La universitat, motor de creixement despr¨¦s de la pand¨¨mia

Un estudi sobre l'impacte econ¨°mic que generen les universitats a Catalunya, fet el 2017 pel Laboratori d'Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona i coordinat pel Dr. Jordi Suri?ach, va establir que la seva incid¨¨ncia en el PIB catal¨¤ oscil¡¤la entre l'1,4% i l'1,7%, si es tenen en compte els resultats del sistema de recerca. No s¨®n dades menors. Per explicar l'efecte, si el PIB de Catalunya per habitant el 2018 va ser de 31.877 euros, aproximadament 500 euros d'aquesta xifra s¨®n fruit del sistema universitari.

L'endem¨¤ d'aquesta horrible pand¨¨mia tindrem un panorama econ¨°micament devastat. Als aspectes sanitaris i sociosanitaris, cal sumar-hi l'aturada econ¨°mica derivada del confinament i de la restricci¨® de la producci¨®, de la reducci¨® brusca del consum i de la desconfian?a i inseguretat dels mercats. Tot indica que la crisi econ¨°mica ser¨¤ un repte a superar. Qu¨¨ poden fer les universitats per contribuir a la recuperaci¨®?

Les universitats haurem de contribuir com un agent actiu m¨¦s i utilitzant el que ens caracteritza, la confian?a que la societat ens atorga. Per argumentar les raons de fer-ho ara i no haver-ho fet el 2008, hem de buscar la resposta en el fet que la crisi de llavors era financera i els mecanismes de rescat es van buscar en la recuperaci¨® del mercat financer. Ara, refugiar-se en aquesta opci¨® seria un su?cidi social. La sortida de la crisi s'ha de fonamentar en una rotunda revisi¨® dels compromisos socials, vistos des de la macroeconomia i de l'economia internacional; sense oblidar que el desenvolupament local dep¨¨n fonamentalment del territori i, aqu¨ª s¨ª, les universitats som claus.

?s important recordar que el sistema p¨²blic universitari est¨¤ infradotat econ¨°micament i amb un model distributiu anacr¨°nic i obsolet que no respon a la realitat de la pot¨¨ncia en investigaci¨® de les universitats. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que esperar que els pressupostos p¨²blics es facin c¨¤rrec d'aquest panorama ¨¦s irreal. Hem d'impedir que la part m¨¦s feble es faci c¨¤rrec de la factura. Aix¨ª, hem de mantenir a la baixa les taxes universit¨¤ries (compromisos del govern al marge), revisar si el curs vinent s'han d'aplicar rec¨¤rrecs de matr¨ªcula, no perdre llocs de treball i estabilitzar els professionals universitaris.

?s urgent una llei de mecenatge perqu¨¨ les universitats inverteixin en el seu talent. Fer-ho de tal manera que l'economia local es vegi sacsejada, que fer mecenatge sigui reconegut i les universitats disposin d'amplis sectors de desenvolupament local d'impacte molt r¨¤pid. Les universitats han de ser un dels catalitzadors m¨¦s potents del talent inclusiu, des de les q¨¹estions sanit¨¤ries i les del medi ambient fins a noves f¨®rmules d'organitzaci¨® juridicoecon¨°miques.

Les universitats hem d'ajudar a crear llocs de treball. Haurem de trencar amb l'antiga consideraci¨® de la transfer¨¨ncia de resultats de la investigaci¨® i coneixements com el parent pobre. No hi haur¨¤ excusa per no resoldre aquest repte amb urg¨¨ncia. L'impuls en la creaci¨® de riquesa a partir de la recerca i de la innovaci¨® haur¨¤ de deixar de ser un mantra repetit fins a l'avorriment. Ara ¨¦s el moment de deixar de dir i de comen?ar a fer. Les universitats d'¨¨xit seran les que tinguin la capacitat d'innovaci¨® m¨¦s desenvolupada.

Les universitats ens hem d'arremangar.

Joan Guardia Olmos ¨¦s doctor en Psicolog¨ªa por la Universidad de Barcelona.