Est¨¤tues recobertes de bronze

En els contes de Cavalcarem tota la nit, premi Merc¨¨ Rodoreda 2019 i primer llibre de la traductora Carlota Gurt (Barcelona, 1976), s¡¯exploren situacions en qu¨¨ es trastoca la l¨°gica racional: la normalitat ¨¦s fal¡¤la? i els personatges semblen estar sotmesos a una mena de disturbis de l¡¯¨¤nima, com si una mania particular hagu¨¦s pujat uns quants graus d¡¯intensitat i els inclin¨¦s cap a un lleu embogiment. ¡°La realitat t¨¦ olors inesperades, cossos matussers, p¨¨ls inoportuns, postures inc¨°modes, preservatius que s¡¯han de posar. La realitat ¨¦s un entrebanc i mai no s¡¯observa el parad¨ªs que tinc dins el meu cap¡±, diu la protagonista de L¡¯estiu etern, un dels millors contes del recull: l¡¯escenificaci¨® del ritual absurd i a la vegada inquietant que s¡¯estableix, en l¡¯espai limitat del jard¨ª d¡¯una casa, entre la protagonista i el seu ve¨ª.

?s aqu¨ª on tamb¨¦ s¡¯hi pot trobar una frase que descriu amb exactitud l¡¯opacitat de bona part dels personatges que hi apareixen: la protagonista examina amb lupa els detalls de la imatge d¡¯una escultura de Giacometti que apareix en un llibre sobre l¡¯art d¡¯avantguarda, i pensa: ¡°Recobrir-se de bronze i contemplar el m¨®n des d¡¯una sala de museu sense que ning¨² ho s¨¤piga¡±. A La terra no em gronxa, per¨°, la solidesa del personatge-est¨¤tua adquireix una altra materialitat m¨¦s fr¨¤gil, i la protagonista del conte, obcecada a mirar enrere i nedar pel mar del passat, ha d¡¯assumir que ¡°les est¨¤tues de sal es dissolen dins l¡¯aigua¡±.

Els contes de Cavalcarem tota la nit s¨®n uns textos que se situen a la vora del deliri, amb una dosi d¡¯estranyesa que desorienta i desconcerta el lector, que avan?a en la lectura sense saber si ¨¦s millor deixar-se endur pel gust de narrar que t¨¦ Gurt o si li conv¨¦ m¨¦s fer l¡¯intent d¡¯atrapar la foscor d¡¯uns significats que oscil¡¤len entre la bellesa i l¡¯horror. Si s¡¯opta per la primera possibilitat, el lector haur¨¤ d¡¯estar conforme amb el ritme d¡¯una prosa que no acaba de fluir amb tota la naturalitat desitjada, sint¨¤cticament p¨¤l¡¤lida i l¨¨xicament austera, potser massa sedu?da per la reducci¨® de la temperatura dram¨¤tica, potser llastada per la falta d¡¯una mica m¨¦s d¡¯aud¨¤cia t¨¨cnica; per¨° agrair¨¤, certament, que a Gurt, en la majoria d¡¯ocasions, li agradi m¨¦s el desenrotllament de la hist¨°ria que la sorpresa de l¡¯¨²ltim moment.

Si s¡¯opta per la segona possibilitat, l¡¯an¨¤lisi de les fissures secretes de la conducta humana que empr¨¨n l¡¯autora pot transportar el lector a uns mecanismes que li faran recordar els de Dino Buzzati o Pere Calders, per¨° amb una difer¨¨ncia essencial. Tots dos sortien de Kafka i no ignoraven que una anomalia de la realitat comportava una conseq¨¹¨¨ncia profunda, que la transgressi¨® de la l¨°gica que hi ha en un proc¨¦s, en un castell inaccessible, en una metamorfosi, ¨¦s d¡¯una for?a superior a l¡¯expectativa realista de qui ho viu: primer es resisteixen tossudament a acceptar-ho, fins que de mica en mica es va produint un canvi interior, la sospita entra dins la intimitat del personatge ¡ªpotser s¨ª que he com¨¨s un crim sense adonar-me¡¯n, es diu Josef K¡ª i l¡¯absurd l¡¯acaba devorant. Ven?uts, al final viuen malalts pel dubte que se¡¯ls ha instal¡¤lat al cervell. A Cavalcarem tota la nit, en canvi, Gurt es conforma a reproduir la primera part de l¡¯estrat¨¨gia ¡ªconstruir una anomalia, gaireb¨¦ sempre ben delineada i amb uns detalls n¨ªtids i clars¡ª, per¨° no aconsegueix que els protagonistes experimentin cap crisi, com si s¡¯estimessin m¨¦s la comoditat de vegetar en la resignaci¨®. Gurt ha optat per rec¨®rrer cautelosament els territoris complexos del desvari, per¨° sense arriscar-se, com si els noms dels mestres que la tutelen exercissin una vigil¨¤ncia massa estricta sobre l¡¯enorme llibertat creativa que s¡¯intueix al fons dels seus textos.

No tots els relats de Cavalcarem tota la nit estan a la mateixa altura, i una selecci¨® m¨¦s exigent hauria prescindit d¡¯uns quants, especialment Cyrano, massa ingenu, o B¨¨sties carn¨ªvores, massa obvi. En canvi, en els millors contes, a L¡¯estiu etern, per¨° tamb¨¦ a Les comportes, La volta que els cobria ¡ªla construcci¨® d¡¯una presa i uns t¨²nels misteriosos a la muntanya com a s¨ªmbols d¡¯all¨° mental invisible¡ª i Un forat ben fondo ¡ªl¡¯absurd neix de la suma d¡¯un seguit de fets nimis ben quotidians¡ª, Gurt dona la mesura d¡¯un talent que convindr¨¤ seguir.