El dia que Barcelona va renegar dels balcons

S¨®n part de les cases, per¨° tamb¨¦ dels carrers. Van ser s¨ªmbol d'estatus i d'obertura de la ciutat medieval, desplegament decoratiu en el Modernisme, durant d¨¨cades han estat habitats per bombones de but¨¤, han servit per estendre, penjar palmons i pancartes, i ¨²ltimament, si hi havia tauletes i cadires, delataven un pis tur¨ªstic. Amb la ciutat sencera tancada a casa per frenar el coronavirus, els balcons i terrasses han cotitzat a l'al?a i el seu valor podria mesurar-se amb la difer¨¨ncia que hi ha entre tenir-ne o no. O en la mesura que en aquest cas s¨ª que t¨¦ import¨¤ncia. Per¨° per qu¨¨ hi ha edificis de Barcelona que tenen balcons (o terrasses) i d'altres que no?

Els arquitectes apunten a un c¨²mul de factors. ?s m¨¦s barat construir sense balcons. Per a alguns ¨¦s una q¨¹esti¨® est¨¨tica. En la ciutat moderna, amb els ve?ns tot el dia fora de casa i un espai p¨²blic cada dia m¨¦s hostil, van perdre valor. Moltes fam¨ªlies els van convertir en trasters i els van tapar. I van perdre valor comercial: els promotors van deixar de construir-los, els arquitectes potser no els van saber fer valer i els clients no els van exigir.

Un impost al sol?

El llibre Balcons de Barcelona (2007, Institut Municipal del Paisatge Urb¨¤) explica com els balcons van proliferar a cavall dels segles XVI i XVII quan ¡°les cases m¨¦s distingides¡± van comen?ar a ampliar finestrals g¨°tics. Recorda com Joan Amades va relatar la pol¨¨mica per l'intent dels consellers de la ciutat d'implantar un ¡°tribut al sol¡±; explica que a l'Eixample es va buscar un to regular i harm¨°nic; subratlla el desplegament ornamental del Modernisme... i cita la desaparici¨® dels balcons durant el racionalisme. Per¨° tamb¨¦ relata la irrupci¨® de les terrasses entre els anys quaranta i seixanta del segle XX, amb exemples com el de Francesc Mitjans, un dels arquitectes que va traslladar les galeries interiors a les fa?anes.

El director de l'arxiu hist¨°ric del Col¡¤legi d'Arquitectes, Fernando Marz¨¢, assenyala que aquelles terrasses tenen origen en l'¡°higienisme¡± dels anys vint a Fran?a, quan la tuberculosi va portar a construir edificis amb grans terrasses i piscines per facilitar banys de sol i d'aigua. Tamb¨¦ els va donar valor Le Corbusier o el GATPAC a la Casa Bloc. Estaven vinculats a la salut i orientats als espais m¨¦s agradables, insisteix Marz¨¢.

La degana del COAC, Assumpci¨® Puig, apunta que ¡°ser les 24 hores a casa¡± durant el confinament ¡°ha revelat les car¨¨ncies d'alguns habitatges, com la manca de sol, una sortida com un balc¨®, ventilaci¨® creuada o terrats accessibles¡±. Per¨° tamb¨¦ mira al passat i apunta que ¡°com que els habitatges s¨®n un actiu econ¨°mic i no de benestar, el m¨¤xim d'espai es va donar a l'habitatge interior, de manera que els balcons i les terrasses van perdre valor¡±. Una altra gran mostra de la p¨¨rdua de valor va ser que els habitants tanquessin aquests espais, evoca. ¡°La Barcelona de finestres coincideix amb el moment en qu¨¨ el cotxe va comen?ar a apropiar-se de la ciutat, es va comen?ar a passar m¨¦s temps fora de casa, les dones es van incorporar al mercat laboral i els nens, a fer activitats extraescolars... Ara hem de tornar a pensar en la salut, perqu¨¨ l'habitatge ¨¦s el nostre primer refugi.¡±

L'arquitecte Llu¨ªs Clotet ¨Cun dels autors de l'edifici de Diagonal Mar que est¨¤ literalment envoltat de terrasses¨C diu que ¡°el balc¨® ¨¦s una finestra millorad¨ªssima que ofereix molt amb poc cost afegit¡±. ¡°?s una porta oberta a l'exterior, amb una barana per no caure¡±, que pot ser volad¨ªs o no, per¨° que deixa entrar la llum i banyar els espais i permet sortir al carrer. ¡°La terrassa ¨¦s una altra cosa, ha de tenir l'espai d'una habitaci¨®, de tres per quatre metres, per poder menjar en fam¨ªlia, ha d'estar protegida del vent, el sol i els ve?ns, ¨¦s un espai intermedi, ni tancat ni exterior, i ¨¦s econ¨°mic de construir¡±.

