La vida i la mort

Segons les apreciacions dels antrop¨°legs i dels especialistes en geografia humana, al planeta Terra hi ha entre seixanta i cent mil milions de morts, comptant nom¨¦s l¡¯esp¨¨cie humana. Si tenim present que la poblaci¨® viva actual ¨¦s d¡¯uns vuit mil milions d¡¯¨¦ssers, el lector es far¨¤ una idea de fins a quin punt la terra est¨¤ poblada per molts m¨¦s difunts que vius. Aquesta enorme quantitat de morts que hi ha al m¨®n no solament hi s¨®n, sin¨® que s¨®n, encara que aix¨° forci una mica la nostra idea optimista de l¡¯exist¨¨ncia. S¨®n en la mem¨°ria dels seus estimats, s¨®nen les edificacions funer¨¤ries dels pobles que en fan ¡ªt¨²muls, cementiris, jardins de velles parr¨°quies, fosses, marges en el cas d¡¯Espanya, urnes, i m¨¦s procediments¡ª, i tamb¨¦ en aquelles civilitzacions, com moltes de l¡¯?ndia, en qu¨¨ els cossos s¨®n incinerats a la vista de tothom i les cendres, llan?ades en un riu sagrat, que se les emporta per tornar a donar-los vida gr¨¤cies a la reencarnaci¨® en qu¨¨ creuen aquestes cultures i aquestes religions. Tamb¨¦ el cristianisme creu que de les restes org¨¤niques d¡¯un cos, fins i tot de les restes minerals despr¨¦s d¡¯una incineraci¨®, en sorgir¨¤ el dia del Judici Final un cos equivalent, regenerat i reconstru?t, amb trenta-tres anys segons algunes tradicions cristianes en honor de la suposada edat de Crist al moment de morir.

Per¨° a les cultures desenvolupades dels nostres dies (¨¦s una broma, aix¨°?) els morts s¨®n sistem¨¤ticament amagats, o redu?ts a una estad¨ªstica. No conv¨¦ que les poblacions tinguin gaire present aquest fet lamentable perqu¨¨ les nostres economies parteixen de la base que els ¨¦ssers vius es dediquen a generar riquesa, cosa que els difunts ja no poden fer. Als Estats Units els serveis funeraris estan tan involucrats amb els mecanismes del m¨¤xim consum i la m¨¦s gran despesa, que una empresa de serveis tanatol¨°gics s¡¯anuncia amb aquest esl¨°gan: ¡°Vost¨¨ mori¡¯s, que nosaltres ens encarregarem de tota la resta¡±. Fins i tot al nostre pa¨ªs, quan un visita els serveis funeraris per fer els tr¨¤mits corresponents (burocr¨¤cia fins a la mort!) miren de treure-us tots els diners que poden a base d¡¯injeccions misterioses que conserven el cos en bon estat dos o tres dies, i procurant, per a la dignitat del difunt (diuen) que la fam¨ªlia compri el ta¨¹t de m¨¦s preu. S¨®n un negoci segur, com les fleques; perqu¨¨ tothom ha de menjar, per poc que sigui, i tothom ha de morir, per molt que sigui.

Hi ha cultures, fins i tot a Espanya, que reten un tribut sovintejat als difunts, com a Andalusia, i d¡¯altres que viuen sota el lema de ¡°el muerto al hoyo y el vivo al bollo¡±. ?s cert que d¡¯altres cultures europees honoren, m¨¦s que la nostra, els grans homes (no els petits) amb enormes monuments (com als Inv¨¤lids, de Par¨ªs) i flames perp¨¨tues (com se suposa que ho s¨®n les ¨¤nimes dels difunts a les religions cristianes); per¨° el m¨¦s habitual, al m¨®n occidental, dedicat sense mesura a l¡¯acumulaci¨® de b¨¦ns, orientat al profit i a la rendibilitat, amaguen i rebutgen la mort, mentre aquest mateix m¨®n, paradoxalment, ha fet que els ¨¦ssers humans siguin considerats mercaderia inerta i els hagin redu?ts a una mera funci¨® de productors-consumidors. William Gladstone va dir en una ocasi¨®: ¡°Ensenyeu-me la manera com una naci¨® o una societat s¡¯ocupa dels seus morts i us dir¨¦ amb una raonable exactitud quins s¨®n els sentiments del seu poble i el seu grau de fidelitat envers els ideals elevats¡±.

Res d¡¯aix¨° entre nosaltres. Les autoritats sanit¨¤ries han perm¨¨s de seguida que la gent faci esport ¡ªque sol culminar en una competici¨®, en all¨° que els grecs anomenaven agon, paraula id¨¨ntica a l¡¯esfor? que lliura un malalt per sobreviure, l¡¯agonia¡ª, per¨° encara no han perm¨¨s que la gent vagi als centres de culte ¡ªllocs en qu¨¨ es venera l¡¯etern¡ª o pugui entrar en una llibreria o una sala d¡¯art ¡ªlloc en qu¨¨ els homes es relacionen amb objectes que eleven la seva miserable condici¨® de mortals fins a un punt tamb¨¦ prove?t d¡¯un vessant d¡¯eternitat. S¨®n mesures hip¨°crites, altra vegada destinades a fer fugir l¡¯espectre de la mort; mesures que omplen els telenot¨ªcies i la vida quotidiana de tot el contrari que ens hauria d¡¯ocupar en aquests moments. Aix¨° deia Rilke en aquest sentit (i no parlem de Heidegger, per a qui l¡¯home era ¡°un ¨¦sser per a la mort¡±): ¡°D¨¦u meu, dona a cadasc¨² una mort pr¨°pia, / dona a cadasc¨² la mort nascuda de la seva vida¡±.

Almenys aquest any no hi haur¨¤ ni S¨®nar ni Primavera Sound, que ja ¨¦s molt, perqu¨¨ s¨®n dues menes, entre tantes, de celebraci¨® d¡¯una vida en la qual l¡¯eternitat no troba les escletxes que s¨ª que s¡¯obren escoltant, per exemple, el R¨¨quiem de Faur¨¦, la m¨¦s senzilla simfonia de Mozart o la cavatina de l¡¯opus 130 de Beethoven.