Trobador contemporani

Raimon ha compost fins ara 153 can?ons, 22 de les quals sobre poemes de Salvador Espriu i 32 m¨¦s sobre poemes dels nostres cl¨¤ssics: 17 s¨®n d¡¯Ausi¨¤s March i 15 d¡¯altres poetes, com Jordi de Sant Jordi, Joan Ro¨ªs de Corella o Joan Timoneda. Jordi de Sant Jordi va ser el poeta m¨¦s original, l¨ªric i sensible dels predecessors de March, i si hagu¨¦s viscut m¨¦s anys, potser hauria evolucionat cap a la modernitat.

En les produccions l¨ªriques de Ro¨ªs de Corella es percep la influ¨¨ncia de March, de qui assimil¨¤ les mateixes fonts i conceptes. De fet, va ser un bon transmissor de l¡¯obra marquiana, que en l¡¯¨²ltim ter? del segle XV ja era considerada un referent cl¨¤ssic. Des d¡¯un punt de vista formal, va ser precursor de l¡¯est¨¨tica del Renaixement i innov¨¤ molt m¨¦s que qualsevol altre autor de la seva ¨¨poca. De Timoneda, Raimon va musicar quatre composicions l¨ªriques que plantegen situacions amoroses, tres del can?oner Flor d¡¯enamorats i una de Sarao de Amor.

Entre les motivacions del cantant a l¡¯hora de fer aquesta selecci¨®, s¡¯ha de considerar la bellesa de La balada de Corella i la tensi¨® dram¨¤tica del Presoner de Sant Jordi, aix¨ª com les possibilitats r¨ªtmiques i estil¨ªstiques dels poemes atribu?ts a Timoneda i l¡¯afany de recuperaci¨® de tots tres, tal com indica Raimon en el seu dietari: ¡°?s la meua contribuci¨® a la revaloritzaci¨® d¡¯una poesia popularitzant, tradicionalment subvalorada per la cr¨ªtica liter¨¤ria catalana de gaireb¨¦ totes les ¨¨poques. Una poesia que va ser molt editada en el seu temps¡±.

El 1970, ara fa cinquanta anys, Raimon public¨¤ el disc Per destruir aquell qui l¡¯ha desert, que contenia les cinc primeres can?ons fetes a partir de poemes de March.

Aquest treball, que Raimon havia comen?at el 1969 amb Veles e vents, canvi¨¤ per complet la seva concepci¨® musical. Estudi¨¤ a fons els decas¨ªl¡¤labs de March, que, com li havien aconsellat Joan Fuster i Mart¨ª de Riquer, havia de cantar amb la seva fon¨¨tica valenciana, la mateixa que la del poeta. Com ha indicat el music¨°leg i periodista Antoni Batista, gr¨¤cies a Ausi¨¤s March, Raimon evolucion¨¤ de la m¨²sica del crit a una l¨ªnia mel¨°dica de sons graduals i deix¨¤ d¡¯expressar els accents t¨°nics amb gravetat i patetisme.

Les q¨¹estions t¨¨cniques van determinar en bona mesura l¡¯elecci¨® dels poemes musicats

El cantant solia incloure les can?ons de March en els seus recitals i el p¨²blic les aplaudia fervorosament, en especial Veles e vents, S¨ª com lo taur i No em pren aix¨ª com al petit vailet. El mateix passava amb textos d¡¯altres cl¨¤ssics: La medecina de Bernat Metge, La balada de la garsa i l¡¯esmerla i Si en lo mal temps de Corella, Desert d¡¯amics de Sant Jordi, Elogi dels diners de Turmeda, i Espill de Jaume Roig.

El p¨²blic les coneixia, les recordava i les apreciava. Per¨° no tots els oients podien interpretar la llengua antiga a partir de la seva compet¨¨ncia en la llengua actual; a m¨¦s, el discurs dels escriptors antics, i en especial el de March, ¨¦s certament enrevessat.

