La nova normalitat

¡°Puc prometre i prometo¡±, va dir Adolfo Su¨¢rez. I aix¨ª va marcar la seva vida. Una frase convertida en gaireb¨¦ en acudit, tot i que nom¨¦s pretenia combatre els problemes de credibilitat que tenia el llavors president espanyol. Va ser en ¨¨poca de la Transici¨®, quan el desencant habitava entre nosaltres. Tan delerosos est¨¤vem de fer el canvi anhelat que per donar consist¨¨ncia al cartell electoral que deia ¡°UCD cumple¡± Fernando ?nega li va posar m¨²sica a la idea de convertir la necessitat en virtut. I aix¨ª, el llavors redactor dels discursos presidencials, va acabar titulant el llibre en el qual relata els seus anys a la Moncloa amb el mateix esl¨°gan. Un temps, aquell, en qu¨¨ el m¨¤rqueting pol¨ªtic era tan incipient que les al¡¤locucions es preparaven a partir d¡¯idees amb voluntat de comprom¨ªs. I d¡¯aquestes sorgien sent¨¨ncies que reblaven les propostes. No a l¡¯inrev¨¦s, com ara, que es basteix un discurs per donar consist¨¨ncia al lema enginyat pr¨¨viament en laboratoris d¡¯artificis. I al final, queda en no res.

El 1976, un any abans d¡¯aquell discurs tan sonor, quan Adolfo Su¨¢rez encara vestia uniforme falangista i era ministre del Movimiento al Govern d¡¯Arias Navarro, ja va mostrar les seves intencions defensant el dret d¡¯associaci¨® pol¨ªtica. I en la seva primera al¡¤locuci¨® televisiva va sentenciar el que acabaria resumint la Transici¨®: ¡°Elevar a categoria pol¨ªtica de normal el que al carrer ¨¦s normal¡±. La normalitat havia de consistir en el que durant els seg¨¹ents 40 anys llargs hem ent¨¨s com el sistema de llibertat de qu¨¨ gaudim. Pot ser que s'hagi desinflat, segons rupturistes contuma?os, pessimistes recalcitrants i els qui no havien nascut, per¨° infinitament superior al que s¡¯havia viscut fins llavors per a qualsevol dels supervivents que no hagi renegat del passat i segueixi esperant la revoluci¨® pendent.

El concepte de normalitat est¨¤ reapareixent aquests dies en format pol¨ªtic i remodelat. Falta saber si tamb¨¦ redefinit. L¡¯ha fet seu Pedro S¨¢nchez quan ens parla de desescalada de la corba letal del coronavirus i del proc¨¦s de desconfinament que comen?a dilluns. I bateja aquest per¨ªode com el de la ¡°nova normalitat¡± sense concretar ni la seva durada ni si aix¨° que anirem assumint com a habitual, l¨°gic pels perills que ens assetgen, al final ja no marxar¨¤. Correm, doncs, el risc de recuperar la frase de Su¨¢rez i invertir-la perqu¨¨ alg¨² ens acabi decidint que el que s'ha estipulat al carrer per la for?a de les circumst¨¤ncies ha d¡¯elevar-se a normal en les pr¨°ximes revisions legislatives. Aix¨ª, aixecat l¡¯estat d¡¯alarma, podrien seguir vigents, mig amagades entre les cent mil lleis existents avui a Espanya, algunes excepcions que confirmarien la regla del p¨¤nic creat. De ganes no en falten en determinats cercles pol¨ªtics i econ¨°mics. A tots els nivells.

Un informe publicat aquesta setmana per la fundaci¨® alemanya Bertelsman Stiftung alerta de l¡¯erosi¨® lenta per¨° progressiva de la democr¨¤cia en alguns pa?sos d¡¯Europa de l¡¯Est i Am¨¨rica Llatina. I que alguns dels seus governants estan aprofitant la crisi de la covid-19 per acaparar m¨¦s poder i fer callar les veus m¨¦s cr¨ªtiques. D¡¯altra banda, les alternatives de futur que els pensadors de refer¨¨ncia destil¡¤len aquests dies juguen amb la disjuntiva entre m¨¦s socialitzaci¨® global o un nou tancament local. Recuperades les fronteres, ens sentir¨ªem m¨¦s s¨°lids nacionalment, robustos patri¨°ticament, per¨° intolerants socialment. Si ¨¦s aix¨ª, el caldo que ens deixaria el pangol¨ª transmissor no s¡¯hauria quedat nom¨¦s en el beuratge tradicional que consumeixen algunes poblacions orientals, sin¨® que seria el caldo de cultiu que serviria de gran excusa per no c¨®rrer m¨¦s riscos col¡¤lectius a costa de retallar drets individuals.

Algun llum ambre s¡¯ha enc¨¨s entre nosaltres per determinats comportaments policials que actuen a l¡¯empara de la pol¨¨mica i excessiva ¡°llei mordassa¡±. Sembla que sindicats uniformats han demanat que no els limitessin ni flexibilitzessin la seva aplicaci¨® tot i estar vigent. I han intentat neutralitzar aix¨ª el comprom¨ªs pol¨ªtic del Govern actual de derogar-la. A Catalunya, no consta cap desmentiment a la informaci¨® aportada per SER Catalunya que la c¨²pula dels Mossos suposadament ha instat els agents a fer constar la desobedi¨¨ncia en les den¨²ncies als ciutadans acusats de saltar-se el confinament. Un ¡°petit detall¡± que blindaria l¡¯administraci¨® davant dels recursos possibles per considerar que la llei d¡¯alarma no equival a la d¡¯excepci¨®, sota la qual sortir de casa sense justificaci¨® no suposa cap delicte.

I llavors hi ha les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques que arrossegarem durant molt de temps i que poden continuar empobrint bona part de la poblaci¨®, com ja va passar amb la crisi precedent. La financera. La que va motivar un banquer de renom a advertir: ¡°Que la recuperaci¨® es consolidi no vol dir un retorn a la normalitat si per normalitat s¡¯ent¨¦n els anys que van precedir a la crisi. Les seq¨¹eles trigaran a desapar¨¨ixer¡±. I es va consolidar llavors la nova normalitat sobre la qual ara es reescriu aquesta nova normalitat.