Adeu al nostre Luis Racionero

Ens ha deixat a la primavera Luis Racionero. El contrast entre el Cad¨ª nevat amb els prats esmaltats de violetes ja commovia Cercamon ¨Cun pseud¨°nim de l'autor¨C, que va perseguir sempre el sentit profund d'un m¨®n que va rec¨®rrer sense oblidar mai el reclam ancestral de les nostres muntanyes. Va n¨¦ixer a la Seu d'Urgell el 1940, fill de militar i de la jove de Ca l'Andria, fam¨ªlia propiet¨¤ria de l'hotel del mateix nom.

Luis Racionero ha sabut viure en plenitud. Home del Renaixement, poli¨¨dric, visionari, amb una cultura vast¨ªssima, escriptor i assagista. Esteta de mirada intel¡¤ligent i m¨²rria. Esc¨¨ptic, contradictori i hedonista, de conversa amena que no defugia mai la pol¨¨mica. Esperit lliure, tenia una escala personal de valors i, ¨¦s clar, una singular visi¨® del m¨®n. Un m¨®n i una societat, la catalana i l'espanyola, que va enriquir amb vigoroses pinzellades fruit de la seva peculiar fusi¨® dels corrents contraculturals que va beure a Berkeley i de les filosofies hind¨² i xinesa.

L'any 1988 va passar un mes a la Xina visitant temples taoistes i buscant la seva il¡¤luminaci¨® personal. S'identificava amb la filosofia xinesa, que no cerca la veritat a trav¨¦s de la l¨°gica i la metaf¨ªsica, sin¨® pel coneixement de la vida. Recordava el magn¨ªfic Lin Yutang com un germ¨¤ gran, quan q¨¹estionava tot el pensament europeu: ¡°Les grans filosofies d'Occident ni han comen?at a entendre qu¨¨ ¨¦s la vida¡±. I va veure que si hi ha un pa¨ªs capa? de fer la s¨ªntesi de capitalisme i socialisme, com ja va fer de budisme i taoisme ¨Cel budisme chan, o zen¨C ¨¦s la Xina, ancorada encara en la unitat de contraris, el yin i el yang. No hi ha principi de contradicci¨®, norma b¨¤sica de la l¨°gica aristot¨¨lica, sin¨® que una cosa esdev¨¦ la contr¨¤ria: ¡°La nit comen?a al migdia¡±, com recordava sovint Luis.

Tenia tamb¨¦ una s¨°lida formaci¨® t¨¨cnica: era enginyer industrial, economista i urbanista. Precisament com a urbanista va deixar una profunda empremta a la Seu d'Urgell. Va redactar l'estudi econ¨°mic del Pla general d'ordenaci¨® urbana encarregat a l'arquitecte Balcells Gorina, que va aprovar el nou Ajuntament democr¨¤tic el 1980 i va ser el primer pla d'urbanisme amb el vistiplau de la Generalitat restaurada. Les seves l¨ªnies b¨¤siques encara s¨®n vigents: el respecte al Pla d'eixample del 1927 de l'arquitecte Berg¨®s, l'alta qualitat de les noves extensions urbanes, i la preservaci¨® dels terrenys agr¨ªcoles i forestals i, per tant, del bell paisatge de muntanya.

Va concebre tamb¨¦ el claustre modern del Parc del Valira conegut pel seu nom. La idea va ser genial: construir una versi¨® contempor¨¤nia del claustre de la catedral, contraposant els mites positius (i negatius) de l'any 1000 esculpits als capitells rom¨¤nics, amb els mites de l'any 2000. Ell i l'escultor Cusachs van deixar per a la posteritat als nous capitells les figures de Woody Allen, els germans Marx, Rita Hayworth, Sofia Loren, Bach, Beethoven, els Beatles, Freud, Gaud¨ª, Josep Pla, etc. El claustre Racionero ¨¦s una inesperada i refrescant sorpresa per als visitants.

Des del balc¨® m¨¦s alt de la seva vella casa d'Estamariu passava hores contemplant el Cad¨ª, on percebia la que considerava que era la veritat m¨¦s profunda: ¡°La saviesa no ve dels llibres, sin¨® del goig i la submissi¨® apassionats a la natura¡±.