Trabucs per pistoles

Hi ha un imaginari fundacional, un territori mitopeic, en la literatura catalana? Un dels primers t¨ªtols a convocar-hi ¨¦s La punyalada(1904), de Mari¨¤ Vayreda, tant per l¡¯escenari com per la figura bestialitzada del trabucaire, que, a la novel¡¤la, es tracten de manera alhora cr¨ªtica i atenta al mite. L¡¯exploraci¨® magistral del triangle entre Albert, Ibo i Coral¨ª avan?a algunes de les elaboracions del western contemporani, sobretot, pel que fa a la reversibilitat d¡¯espiritualitat i carnalitat, i pel que s¡¯hi respira de desconfian?a vers el mite.

Per¨° la literatura catalana ha adoptat de tant en tant elements del western. Per a La mala dona (La Magrana, 2008), Marc Pastor reprenia el justicier crepuscular, la f¨ªlia prostibular, la manera com el poder devora els m¨¦s d¨¨bils en nom d¡¯una civilitat monstruosa, el duel.

Al seu torn, Ramon Erra en prenia aquella promesa del cam¨ª per al seu Far-West gitano (premi Mari¨¤ Vayreda, 2014): ¡°L¡¯oest ¨¦s m¨¦s un desig¡±, hi llegim. ¡°?s un anar per terra polseg¨®s, uns cels baixos, un horitz¨® que no fineix f¨¤cilment. ?s un mite¡±. A difer¨¨ncia dels Estats Units, per¨°, que han fixat un cercle redu?t d¡¯imaginaris identitaris centrals, a Catalunya n¡¯hi ha una bona colla, i cap d¡¯ells aspira a la centralitat de qu¨¨ gaudeix el del Far West. El de les grans cr¨°niques, potser? ?El dels vaivens dels Almog¨¤vers? El setge del 1714? O el de la Guerra Civil i la seva postguerra?

Pensats en relaci¨® amb el western, n¡¯hi ha un que s¡¯imposa: el de les carlinades. L¡¯estudi¨®s Jaume Grau ja parlava de les Guerres Carlines com d¡¯un Far West d¡¯aqu¨ª: ¡°Les guerres carlines constitueixen, salvant les dist¨¤ncies, l¡¯imaginari d¡¯un Far West a la catalana, d¡¯un pa¨ªs dominat per la viol¨¨ncia, per la llei del m¨¦s fort, on es produeixen persecucions a cavall de partides que, pel seu nombre i per les estrat¨¨gies que segueixen, s¡¯assemblen molt a la dels pioners nord-americans fustigats pels pellroges, o la dels bandolers assaltant la dilig¨¨ncia, on es produeixen petits encontres armats i on s¨®n escasses les grans batalles a camp obert¡± (Carlinades. El ¡®Far West¡¯ a la catalana, Cosset¨¤nia).

A aquesta aparen?a de disgregaci¨® violenta, per¨°, hi podem afegir un horitz¨® col¡¤lectiu, semblant al del Far West: el que hi ha en joc s¨®n interessos particulars, s¨ª, per¨° que es debaten en nom de models de col¡¤lectivitat. Els trops hi s¨®n gaireb¨¦ tots, i tamb¨¦ la c¨¤rrega ideol¨°gica: el car¨¤cter conservador i antimodern dels carlins, aix¨ª com la seva especificitat territorial-nacional, hi ¨¦s, per¨° sota formes heterog¨¨nies. P¨ªo Baroja ho convocava tot al seu Zalaca¨ªn el aventurero, (1908), en una novel¡¤litzaci¨® que hi afegia tant elements de la novel¡¤la d¡¯aventures com de la picaresca.

El car¨¤cter brutalment efervescent del vuit-cents (Virginia Woolf escrivia a l¡¯Orlando: ¡°Tot era tenebra; tot era dubte; tot era confusi¨®. S¡¯havia acabat el segle divuit. Havia comen?at el segle dinou¡±) fa que Joan Perucho pugui col¡¤locar el seu Onofre de Dip en el paisatge de les carlinades a Les hist¨°ries naturals (1960), i que la lluita entre Onofre i Montpalau (Dr¨¤cula i Van Helsing) esdevingui la lluita entre la ra¨® i l¡¯imponderable, en favor de la primera. Melanc¨°licament, si tenim en compte que el XX no ha fet altra cosa que retornar al XIX per buscar-hi camins no recorreguts, alternatives a aquest imperi d¡¯una ra¨® instrumental que, havent esclafat qualsevol exc¨¦s dionis¨ªac, ha acabat per esclafar-se a ella mateixa.