En el pensament de March conflueixen diverses fonts de lectures que avui s¨®n completament ignorades. El poeta es va expressar d¡¯acord amb les exig¨¨ncies del c¨¤non formal propi del g¨¨nere po¨¨tic segons s¡¯entenia en la seva ¨¨poca. La seva dicci¨®, doncs, es troba constreta pel marc rigor¨®s de la preceptiva m¨¨trica i afectada per recursos ret¨°rics.

La selecci¨® que el cantant de X¨¤tiva va fer de March t¨¦ un m¨¨rit excepcional perqu¨¨ la seva obra ha circulat exclusivament per determinats ambients cultes. Com que la figura de Raimon ha catalitzat durant d¨¨cades les reivindicacions civils i nacionals, ¨¦s coherent que hagi incorporat a la seva obra la contribuci¨® m¨¦s important de la nostra poesia de tots els temps, la d¡¯Ausi¨¤s March.

L¡¯inter¨¨s de Raimon per March obeeix a motivacions objectives i subjectives, que responen a est¨ªmuls personals. De fet, el 1957 Raimon havia descobert la poesia de March en l¡¯edici¨® de Pere Bohigas quan estudiava a la Universitat de Val¨¨ncia. En un acte commemoratiu del cinqu¨¨ centenari de la mort del poeta, Miquel Dol?, llavors catedr¨¤tic de llat¨ª a la Facultat de Filosofia i Lletres, li enseny¨¤ a llegir en p¨²blic els decas¨ªl¡¤labs marquians: ¡°Despr¨¦s de la petita acceptaci¨® p¨²blica del primer intent, se¡¯m fic¨¤ al cap la idea de fer tot un elap¨¦ amb versos d¡¯Ausi¨¤s March. Vaig voler espaiar en el temps la musicaci¨® dels poemes, perqu¨¨ la poesia d¡¯Ausi¨¤s March posava moltes dificultats¡±.

Dificultats t¨¨cniques

Per qu¨¨ uns poemes i no uns altres? En opini¨® de Raimon, per q¨¹estions t¨¨cniques: ¡°L¡¯estructura estr¨°fica, la mesura sil¡¤l¨¤bica i el sentit impl¨ªcit o expl¨ªcit s¨®n elements que considero importants en la poesia i que en certa manera s¡¯acosten a la lectura vertical de la m¨²sica¡±. Per altra banda, els al¡¤licients objectius s¨®n obvis, perqu¨¨ coincideixen amb la posici¨® c¨ªvica de Raimon. Fuster ja havia advertit el fet que, musicant March, el cantant feia pedagogia: ¡°La gent de lletres pensa nom¨¦s en la lletra impresa, i no s¡¯equivoca. Per¨° en el m¨®n en qu¨¨ ens movem, la lletra impresa ha perdut l¡¯hegemonia. O nom¨¦s la t¨¦ en uns sectors especials i d¡¯especialistes¡±.

Raimon determin¨¤ cantar els poemes de March a trav¨¦s dels canals t¨¨cnics actuals, un recurs molt m¨¦s efectiu que deixant-los redu?ts a la lletra impresa. En aquest prop¨°sit, va coincidir amb Georges Brassens, Bob Dylan, L¨¦o Ferr¨¦, Jacques Brel, tal com va advertir Fuster: ¡°Ausi¨¤s March, el venerable March que ja havia renunciat a una poesia cantada, i que nom¨¦s va ser m¨°dicament cantat per algun polifonista del Renaixement, ara reviu, fulgurant, en la veu de Raimon. Semblava impossible, i Raimon ho ha arreglat. Ha conferit als poemes antics una eventualitat nova¡±.

