Les morts a les resid¨¨ncies i la mercantilitzaci¨® de les cures

Un aspecte transcendent de la pand¨¨mia actual ¨¦s que permet veure processos socials abans velats o ocults. La covid-19 ens ajuda a mirar la fragilitat de la vida i la vulnerabilitat humana mostrant-nos l'enorme c¨¤rrega de treball i solidaritat de tantes persones fins ara invisibles. Apreciem la incansable dignitat dels qui treballen en la construcci¨®, el turisme i els serveis, o de feines feminitzades com les netejadores, les cambreres de pis, les caixeres i treballadores de cures, ara vistes com a essencials, quan abans havien estat menyspreades sistem¨¤ticament. Ens fem conscients de l'encomiable comprom¨ªs i risc de milers de treballadors socials i sanitaris, ara anomenats herois i hero?nes, per¨° abans infravalorats i precaritzats. I veiem que ¨¦s una pand¨¨mia de desigualtat que, sobretot, afecta els barris i la poblaci¨® humils, i grups vulnerables, com malalts, gent gran i persones amb diversitat funcional, en centres penitenciaris i resid¨¨ncies.

Recentment, el director de l'Oficina Regional de l'OMS per a Europa ha assenyalat una desigualtat tr¨¤gica: la meitat dels europeus morts vivien en resid¨¨ncies. Tot i que encara no disposem d'an¨¤lisis definitives, les dades disponibles a Espanya mostren una situaci¨® encara pitjor: tres de cada cinc morts han estat en resid¨¨ncies. Malgrat que alguns han assenyalat que el problema rau en la concentraci¨® de persones grans i vulnerables, moltes resid¨¨ncies no tenen morts, per la qual cosa cal que ens ho expliquin millor. La pand¨¨mia ens permet examinar un model de cures, implantat durant anys, caracteritzat per l'infrafinan?ament p¨²blic i un model d'atenci¨® a la depend¨¨ncia mercantilitzat i precaritzat. El 2006 es va aprovar la Llei de Depend¨¨ncia, per¨° la crisi econ¨°mica posterior i l'elecci¨® de pol¨ªtiques austericides va retallar la despesa en resid¨¨ncies p¨²bliques, va incrementar el d¨¨ficit de places, va reduir el paper de les entitats sense ¨¤nim de lucre, i va externalitzar serveis (sovint sense concurs p¨²blic, amb xarxes clientelars/familiars i corrupci¨®) a grans empreses, asseguradores i fons especulatius, que, com revelen els casos paradigm¨¤tics de Madrid i Catalunya, van veure en l'atenci¨® a les persones grans un mercat rendible per fer negoci. Com ho van fer? Retallant personal, estalviant en material b¨¤sic i manteniment, reduint la qualitat dels serveis i degradant l'atenci¨® i les condicions higi¨¨niques i d'alimentaci¨® de les persones grans. Actualment, tres de cada quatre dels gaireb¨¦ 5.500 centres existents s¨®n privats o concertats i m¨¦s del 40% de la seva facturaci¨® anual (prop de 5.000 milions d'euros) ¨¦s sufragada p¨²blicament. Es parasita el sector p¨²blic, es gestiona privadament i s'actua sense control democr¨¤tic. Sense els mitjans adequats per detectar, prevenir i cuidar, el contagi s'ha est¨¨s a treballadors i residents multiplicant el risc de morir, que el govern tracta ara de pal¡¤liar amb recursos i desinfectant espais.

A finals 2019, la Marea de Residencias va fer un advertiment categ¨°ric: dem¨¤ pots ser tu. Oblidats a les resid¨¨ncies, descartats per anar a hospitals i relegats a les UCI, els avis han estat abandonats a la seva sort. Aquesta pand¨¨mia revela que hem d'exigir responsabilitats a un model socialment ineficient, corrupte i inhum¨¤. Tenir cura de les persones grans ¨¦s compartir vida; una feina bonica, digna i essencial que ha de ser un b¨¦ com¨² no mercantilitzat. Desplegar un model p¨²blic universal d'atenci¨® a la depend¨¨ncia, integral i de qualitat, ben finan?at, gestionat i integrat en l'atenci¨® sociosanit¨¤ria p¨²blica, ¨¦s un dret de tota la poblaci¨® que no pot esperar.