Despr¨¦s de la tempestat

La tempestat de l'esfere?dora ascensi¨® de la corba de persones infectades, hospitalitzades i mortes arran de la covid-19, aix¨ª com els estralls econ¨°mics que comportar¨¤ han tingut un impacte in¨¨dit i, alhora, tot plegat ha estat aclaridor.

Ha fet palesa la import¨¤ncia dels serveis p¨²blics, la necessitat de finan?ar-los adequadament i salvaguardar-los de qualsevol l¨°gica mercantilista. Ha fet evident la import¨¤ncia dels treballadors (i, sobretot, treballadores) de sectors essencials, evidenciant la feblesa de les seves garanties en termes de drets i remuneraci¨®. Ha mostrat la insostenibilitat de la precaritzaci¨® del mercat laboral constru?da amb intencionalitat pol¨ªtica en les ¨²ltimes d¨¨cades. Ha mostrat tots els l¨ªmits d¡¯un model productiu fonamentalment basat en el sector terciari, que s¡¯haur¨¤ de repensar. Ha demostrat com el fet de disposar d¡¯un habitatge digne ¨¦s, a tots els efectes, un dret hum¨¤ inajornable. Ha mostrat la injust¨ªcia i la inutilitat d¡¯una llei d¡¯estrangeria que mentre nega drets a les persones migrades, furta a la societat la seva contribuci¨® necess¨¤ria al b¨¦ com¨². Ha mostrat la necessitat d¡¯una Uni¨® Europea forta, amb mecanismes de redistribuci¨® de la riquesa substancials, capa? de cuidar d¡¯aquella que ja ¨¦s, simplement, la seva ciutadania. Ha fet evident la import¨¤ncia de les xarxes de solidaritat, de la cura m¨²tua, sense les quals estem indefenses davant de la por, les preocupacions, les dificultats.

La pand¨¨mia tamb¨¦ ha aclarit de cop moltes coses en l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic. Al Congr¨¦s dels Diputats, on el Govern de coalici¨® fins ara s¡¯ha demostrat m¨¦s s¨°lid del que molts preveien, i les forces que van votar la investidura, tot i que sense estalviar-se cr¨ªtiques, han mantingut actituds de responsabilitat substancial, amb la recent defecci¨® d'ERC, presonera ¡ªper sempre?¡ª del pressing del torrisme-puigdemontisme. Ciutadans ha optat per la responsabilitat com el possible vi¨¤tic de la seva reconstrucci¨®. El PP ha oscil¡¤lat entre la seva naturalesa institucional i la f¨²ria aznariana. Tamb¨¦ hi ha hagut una in¨¨dita conjunci¨® de l¡¯enuig: amb el mateix afany d¡¯erosi¨® del gabinet de S¨¢nchez, Vox, JxCat i la CUP han criticat per sistema el Govern de coalici¨®.

L¡¯emerg¨¨ncia ha suposat tamb¨¦ una prova d'estr¨¨s de l'Estat auton¨°mic. S'ha vist en els desencerts del Govern central (¨¦s dif¨ªcil poder coordinar de manera efica? sense greixats mecanismes i din¨¤miques pr¨¨vies, que pressuposen una aposta pol¨ªtica), i s'ha vist de manera estrepitosa en l¡¯actuaci¨® d¡¯algunes de les administracions auton¨°miques, tot i que en sentits diferents. Algunes (i de diferent color pol¨ªtic) han sabut formular les seves cr¨ªtiques i propostes sense estrid¨¨ncies, i han demostrat certa solv¨¨ncia a l¡¯hora d¡¯exercir la seva acci¨® pol¨ªtica en ¨¤mbits tan decisius com la sanitat o l'assist¨¨ncia social. Amb intensitats diverses, aquest ha estat el cas d¡¯Euskadi i fins i tot del Govern de Fej¨®o, que ha desestimat sumar-se a la din¨¤mica destructiva del PP estatal. Segurament ¨¦s el cas dels governs de coalici¨® d¡¯esquerra de Balears i de la Comunitat Valenciana, amb lideratges que s¡¯han enfortit en l¡¯adversitat.

Tamb¨¦ hi ha hagut administracions auton¨°miques, sense tenir actuacions brillants en els seus ¨¤mbits competencials, han jugat al desgast i a la cr¨ªtica constant, utilitzant la pand¨¨mia de manera partidista. ?s el cas de D¨ªaz Ayuso i de la Comunitat de Madrid, quil¨°metre zero de la privatitzaci¨® sanit¨¤ria i assistencial i, en aquest moment, base de llan?ament de m¨ªssils de la dreta i de l¡¯extrema dreta directes al Govern de S¨¢nchez. Per¨° tamb¨¦ ha estat el cas de la Generalitat de Catalunya, especialment del seu president, Quim Torra, i de la seva formaci¨® pol¨ªtica. Des de la pol¨¨mica sobre el confinament total (mentre les obres que depenien de la Generalitat continuaven funcionant) fins als estirabots dels seus improvisats consellers sanitaris (que han actuat al marge del Departament de Salut), passant per l¡¯insult a la intel¡¤lig¨¨ncia de la pol¨¨mica numerol¨°gica de les mascaretes. Tot plegat amanit amb una guerra intestina amb els socis d¡¯ERC, i d¡¯un relat immund que ha volgut situar, de manera impl¨ªcita o expl¨ªcita (recordeu alguna retolaci¨® de TV3 al respecte), l¡¯origen de la pand¨¨mia a ¡°Madrid¡±, mentre la situaci¨® de les resid¨¨ncies de gent gran exemplificava els danys d¡¯una d¨¨cada de retallades, en la qual la narrativa sobre una futura i radiant independ¨¨ncia ha eclipsat l¡¯opci¨® per una progressiva depauperaci¨® dels serveis p¨²blics.

La pand¨¨mia obrir¨¤ un debat necessari sobre els mecanismes de relaci¨® entre les institucions auton¨°miques i les centrals. No t¨¦ sentit pensar en una recentralitzaci¨® i s¡¯ha demostrat que les autonomies poden i han de ser actors determinants. En aquest debat seran crucials alguns conceptes: solv¨¨ncia, cooperaci¨® i tamb¨¦ lleialtat institucional (no pas partidista). I hi haur¨¤ alguns que arribaran amb un capital de credibilitat en aquests tres aspectes. I d¡¯altres, doncs no.