El fet de musicar els poemes de March, cantar-los i transmetre¡¯ls adequadament a un p¨²blic heterogeni presentava per al cantant notables dificultats t¨¨cniques, com indica al seu dietari: ¡°Jo he intentat de trencar la possible monotonia que el decas¨ªl¡¤lab, amb la cesura entre la quarta i la cinquena s¨ªl¡¤labes, podria mostrar si m¡¯hagu¨¦s limitat a seguir el ritme intern del vers¡±.

A fi d¡¯evitar les possibles afinitats entre unes can?ons i altres, Raimon es dedic¨¤ al poeta de Gandia al llarg d¡¯uns quants anys: ¡°La manera de diversificar la m¨²sica per ressaltar la individualitat de cada poema era no musicar continuadament aquells poemes. Deixar passar anys entre una musicaci¨® i una altra i seguir llegint el poeta. Crec que ho he aconseguit. Sense perdre un aire de fam¨ªlia, cada poema musicat, cada can?¨®, ¨¦s diferent de l¡¯altre i tots dos s¨®n diferents entre si¡±.

En una entrevista que Maria Rosa Margalef va fer a Raimon fa 37 anys, el cantant exposava uns quants motius personals per haver seleccionat determinats poemes de March: ¡°S¨®n ¡ªafirmava¡ª raons alienes a cap plantejament intel¡¤lectualista; es fonamenten en el pragmatisme i en la intenci¨® est¨¨tica¡±, i considerava que la seva selecci¨® era ¡°la meva antologia particular de la seva obra¡±.

Poemes pl¨¤stics

Per tal de justificar l¡¯elecci¨® dels poemes, Raimon va valorar, en primer lloc, la bellesa de les imatges, encara que l¡¯atractiu principal estigu¨¦s en uns pocs versos, per¨° amb pot¨¨ncia suficient per conformar un nucli pl¨¤stic encapsulat en el conjunt de la composici¨®, com en Veles e vents. En segon lloc, la pres¨¨ncia de formulacions impressionants, i fins i tot adustes. Es tracta d¡¯expressions sorprenents que van impressionar el cantant, com ara: ¡°cor malastruc, enfastijat de viure, // amic de plor e desamic de riure¡±.

En tercer lloc, la tensi¨® poem¨¤tica. Raimon t¨¦ en compte el cl¨ªmax expressionista i tens que poden produir determinats poemes. Tamb¨¦ considera la viabilitat d¡¯un text po¨¨tic per musicar-lo, tenint present que el resultat final ha de resultar satisfactori. Aix¨ª mateix, analitza les possibilitats comunicatives del poema perqu¨¨ el p¨²blic l¡¯entengui, tenint en compte les dificultats d¡¯un text antic. Perqu¨¨ la can?¨® resulti una unitat coherent de lletra i m¨²sica, tamb¨¦ va decidir suprimir algunes estrofes o versos reiteratius, massa dif¨ªcils o poc adequats per ser musicats, en benefici de la soluci¨® definitiva.

Finalment, en aquesta selecci¨® tamb¨¦ va influir el seu estat d¡¯¨¤nim personal. Podia succeir que, en llegir o rellegir un determinat poema de March, Raimon s¡¯hi hagu¨¦s identificat tant que no li hagu¨¦s calgut escriure un text propi amb qu¨¨ expressar el seu estat d¡¯¨¤nim. Seria el cas, per exemple, de la can?¨® On ¨¦s lo lloc, tan eloq¨¹ent d¡¯un moment de desesperaci¨®. Malgrat aix¨°, afirma Raimon: ¡°No musico March per complementar la pr¨°pia obra o per dir el que jo no puc dir¡±. De la seva antologia particular, ha excl¨°s els poemes religiosos i ha preferit les composicions en qu¨¨ l¡¯amor supera la simple relaci¨® humana i comunica, en canvi, les experi¨¨ncies de la vida.

Josep Palomero ¨¦s membre de l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua i autor de la Guia did¨¤ctica d¡¯Ausi¨¤s March i els altres poetes musicats per Raimon.