Metges, sants i malalts

A la literatura universal hi ha moltes narracions protagonitzades per malalts, metges i taumaturgs, i avui n¡¯assenyalarem nom¨¦s dues: Sant Juli¨¤, l¡¯hospitalari, de Gustave Flaubert, i El metge de poble, de Kafka. A la primera hi surten un malalt i un sant, en comptes d¡¯un metge ¡ªper¨°, qui no li ha dit al metge que l¡¯ha curat d¡¯una cosa dif¨ªcil: ¡°Vost¨¨ ¨¦s un sant, doctor¡±¡ª; a la segona hi surten un metge i un malalt.

Flaubert va escriure Sant Juli¨¤, l¡¯hospitalari com a segona de les narracions que conformen el llibre intitulat Tres contes (1877), que l¡¯autor va escriure ben b¨¦ per distreure¡¯s quan ja estava fins al capdamunt dels ¡°deux bonhommes¡± Bouvard i P¨¦cuchet. Com que havia hagut d¡¯estudiar, diuen, cosa de 1.500 llibres per adquirir els coneixements que desfilen, parodiats fins a l¡¯extenuaci¨®, en aquella novel¡¤la, a Flaubert no li va venir d¡¯aqu¨ª estudiar la llegenda de sant Juli¨¤, que havia vist representada als vitralls de la catedral de Rouen. En parla la Legenda aurea, de Jacobus de Voragine, i tamb¨¦ l¡¯Speculum historiae, de Vicenz de Beauvais: Juli¨¤ ¨¦s un jove m¨¦s dolent que la tinya, especialista a ca?ar animals d¡¯envergadura pel mer plaer de matar, a qui un dia un gran c¨¦rvol, ferit per ell de mort, li pronostica que un dia matar¨¤ els seus pares, nobles, encara que sempre li han procurat una vida regalada ¡ªuna variaci¨® del mite d¡¯?dip¡ª, a causa d¡¯una altra profecia: estranyament, Juli¨¤ ser¨¤ sant. El noi fuig de la casa horroritzat per la profecia del c¨¦rvol, i es dedica a una vida semblant a la del bon bandoler: mata i roba per ajudar la gent necessitada. Es casa un dia amb la filla d¡¯un emperador (aix¨°, al conte de Flaubert), que una nit fica al seu llit, perqu¨¨ Juli¨¤ no els vegi, son pare i sa mare, que el buscaven i havien arribat en aquell lloc quan Juli¨¤ no hi era. Aquest arriba, veu al t¨¤lem un home i una dona, pensa que s¨®n la seva dona amb un altre home, i els mata tots dos. Aix¨ª s¡¯acompleix la segona profecia. Juli¨¤ descobreix el que ha fet i fuig del palau per fer una vida miserable. Llavors, un bon dia, un lepr¨®s que vagarejava se li acosta i li diu ¡°Tinc gana¡±, ¡°Tinc set¡±, ¡°Tinc fred¡±. Finalment li demana el seu llit, a la cabana on Juli¨¤ viu pobrament, i ell l¡¯hi deixa. ¡°Vine m¨¦s a prop, que tinc fred¡±, ¡°Despulla¡¯t per donar-me l¡¯escalfor del teu cos¡±, ¡°Abra?a¡¯m¡±. I Juli¨¤ ho fa. Havent-lo abra?at estretament, Juli¨¤ s¡¯adona que ha abra?at el cos llatzerat de Jesucrist. I Flaubert acaba amb aquestes paraules, que no s¨®n certes, com ell mateix precisa: ¡°Vet aqu¨ª la hist¨°ria de sant Juli¨¤ l¡¯hospitalari tal com es troba, m¨¦s o menys, en un vitrall d¡¯esgl¨¦sia al meu pa¨ªs¡±.

Un metge de poble ¨¦s de l¡¯any 1919, quan Kafka ja estava diagnosticat de tuberculosi. Un malalt espera que hi vagi el metge, per¨° es troba a deu milles de dist¨¤ncia. Neva, fa fred i hi ha tempesta. El seu cavall ¨¦s mort. Un ve¨ª apareix inesperadament (cosa kafkiana) i li enganxa dos cavalls seus per fer el viatge. (Mentrestant s¡¯insinua prodigiosament la hist¨°ria de la violaci¨® d¡¯una noia, Rosa, per part del ve¨ª.) Els pares del malalt estan feli?os quan arriba el metge. I diu el text de Kafka, en llenguatge indirecte: ¡°Aix¨ª ¨¦s la gent de la meva contrada. Sempre exigeixen l¡¯impossible al metge. Han perdut l¡¯antiga fe; el capell¨¤ es queda a casa, per¨° el metge ha d¡¯aconseguir-ho tot amb la seva m¨¤ quir¨²rgica¡±. El malalt t¨¦ una ferida al costat, gran com una m¨¤, plena de cucs i de porqueria. Un cor de criatures, tamb¨¦ ins¨°lit, canta: ¡°Despulleu-lo, i curar¨¤ el malalt; i si no el cura, mateu-lo! ?s un metge solament¡±. El despullen i el fiquen al llit, a tocar de la ferida del malalt. Aquest li diu: ¡°Saps? Tinc poca confian?a en tu. T¡¯han llan?at aqu¨ª, no hi has vingut per voluntat pr¨°pia. En comptes d¡¯ajudar-me, encara fas m¨¦s estret el meu llit de mort. T¡¯arrencaria els ulls¡±. El sanitari respon: ¡°Per¨° ¨¦s que soc metge. Qu¨¨ vols que faci?¡±. Llavors el metge li diu al malalt que el mal que t¨¦ no ¨¦s tan greu com aix¨°. Diu el malalt: ¡°Ho dius de deb¨°, o ¨¦s que m¡¯enganyes aprofitant el deliri de la febre?¡±. Llavors el metge recull la roba, l¡¯abric de pell i el malet¨ª; per¨° no es vesteix. Deslliga un dels cavalls i galopa despullat de retorn a casa, sense que la narraci¨® digui si hi arriba o no. ¡°Enganyat, enganyat! Un cop que s¡¯ha seguit la falsa crida de la campaneta nocturna... ja no hi ha res a fer¡±. I aqu¨ª s¡¯acaba, sempre en la l¨ªnia kafkiana de no donar gaires satisfaccions als lectors de novel¡¤les sentimentals.

S¨®n dues narracions inversemblants. Per¨° hi ha textos fant¨¤stics que assoleixen categoria de veritat en determinades circumst¨¤ncies.