La demolici¨®

Pocs dies abans d'una nova sol¡¤licitud del president del Govern, Pedro S¨¢nchez, per prorrogar l'estat d¡¯alarma, diversos aspectes criden l'atenci¨® en la desescalada, per¨° costa veure¡¯ls la l¨°gica. El l¨ªder de l'oposici¨®, que ¨¦s el l¨ªder d'una mecanisme important en la vida parlament¨¤ria, insisteix una vegada i una altra que ¡°se li est¨¤ acabant la paci¨¨ncia¡±. S'ent¨¦n, no ¨¦s l'¨²nic ciutad¨¤ d'aquest pa¨ªs a qui li passa. Per¨° no ens diu qu¨¨ passar¨¤ quan se li acabi del tot: una moci¨® de censura? Per¨° no va d'aix¨°; va que en realitat no sembla que tingui un arsenal d'arguments per explicar qu¨¨ passar¨¤ si li dona per votar ¡°no¡± a la petici¨® de S¨¢nchez i, per una concatenaci¨® de descontentaments, guanya el rebuig. Llavors qu¨¨? Aix¨° no t¨¦ cap l¨°gica en vista del moment en qu¨¨ estem com a societat.

El diputat Rufi¨¢n encarna una altra variant d'impacient sense gaire fermesa, i ¨¦s sorprenent en vista de la traject¨°ria del seu grup (ERC) en l'¨²ltim per¨ªode ¨Cque anomenarem de cr¨ªtica constructiva. El pol¨ªtic catal¨¤ insta el president S¨¢nchez a explicar el pla B. ¡°B¡±, de deb¨°? Per sortir abans de la pand¨¨mia? Per buscar unes eleccions generals anticipades mentre que no s'atreveixen a for?ar un aven? electoral a Catalunya? M¨¦s contingut en el to per¨° en una deriva d'impaci¨¨ncia sobrevinguda hi ha el PNB, que ha anat passant d'una col¡¤laboraci¨® cr¨ªtica amb el Govern de S¨¢nchez a una estranya actitud que sembla inspirada, sobretot, a no apar¨¨ixer al final de la cua dels impacients...

Despr¨¦s hi ha la part f¨¤cil, de pista de circ, en la qual els actors es dirigeixen ¨Cara s¨ª¨C estrictament al seu p¨²blic i alhora prolonguen tot el que es pugui aquesta legislatura del Parlament. Ah, el conseller d'Interior, Miquel Buch, sembla que dedica cada dia m¨¦s temps a assajar com dir ¡°el Gobierno del Estado espa?ol¡± amb un accent for?at per transmetre que no ¨¦s el seu govern, ni Espanya el seu pa¨ªs, mentre que el seu cap de comunicaci¨® sembla que no tingui m¨¦s entreteniment que rescatar cartells de 1808 i 1936. No diguem ja el president Quim Torra, que com a l¨ªder nat es dedica des del minut zero d'aquesta crisi a dir cada dia que far¨¤ el contrari del que estableixi l'estat d'alarma. I mentint, ja que afirma de cara als micr¨°fons cortesans que es far¨¤ el que ell digui, mentre que (per sort) els esglaons interiors de la seva administraci¨® fan el que poden per complir, igual que els Mossos d'Esquadra, per sort per a tothom. ?s el mateix president que permet cada dia que continu? onejant sobre el seu despatx la bandera espanyola, que un dia va desapar¨¨ixer i reapar¨¨ixer al cap de pocs minuts. I al mateix palau al qual no es permetia accedir, just abans de l'inici de la pand¨¨mia, a Raimon i la seva dona en l'homenatge a... Josep Benet!

Per¨° tot aix¨° ¨¦s la part f¨¤cil d'explicar. Tanmateix, el que aquesta crisi ha posat en evid¨¨ncia ¨¦s que hi ha un proc¨¦s en curs molt m¨¦s greu: la din¨¤mica de demolici¨® de l'Estat de les autonomies. Els que s¡¯han citat a dalt hi estan tots en contra. Per¨° hem vist com barons i m¨¦s barons s'han anat sumant a mostrar retic¨¨ncies (en el millor dels casos) o fins i tot una hostilitat bel¡¤ligerant contra l'esgla¨® auton¨°mic. No perqu¨¨ cada bar¨® s'hagi tornat independentista o vulgui tornar a l'¡°Espa?a una, y no 51¡± (excepte Vox, per descomptat). ?s un tema de poder. Si tens una baronia, mantenir-la tant s¨ª com no ¨¦s un objectiu m¨¦s important per fer pinya darrere del Govern espanyol, i aquesta febre recorre Espanya de cap a cap. S¨¢nchez s'ha anat adonant que ni tan sols amb una crisi com la de la covid-19 no pot comptar amb els ¡°seus¡± barons. I els del PP tenen traject¨°ries poc homog¨¨nies: N¨²?ez Feij¨®o t¨¦ un perfil constructiu, Isabel Ayuso munta ¡°botellons¡± a l'Ifema, i aix¨ª successivament.

Molts dels protagonistes confien que les seves habilitats, fins i tot admetent algun error de maniobra, els auguren un gran avenir. Aqu¨ª tamb¨¦ hi interv¨¦ un altre factor, formulat com ¡°el teorema de la carxofa¡±. Quan entreveuen un o m¨¦s periodistes, amb la carxofa (el micro, per als llecs com jo) a la m¨¤, per no dir una taula de tertulians o Twitter, s¡¯embalen. L'Estat auton¨°mic sortir¨¤ molt malparat d'aquesta pand¨¨mia, segur.