De la moderaci¨® al maximalisme

En pol¨ªtica el buit no existeix, per¨° aix¨° no implica necess¨¤riament que si desapareix un partit moderat, per exemple, l¡¯espai que ocupava l¡¯ompli un altre d'igualment moderat. Aix¨° ¨¦s el que est¨¤ passant a Catalunya despr¨¦s de la voladura de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica i, de retruc, de la seva alian?a amb Uni¨® Democr¨¤tica, la coalici¨® CiU. En un espai on durant anys van imperar la moderaci¨® i el gradualisme ara predominen la intransig¨¨ncia i el maximalisme.

La traject¨°ria de CiU fins al 2012 pot agradar m¨¦s o menys, fins i tot es pot considerar negativa, per¨° es va caracteritzar per una aposta permanent per la moderaci¨® i la negociaci¨®. All¨¤ on Miquel Roca, Joaquim Molins, Xavier Trias i Josep Antoni Duran Lleida es van prodigar com a incansables negociadors durant d¨¨cades hi ha ara un conglomerat incapa? d¡¯una cosa tan sensata com avalar al Congr¨¦s dels Diputats la declaraci¨® de l¡¯estat d¡¯alarma per afrontar una epid¨¨mia que a dia d¡¯avui ja s¡¯havia cobrat 27.104 vides a Espanya, 5.692 de les quals a Catalunya.

La moderaci¨® que es troba a faltar ara en la pr¨¤ctica del PDeCAT i de Junts per Catalunya no ¨¦s la relativa al programa, sin¨® a l¡¯actitud en la relaci¨® amb la resta de forces pol¨ªtiques. Un partit pot tenir en el seu programa objectius que d¡¯altres poden considerar totalment inacceptables, fins i tot radicals o extrems, i pot ser que ho siguin. De fet, ¨¦s el que passa amb l¡¯independentisme, tot i que no nom¨¦s amb ell. Per¨° d¨¨cades d¡¯experi¨¨ncia recent acrediten que aix¨° no hauria d¡¯impedir que pugui arribar a acords sobre molts temes si el programa va acompanyat d¡¯una actitud constructiva, negociadora, moderada. Aquesta actitud ¨¦s el que els successors de Converg¨¨ncia no han heretat.

Tenen els seus motius per estar enfadats amb el m¨®n, i en particular amb el m¨®n espanyol, es pot pensar, si es t¨¦ en compte la situaci¨® dom¨¨stica dels orfes de l¡¯univers pujolista en aquest moment. O fins i tot empipats amb ells mateixos, ja que alguns dels seus mals principals, els que han portat a l¡¯autodissoluci¨® del partit, s¨®n del tot end¨°gens. La setmana en qu¨¨ els diputats de JxCat es van oposar a la tercera pr¨°rroga de l¡¯estat d¡¯alarma va coincidir amb la ratificaci¨® per part de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional de les condemnes de pres¨® per finan?ament il¡¤legal de Converg¨¨ncia a trav¨¦s del Palau de la M¨²sica durant els anys de govern de Jordi Pujol. S¡¯est¨¤ a l¡¯espera del desenlla? del judici per l¡¯anomenada trama del 3%, tamb¨¦ per finan?ament il¡¤legal del partit en l¡¯etapa d¡¯Artur Mas. I en qualsevol moment pot caure sobre el president de la Generalitat, Quim Torra, la ratificaci¨® d¡¯una sent¨¨ncia d¡¯inhabilitaci¨® que, arribat el cas, ha de provocar la caiguda del seu govern. El seu antecessor, Carles Puigdemont, continua refugiat a Brussel¡¤les, ara en condici¨® d¡¯eurodiputat, per¨° perseguit pel mateix tribunal que ha condemnat i empresonat gaireb¨¦ tot l¡¯anterior Govern catal¨¤ per la frustrada declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia del 2017.

Amb aquest abrasador panorama de fons, ¨¦s for?a l¨°gic que en l¡¯univers pol¨ªtic de la dreta independentista proliferin els sentiments negatius. Per a ells compta ben poc, o gens, que la seva adversa situaci¨® actual sigui fruit, en primer lloc, dels seus propis errors i disbarats pol¨ªtics. Entre el que ha emergit de les restes del centrisme catalanista hi ha un maximalisme nacionalista en el qual es mouen figures que, sobretot a trav¨¦s de les xarxes socials i alguns mitjans digitals, difonen r¨¤bia, sectarisme, odi a l¡¯adversari pol¨ªtic, etnicisme i xenof¨°bia. Un exemple recent ¨¦s la campanya contra l¡¯escriptor Javier Cercas. Per¨° ¨¦s el mateix que ha estat patint Joan Coscubiela des del 2017, i tants altres que els nous agitadors de la nova dreta independentista assenyalen com a culpables de la inviabilitat de la seva quimera.

L¡¯expansi¨® d¡¯aquests elements a l¡¯espai pol¨ªtic del pujolisme obstaculitza la recuperaci¨® del pactisme que abans el caracteritzava, enverina el clima pol¨ªtic i dificulta la cicatritzaci¨® de les ferides per les quals el nacionalisme catal¨¤ sagna des del 2010. Han esdevingut un llast per a Esquerra Republicana, l¡¯altre partit del Govern de la Generalitat. Els republicans promouen una desinflamaci¨® pol¨ªtica amb l¡¯objectiu, precisament, d¡¯obrir negociacions amb el Govern d¡¯Espanya sobre l¡¯autogovern, per¨° es troben presoners de l¡¯alian?a amb un PDeCAT i JxCat dominats pels maximalistes, que torpedinen tots els seus esfor?os, els acusen de tra?ci¨® i de vegades els arrosseguen a les seves posicions. Cada dia els resulta m¨¦s inc¨°moda, per¨° no tenen alternativa en l'actual correlaci¨® de forces parlament¨¤ria.