Per explicar per qu¨¨ es fan tan poques terrasses, Clotet assenyala diverses causes. Les ordenances, ¡°que les penalitzen, reduint-les a una mida rid¨ªcula, les converteixen en un traster que l'usuari acaba tancant¡±. I la ¡°banca, que fixa les condicions de les hipoteques i, per tant, la superf¨ªcie dels habitatges¡±. Per¨° tamb¨¦ assenyala promotors, constructors, arquitectes i usuaris. Els ve?ns, diu, s¨®n ¡°l'¨²ltima baula: si no s¨®n exigents i tenen un criteri de confort, queden indefensos¡±.

Des del col¡¤lectiu Arquitectes de Cap?alera, Josep Bohigas vincula la p¨¨rdua d'¨²s i valor que van patir els balcons a ¡°l'agressivitat de l'espai p¨²blic¡±, sobretot pel tr¨¤nsit. ¡°Quan aquesta agressivitat ha caigut en picat, han canviat radicalment les possibilitats d'utilitzar-los, els balcons de Barcelona s¨®n una meravella d'artefacte per conquerir¡±, defensa. ¡°?s una pena que hagin desaparegut¡±, considera Bohigas, que tamb¨¦ remarca l¡¯abs¨¨ncia de balcons a molts edificis de la Vila Ol¨ªmpica. En s¨ªntesi, creu que els balcons han estat v¨ªctimes d'una tempesta perfecta: ¡°Un exterior agressiu al qual no ve de gust sortir i la falta d'espai interior¡±.

Rebuig al carrer

"Hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ el rebuig que mostraven els arquitectes va ser espectacular¡±, diu, i recorda els edificis de Coderch ¡°amb galeries per preservar la intimitat i defensar-se de l'hostilitat exterior¡±. O l'edifici ideat pel seu pare, Oriol Bohigas, a la Meridiana als seixanta: ¡°Aquell exterior era l'infern, l'edifici protegeix els habitants de viure en una autopista amb finestres que s'orienten per captar el m¨¤xim de llum i visi¨®¡±. Despr¨¦s de la crisi del coronavirus, opina qui tamb¨¦ ¨¦s director de Barcelona Regional que ¡°estem obligats a revisar totes les carpetes i accelerar coses que hav¨ªem prom¨¨s que far¨ªem¡±.

L'exarquitecte en cap de Barcelona, Oriol Clos, tamb¨¦ apunta als costos i a l'est¨¨tica en la p¨¨rdua d'obertures: ¡°Per q¨¹estions econ¨°miques, no fer balcons en cert moment va tenir molt de pes en l¡¯habitatge modest, i en aquesta trampa tamb¨¦ va caure l'habitatge p¨²blic¡±, lamenta, i afegeix que ¡°no fer-los pot tenir raons formals que s'imposen al confort¡±. ¡°Les normatives haurien de tendir a facilitar la construcci¨® de balcons i a permetre afegir-los als edificis¡±, diu.

La culpa tamb¨¦ va ser de l¡¯aire condicionat

Entre els culpables de la p¨¨rdua de protagonisme dels balcons i les terrasses a Barcelona, l'arquitecte Llu¨ªs Clotet cita tamb¨¦ ¡°l'aparici¨® de l'aire condicionat¡± a les cases. ¡°Ha fet perdre, per in¨²til, la capacitat de saber veure el llevant, el ponent, els corrents d'aires¡­ per saber obrir i tancar finestres, balcons, persianes, contrafinestres, cortines, per saber entendre l'habitatge com un veler que cal con¨¨ixer per convertir la travessia en el m¨¦s agradable possible¡±, lamenta. ¡°Segurament [l'aire condicionat] tamb¨¦ ha fet perdre les ganes de gaudir d'un bon sopar a la fresca, encara que arribar¨¤ un dia que tanta energia no la podrem pagar¡±, afegeix.