Segona, tercera temporada

Quan una s¨¨rie engresca l¡¯audi¨¨ncia¡­ es fa una segona temporada, i una tercera, i una quarta. Poques vegades el final el decideix una necessitat argumental o art¨ªstica. Acostuma a tenir la mateixa ra¨®: el p¨²blic. El seu entusiasme o la seva fatiga. Darrerament s¡¯han estrenat noves temporades de t¨ªtols molt populars que no resulten convincents. El quart any de La casa de papel ¨¦s decebedor. S¡¯allarga en escenes d¡¯acci¨® interminables, d¡¯una grand¨¤ria que trenca el delicat treball que la sostenia fins ara: procurar una versemblan?a dif¨ªcil, o fer-se perdonar que no la tingui. I dilueix l¡¯esperit justicier. Per aix¨° no se sent amb tanta for?a el Bella ciao.

La casa de las flores, que va comen?ar sent una divertida broma sobre les convencions del fullet¨® mexic¨¤, ha arribat a la tercera temporada sense saber quina altra broma fer, i es confon el surrealisme, desaparegut, amb disbarats sense intenci¨®. Fins i tot After life, de Ricky Gervais (passa el mateix a The office), sent com ¨¦s una obra excel¡¤lent, pateix alguna redund¨¤ncia el segon any de la seva exist¨¨ncia. El protagonista, que no pot pair la mort de la seva estimada esposa i castiga els altres amb el seu menyspreu, allarga aquest dol mal portat. La misantropia del protagonista la compensen altres personatges, m¨¦s generosos. Les xerrades amb una v¨ªdua, una supervivent elegant, s¨®n molt m¨¦s profitoses que les visites a un psic¨°leg tarat, i sort en tindr¨¤ que hi haur¨¤ altres dones que sabran ser, malgrat les dificultats que ell hi posa, les seves amigues o companyes.

Els grans cl¨¤ssics ho s¨®n, entre altres raons, perqu¨¨ han mantingut la vitalitat del relat i han acabat sense necessitat de buidar el pap. Penso en l¡¯espl¨¨ndida cinquena temporada de The Wire, o en la incombustible Breaking Bad. O en Halt and Catch Fire (2014-2017), una s¨¨rie que ha recuperat Filmin. L¡¯he vist perqu¨¨ la recomanava amb convicci¨® i encert Natalia Marcos en aquest mateix diari, i en subratllava un detall significatiu: la s¨¨rie millora a partir de la segona temporada, amb un augment del protagonisme femen¨ª. ?s la hist¨°ria, als anys vuitanta i noranta del segle XX, de la gent que va pensar una inform¨¤tica m¨¦s amigable o que, amb internet, va fer navegadors i cercadors. ?s l¡¯¨¨poca de Netscape, Mosaic, Yahoo! Per¨° la s¨¨rie b¨¤sicament s¨®n les tempestes de l¡¯amistat i l¡¯amor, i les maneres d¡¯encarar una vida que, en qualsevol instant, et pot tombar. Espl¨¨ndida.

Fins i tot hi ha el cas superb de les spin-off que milloren un excel¡¤lent t¨ªtol d¡¯origen. No ho fa Better Call Saul, per¨° s¨ª, i molt clarament, The Good Fight, sortida de The Good Wife. Irrever¨¨ncia absoluta amb les regles del g¨¨nere, gosadies argumentals que la porten a les fronteres de tem¨¤tiques inh¨°spites i a una reprovaci¨® ferotge de Donald Trump.

Tamb¨¦ hi ha el malaguanyat calaix de les s¨¨ries que abandones. I, per acabar aquest mostrari, hi ha les que no t¡¯ho posen f¨¤cil, per¨° t¡¯atrapen. Per citar-ne dues de recents: Unorthodox, la hist¨°ria real de Deborah Feldman que va fugir d¡¯una comunitat ultraortodoxa jueva de Nova York. La productora ja ha dit que no hi haur¨¤ segona temporada, que estava pensada en quatre episodis i aix¨ª es tanca. Per¨° aquests episodis no esgoten tots els fils argumentals i Feldman ja ha publicat un segon llibre... No seria estrany que Netflix barrin¨¦s allargar-la. Un altre t¨ªtol exigent amb la seva clientela ¨¦s The Eddy, sobre la vida entrebancada del propietari d¡¯un catau de jazz a Par¨ªs i dels seus amics, de tots colors. Damien Chazelle (La La Land i Whiplash) n¡¯ha dirigit uns quants cap¨ªtols. Crua cr¨°nica negra on passen poques coses. B¨¦, s¨ª, hi ha molta bona m¨²sica. T¡¯enganxa. De la segona temporada ni se¡¯n parla. Massa aviat. Netflix no ha tingut temps de fer n¨²meros.