La ¡®conquesta hidrol¨°gica¡¯ del Pirineu que fa Solsona t¨¦ la flaire de tuguris, capatassos, rev¨°lvers...

Aquesta heterogene?tat, aquesta estranyesa identit¨¤ria i ideol¨°gica, ¨¦s al nucli de la primera novel¡¤la de Ra¨¹l Garrigasait, Els estranys (Edicions de 1984, 2017, premi ?mnium de Novel¡¤la), que explora la primera Guerra Carlina. A N¨²vol, Garrigasait parlava de les carlinades com dels ¡°dolors de part que provoca la modernitat¡±, expressi¨® que podria cobrir la ret¨°rica del western. Els estranys, a m¨¦s, es pot llegir com el desplegament a repel, en un sentit semblant al d¡¯Hern¨¢n D¨ªaz, d¡¯un territori poc explorat: el de la participaci¨® dels prussians en les carlinades, figura d¡¯aquesta reacci¨® conservadora i antimoderna, i que permet a Garrigasait explorar la possibilitat i el l¨ªmit d¡¯una ra¨® altra, barroca, grotescament aterrada.

Una de les implicacions de certa forma de western ¨¦s que tot el que no ¨¦s ciutat ¨¦s Far West: l¡¯oest ¨¦s all¨° que s¡¯est¨¦n m¨¦s enll¨¤ de les primeres ciutats i, per tant, es construeix subtilment com l¡¯ant¨ªtesi de la vida urbana. No es tracta de reactivar cap binarisme arnat que separa la literatura entre camp i ciutat; nom¨¦s ¨¦s bo assenyalar que un dels mitemes del western t¨¦ a veure amb la magnitud aclaparadora de la natura, antit¨¨tica a la pretensi¨® civilitzadora de l¡¯home europeu. Nom¨¦s cal llegir Liberaci¨®n, de James Dickey (adaptaci¨® de John Boorman, 1972) per observar la vig¨¨ncia d¡¯aquest imaginari.

Aquesta ant¨ªtesi ¨¦s insostenible, naturalment, i part dels treballs m¨¦s interessants dins del western han jugat a desconstruir-la, i descobrir aquesta mateixa brutalitat natural en la ciutat, i a reivindicar les possibilitats redemptores de la natura. Nom¨¦s cal pensar en els films Cowboy de mitjanit i Jeremiah Johnson. En la tradici¨® catalana, Els sots fer¨¦stecs (1901), de Raimon Casellas, condensa la complexitat de la confrontaci¨®. La hist¨°ria de Moss¨¨n Ll¨¤tzer i la seva lluita erosiva amb la rectoria de Montmany repr¨¨n aquest afany civilitzatori i s¡¯inscriu en la narrativa de la lluita de l¡¯individu amb la comunitat, que s¡¯ha llegit quixotescament com la de l¡¯artista contra la ignor¨¤ncia, de l¡¯esperit transcendent contra la carn contingent. Pensem en l¡¯antagonisme amb la Roda-soques, la prostituta que parla el llenguatge d¡¯una comunitat que ultratja Moss¨¨n Ll¨¤tzer i li saboteja tot intent de reconstrucci¨® robinsoniana ¡ªsigui de l¡¯Esgl¨¦sia o d¡¯una moralitat cristiana. Aix¨ª, la representaci¨® que Ramon Solsona fa de la ¡°conquesta hidrol¨°gica¡± dels Pirineus, dels anys deu i vint fins als seixanta, a All¨° que va passar a Card¨®s (Proa, 2016), repr¨¨n la batalla amb els elements passats pel tam¨ªs del western: capatassos amb botes i rev¨°lvers, creixement r¨¤pid de poblaci¨® que migra on hi ha feina i proliferaci¨® de prost¨ªbuls, tuguris i camions de whisky.

?s interessant constatar que el western s¡¯ofereix a la novel¡¤la hist¨°rica catalana com a codi soterrat, per¨° sense la c¨¤rrega ideol¨°gica de l¡¯¨¨pica fundacional: ras i curt, el western participa de la literatura catalana de manera ir¨°nica i desencantada. Potser aquesta en sigui l¡¯¨²nica actualitzaci¨® accessible: la de la desfeta del mite i el joc infinit de les seves (re)combinacions.