendre precaucions, davant del coronavirus i davant el virus del feixisme, per tal que no tornin a cr¨¦ixer entre nosaltres.