Retornar a la realitat

S¨®n moltes les persones que confessen, aquests dies, que se senten com si estiguessin vivint una distopia. Distopia: ¡°Representaci¨® fict¨ªcia d¡¯una societat futura de caracter¨ªstiques negatives causants de l¡¯alienaci¨® humana¡±, diu el diccionari. ?s a dir, ciutadans que es troben fora de lloc per partida doble: instal¡¤lats en el futur, en el qual per definici¨® no s'hi pot estar, amb una sensaci¨® d¡¯estar desposse?ts de la seva pr¨°pia condici¨®.

?s cert que si una capacitat caracteritza l¡¯¨¦sser hum¨¤ ¨¦s l¡¯adaptaci¨®: trobar motius per fer seva la situaci¨® m¨¦s inesperada. Per¨° les ganes de viure s¨®n urgents. Ara mateix la pulsi¨® dominant ¨¦s sortir del forat. Tot i que hi ha dos vectors forts que operen com a fre: la por del risc de tornar al carrer (a la vida de sempre) i el temor de la responsabilitat d¡¯haver d¡¯assumir altre cop els rols moment¨¤niament suspesos en circumst¨¤ncies diferents de les que ens hav¨ªem acostumat a manegar.

D¡¯entre l¡¯abundant literatura dist¨°pica de finals del segle passat, sempre m¡¯ha semblat especialment encarnada la de James G. Ballard. Ballard va fer una cosa poc habitual: escriure un pr¨°leg a una de les seves novel¡¤les, Crash. I hi va explicar la seva idea de la literatura: ¡°Vivim un m¨®n governat per ficcions de tota mena: la producci¨® en massa, la publicitat, la pol¨ªtica condu?da com una branca de la publicitat, la traducci¨® instant¨¤nia de la ci¨¨ncia i la tecnologia en imatgeria popular, la confusi¨® i confrontaci¨® d¡¯identitats en el domini dels b¨¦ns de consum, l¡¯anul¡¤laci¨® anticipada, a la pantalla de televisi¨®, de qualsevol reacci¨® personal a alguna experi¨¨ncia. Vivim dins d¡¯una immensa novel¡¤la. Cada vegada ¨¦s menys necessari que l¡¯escriptor inventi un contingut de ficci¨®. La ficci¨® ja hi ¨¦s. La tasca de l¡¯escriptor ¨¦s inventar la realitat¡±. Els rols s¡¯han invertit entre el m¨®n exterior i el m¨®n interior de la ment. ?Estem en condicions de recuperar la realitat i retornar a la literatura i a l¡¯art la tasca de construir fabulaci¨® i sentit?

El confinament ¨¦s un desafiament tan potent a l¡¯angoixant ficci¨® en qu¨¨ estem instal¡¤lats que el vivim com una distopia. I de fet, ¨¦s un cop de realitat maj¨²scul. Un advertiment del que ¨¦s real, i hauria de fer que ens pregunt¨¦ssim com hem arribat fins aqu¨ª. Seguirem en el territori de la ficci¨® amb apel¡¤lacions a la dist¨¤ncia social i a la nova normalitat? O recuperarem el sentit del present i l¡¯horitz¨® de futur?

De sobte, la pol¨ªtica ha donat un cop de m¨¤ inesperat. Ha aturat el m¨®n per decret llei. Davant de la por de la mort ha demostrat tenir el poder que semblava haver perdut a l¡¯hora de protegir les ganes de viure. Ser¨¤ simplement un miratge? La pol¨ªtica t¨¦ una gran responsabilitat en el n¨²vol de ficci¨® que ens ha enva?t els ¨²ltims anys, en qu¨¨ semblava que tot era possible, els diners es feien virtuals i els mercats campaven sense entrebancs, convertits en l¡¯horitz¨® ideol¨°gic del nostre temps. El millor diagn¨°stic pol¨ªtic que he llegit ¨¦s el de l¡¯expresident uruguai¨¤ Pepe Mujica en aquestes mateixes p¨¤gines: ¡°No s¡¯ha de navegar sense tim¨®, per¨° en la globalitzaci¨® ho hem oblidat. L'ha menat nom¨¦s la for?a del mercat i de la tecnologia i no hi ha hagut consci¨¨ncia pol¨ªtica en aquest proc¨¦s. El vell liberalisme s'ha fet liberisme i ha abandonat l¡¯humanisme¡±.

La pol¨ªtica sense ¨¤nima dels ¨²ltims anys era fonamentalment publicitat. Ara el virus li ha donat una nova oportunitat. La realitat ha trucat a la porta. I es nota la difer¨¨ncia entre els pol¨ªtics formatats pel passat recent ¨Cincapa?os d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ de la confrontaci¨® espectacle¨C i aquells ¨Cmolt pocs¨C amb visi¨® per captar els signes que emet la realitat i veure subjectes portadors de sentit a l¡¯altra banda de la pantalla. Mujica encerta la pregunta: ¡°Els humans estem arribant al l¨ªmit biol¨°gic de la nostra capacitat pol¨ªtica?¡± Si fos aix¨ª, la idea de comunitat que la revoluci¨® neoliberal va voler liquidar hauria decaigut definitivament, i l¡¯autoritarisme s¡¯apoderaria r¨¤pidament de l¡¯endem¨¤. Dep¨¨n de si la ciutadania ser¨¤ capa? de desprendre¡¯s del n¨²vol de ficcions descrit per Ballard i de recuperar la realitat. I aix¨° comen?a per ser conscients que res del que passa ens ¨¦s ali¨¨, perqu¨¨ tots som habitants del mateix barri, que anomenem Terra.