Una corrupci¨® consentida

Les obres menors poden ocupar un lloc interessant¨ªssim en l¡¯obra d¡¯un autor, sobretot si estan escrites a consci¨¨ncia. S¨®n espais en penombra, com reservats, on el jove autor pot temptejar-se, i el novel¡¤lista amb una po¨¨tica ja consolidada, jugar a ser un altre. Petits carnestoltes en qu¨¨ observem l¡¯artista disfressat de l¡¯escriptor que no es va atrevir o va menysprear ser.

LA HIST?RIA DEL BON VELL I LA BONICA JOVENETA

Italo Svevo

Traducci¨® de Marina Laboreo

Adesiara

74 p¨¤gines

11 euros

La hist¨°ria del bon vell i la bonica joveneta ¨¦s menor en extensi¨® i en ambici¨® que les dues novel¡¤les centrals a les quals acostumem a associar el nom d¡¯Italo Svevo (Trieste, 1861 ¡ª Motta di Livenza, 1928): Senilitat i La consci¨¨ncia de Zeno. Sense arribar a ser un altre escriptor, trobem un to, una contenci¨® expressiva i una ambici¨® lleugerament diferents.

La nouvelle se¡¯ns presenta com un conte moral, on els personatges (d¡¯una manera que sembla inspirada en les al¡¤legories medievals) representen aquelles edats que ocupen transit¨°riament: s¨®n, respectivament, una ¡°bonica joveneta¡± i un ¡°bon vell¡±. Per fortuna, Svevo ¨¦s conscient que tots dos estats s¨®n fuga?os i permeables: que els joves no triguen a endinsar-se en la maduresa i que molts vells senten encara com a seva una joventut de la qual la biologia els va expulsar, i a la qual encara no s¡¯han desacostumat. Aquesta fluctuaci¨® jugar¨¤ un paper important en la trama que no es desvetllar¨¤ aqu¨ª, aix¨ª que cal tornar a la naturalesa moral del conte.

En les escasses vuitanta p¨¤gines de relat, Svevo aixeca un teatret per tal d¡¯examinar moralment un episodi inequ¨ªvoc: la corrupci¨® d¡¯una joveneta, a la qual un vell sedueix en el mateix tramvia on ella es guanya la vida com a conductora. El vell li mostra la possibilitat d¡¯una vida m¨¦s c¨°moda, ficant-se al llit amb homes a canvi de gratificacions materials; l¡¯aprenentatge t¨¦ ¨¨xit i la joveneta deixa la feina.

El conte admet que el llegim com un altre episodi de la depredaci¨® dels g¨¨neres i de les edats. Per¨° tant en la superf¨ªcie com en zones m¨¦s profundes, la rondalla ¨¦s equ¨ªvoca. Ni la joveneta ¨¦s una n¨ªmfula ni el vell ha arribat als seixanta anys (el pas del temps ha disminu?t aqu¨ª la difer¨¨ncia d¡¯edat susceptible d¡¯escandalitzar el lector), i en el primer tram del relat, abans que Svevo es llanci a una an¨¤lisi gaireb¨¦ mani¨¤tica dels fets, el lector compr¨¨n que ¨¦s un cas de corrupci¨® consentida; que l¡¯escena compleix amb el que la joveneta (i la seva mare) havien esperat des de sempre, i que el vell tampoc interposa gaire dist¨¤ncia cr¨ªtica amb un desig que s¡¯imposa per la mateixa for?a de la seva satisfacci¨®.

Durant aquest primer tram del relat, la moral est¨¤ representada per la criada del vell, una dona envejosa i ressentida, per la qual cap home o dona aturarien una aventura que els fa feli?os. La moral irromp en la vida del vell com una exig¨¨ncia fisiol¨°gica: la gratificaci¨® f¨ªsica del seu desig est¨¤ consumint el seu cos. Si continua ficant-se al llit amb la joveneta, morir¨¤. Sexe o vida, vet aqu¨ª la q¨¹esti¨®.

Davant aquesta disjuntiva, el vell comen?a a embolicar el seu desig amb capes de ceba moral; vistes d¡¯una en una, poden semblar transl¨²cides, per¨° en amuntegar-se van cobrint de fibra i allunyant de la mirada el cor de l¡¯apetit sexual que el vell sentia per la noia. L¡¯examen d¡¯aquestes capes d¡¯autojustificacions (i els seus reflexos i reverberacions ir¨°niques) constitueix el plaer suprem d¡¯aquesta nouvelle cerebral. I tamb¨¦ el pervers viatge des d¡¯una corrupci¨® consentida a una moral improvisada.