La barba de Mas

Fa uns dies a TV3 van compar¨¨ixer tres expresidents de la Generalitat per explicar les seves experi¨¨ncies sobre el coronavirus i el confinament. Jos¨¦ Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont van aportar telem¨¤ticament les seves visions. Les declaracions que m¨¦s van cridar l¡¯atenci¨® van ser les de Mas, que ¨Cfidel a la seva tradici¨® marinera¨C amb un tim¨® de fons i una barba menys robusta per¨° m¨¦s cuidada que la del capit¨¤ Archibald Haddock, va assegurar que el sistema sanitari ¡°aguanta pels sous baixos del personal¡±. Portat pel pes ideol¨°gic del seu nou look, va afegir: ¡°Si tothom en salut cobr¨¦s el sou que li corresponen no hi hauria diners per pagar¡±.

A aquest Mas mariner, transvestit de vell professor, la barba li ha mostrat el cam¨ª cap a la llum de la rebel¡¤li¨®. L'expresident, que la CUP va enviar a la paperera de la hist¨°ria, ha ressuscitat en un reflexiu inconformista. Ara l'acompanya l'aura de nacionalista rebel, com si res del que va fer entre el 2010 i el 2014 an¨¦s amb ell. El nou Mas actua com si tot estigu¨¦s per escriure des que Bakunin i Garibaldi es van fondre en una abra?ada fraternal en el congr¨¦s fundacional de la Lliga per la Pau i la Llibertat fa un segle i mig.

Per¨° la realitat ¨¦s tossuda. El juny del 2013 el seu Govern ja havia retallat un 12,2% el sou mitj¨¤ dels sanitaris de l'Institut Catal¨¤ de la Salut. Eren temps en qu¨¨ el llavors president oficiava ¨Ccom va fer a les jornades del Cercle d'Economia a Sitges (2011)¨C de summe sacerdot neoliberal: ¡°La f¨®rmula arriscada ¨¦s no apujar impostos i for?ar la reducci¨® de la despesa¡±. Mas apostava per ¡°valors forts¡± contraris ¡°a l'exc¨¦s, el galimaties i la demag¨°gia¡± de l'esquerra, que es manifestava contra les retallades. ¡°Minories molt sorolloses intenten impressionar i introduir dubtes a les majories silencioses¡±, sentenciava Mas en un discurs que portava a la mem¨°ria aquells ¡°eterns descontentaments¡± a qu¨¨ el franquisme atribu?a tants mals.

Per imposar-se al soroll, va desembarcar com un marine d'un helic¨°pter l'1 de juny del 2011. Hi havia tanta indignaci¨®, ira i foc als carrers que el palad¨ª de la majoria silenciosa va haver d'arribar per aire a la Cambra catalana. N'hi havia per aix¨° i molt m¨¦s, ja que a m¨¦s de les retallades que consagraven els seus pressupostos i que s'aprovaven aquell mateix dia, havia posat fi per ¡°injust i discriminatori¡± a l'impost de successions, fita historicofiscal amb qu¨¨ va celebrar les seves 100 primeres jornades de Govern.

Ferm en les seves conviccions, no va afluixar. El juliol del 2012, la llei catalana d'estabilitat pressupost¨¤ria va anticipar en dos anys per a Catalunya l'objectiu de d¨¨ficit fixat pel PP per a Espanya. Com l'hisp¨¤nic Cid en la jura de Santa Gadea, Mas va entonar el valent: ¡°Tu em desterres per un, jo em desterro per quatre¡±. I es va demostrar la seva gosadia: un ajustament de 2.860 milions, 1.300 dels quals van afectar la sanitat. Si el 2010 la inversi¨® en salut per habitant era de 1.297,45 euros, el 2014 ja havia baixat fins als 1.090 euros per c¨¤pita. Per equilibrar les retallades ¡°va expropiar¡± 50 milions d'euros de la partida de la renda m¨ªnima d'inserci¨®, l'ajuda que percebien els m¨¦s vulnerables. La seva habilitat austericida es presentava com un trofeu davant dels inversors internacionals: Catalunya era m¨¦s europea que ning¨² i feia els deures, no com Espanya, que ¨¦s una naci¨® de ¡°festa i toros¡±, com la va qualificar el 2012 a Massachusetts.

Ara ja no faria res del que va fer. Tot aix¨° s¨®n p¨¤gines negres per oblidar. Per¨° malgrat la barba, el vell m¨®n el persegueix. La vetusta CDC que ja no existeix hauria de restituir 6,6 milions d'euros per l'espoli del cas Palau, per¨° no pot. Eren les comissions que Ferrovial pagava al partit a trav¨¦s del Palau gr¨¤cies a l'adjudicaci¨® d'obres fara¨°niques com la Ciutat de la Just¨ªcia o la l¨ªnia 9 del Metro de Barcelona. Per¨° Converg¨¨ncia va desapar¨¨ixer i es va acabar el pecat original. Nom¨¦s en queden tres treballadors i el valor de les seus embargades ¨¦s de 3,6 milions. Ara el partit est¨¤ comprom¨¨s amb empreses no d'obra p¨²blica sin¨® de pes hist¨°ric. Amb el cas 3% passar¨¤ el mateix. La corrupci¨® convergent, com el Mas protohist¨°ric, forma part d'un passat que ja no t¨¦ res a veure amb el nou subjecte pol¨ªtic.

Decididament, la pertinen?a de Mas al club dels barbuts li ha brindat el coneixement del Weltgeist hegeli¨¤: tot s'escenifica dues vegades, la primera com una gran trag¨¨dia i la segona com una farsa abjecta, com recordava Engels a Marx a prop¨°sit de la comparaci¨® entre Napole¨® Bonaparte i el seu nebot fake Llu¨ªs Napole¨®. Cal fer miques el passat (recent).