¡®Pressure¡¯, un curt catal¨¤ sobre el caos del m¨®n

¡°Com sabr¨¦ si ¨¦s aut¨¨ntica?¡±. ¡°Quan la miris als ulls ho sabr¨¤s¡±. Amb aquest di¨¤leg breu i terrible, en el qual l'home queda petrificat davant de la mirada de la dona, comen?a el curtmetratge Pressure. Les infinites cares del caos, dirigit per Ernest Desumbila, realitzat per la productora barcelonina Sauvage.TV i rodat fa un any i mig. La pel¡¤l¨ªcula, d'est¨¨tica apocal¨ªptica, est¨¤ disponible en obert des del 7 de maig.

El curt ens situa d'aqu¨ª a 500 anys, en el caos d'un m¨®n a punt del col¡¤lapse. Cinc joves, guiats d'alguna manera pels seus ciberdeus, emprenen un ¨²ltim viatge per reiniciar la civilitzaci¨® abans que l'equinocci s'ho carregui tot. Ens plasma una realitat aterridora, amb sacerdotesses ciberpunks que mouen exoesquelets, amb onades devastadores, amb monstres mitol¨°gics que converteixen en pedra tothom que els mira¡­ i amb el Mediterrani, al final de tot, com a mar d'esperan?a i de salvaci¨®.

Es tracta d'una distopia que en el moment actual, en ple confinament pr¨¤cticament mundial, pot tenir interpretacions fins ara insospitades. ¡°Hist¨°ricament les crisis han estat un punt d'inflexi¨®¡±, diu el director, Desumbila, autor de v¨ªdeos musicals com Thunderclouds, per a la banda LSD. ¡°Obren un portal entre un m¨®n que s'acaba i un altre que comen?a. Per aix¨°, encara que el to del film pugui semblar desolador, tamb¨¦ ¨¦s un crit d'esperan?a que convida a ser valent davant de qualsevol obstacle, per m¨¦s dur que sigui¡±.

Es poden detectar masses que idolatren la tecnologia, p¨¨rdua total del contacte hum¨¤, cultes controlats per les elits i autopistes abandonades, al m¨¦s pur estil Mad Max. Per¨° la viol¨¨ncia, l'a?llament al qual ens ha sotm¨¨s l'era tecnol¨°gica i la cobd¨ªcia dels poderosos se sotmeten d'alguna manera a la poesia: la narraci¨®, en angl¨¨s, passa per ¡°aquest estrany desig d'haver de mirar en la profunditat de l'abisme¡± fins a descobrir que ¡°l'esperan?a sempre hi ha estat¡±. En el fons, malgrat la distopia, el relat tendeix a l'optimisme: ¡°Vaig saber que, com les flors que broten a les carreteres, la bellesa es tornar¨¤ a al?ar. I als qui avui anomenem enemics, els traurem a ballar¡±.

L'altre element clau de la filmaci¨® ¨¦s la m¨²sica que acompanya el poema narrat i les imatges, algunes de colpidores i violentes. La banda sonora ¨¦s l'obra mestra del compositor franc¨¨s Saint-Preux Concerto pour une voix. La can?¨®, publicada el 1969, va vendre m¨¦s de 15 milions de c¨°pies i va ser guardonada amb un Disc d'Or.