La nova normalitat de Carrizosa

A Carlos Carrizosa li ha coincidit la recuperaci¨® del seu contagi de covid-19 amb el canvi de sentit del seu partit, Ciutadans. Es va posar malalt sent el bra? agitador d¡¯una formaci¨® a la contra de gaireb¨¦ tot, ja fos el Govern central d¡¯esquerres o el Govern independentista de la Generalitat. Rojos i separatistes, resumint. El seu enc¨¤rrec era l¡¯agitaci¨® al Parlament, i el seu aliat era el PP (que no hi hagi diputats de Vox li facilitava for?a les coses). Per¨° ara que ha tornat, feli?ment recuperat, aquell partit ja no sembla el mateix, sin¨® que apunta a frontissa, i a Carrizosa l¡¯hem intu?t una mica fora de joc, descol¡¤locat i fins i tot un p¨¨l moix. Un no cultiva durant anys un estil buscabregues per ser de cop i volta el centre recurrent de qualsevol alian?a (tot i que si hi ha alg¨² capa? de dir-te que est¨¤ d¡¯acord amb tu i alhora omplir-te d¡¯improperis, s¨®n els dirigents de Ciutadans).

?s dif¨ªcil saber quant durar¨¤ aquesta mutaci¨® del partit d¡¯In¨¦s Arrimadas, per¨° ara mateix les coses van per aqu¨ª. Per aix¨°, en el seu retorn com a portaveu, Carrizosa ha equilibrat una intervenci¨® entre les ofertes de m¨¤ estesa al Govern i les refer¨¨ncies al ¡°relat separatista¡± i al ¡°cop que hi va haver aqu¨ª¡±: les expressions del vell Ciutadans semblaven metadona per adaptar-se a la ¡°nova normalitat¡± del partit. Per¨° fins i tot el president Quim Torra ha acatat el to del seu rival i ha arribat a dir que per sobre de la independ¨¨ncia ¨C¡°relevant¨ªssima¡±¨C hi ha l¡¯obligaci¨® de garantir ¡°els llocs de treball de la gent, el futur de les empreses, que la bretxa social no s¡¯ampli? ¡­¡±

Torra ha estat menys amable amb els partits del Govern espanyol, el PSC i els Comuns. Especialment agre ha estat el debat amb la portaveu podemita J¨¦ssica Albiach. El president els fa c¨°mplices del que, al seu parer, ¨¦s la poca sensibilitat auton¨°mica de l¡¯Executiu, i li ha etzibat a Albiach la frase ¡°mai tan pocs havien decebut tanta gent en tan poc temps¡±, que semblava dissenyada especialment per titular les cr¨°niques d¡¯urg¨¨ncia, com aix¨ª ha estat ¨Cper a les cr¨°niques digitals, menys collades per la longitud de les frases. Amb Miquel Iceta (PSC) ha fet servir una altra expressi¨® tipus esl¨°gan: ¡°El 155 sanitari¡±.

Les exig¨¨ncies de Torra al Govern central per la via dels seus representats a la terra ¨Ccatalana¨C han protagonitzat el debat en aquesta segona sessi¨® de control semiconfinada (altre cop han estat 25 els diputats presents a l¡¯hemicicle). Han passat per una vegada a un segon pla les escenes de divorciats en conviv¨¨ncia entre ERC i Junts per Catalunya, tan habituals els ¨²ltims temps. Els republicans fins i tot han desaparegut del debat sobre la urg¨¨ncia o no de convocar eleccions, que ha tret el cap en algun moment. Esquerra est¨¤ en mode zen o, el que ¨¦s el mateix, intentant parlar nom¨¦s de gesti¨®. Ja han vist que els fa servei a les enquestes. Tot i que alguns dels seus consellers continuen amb el parapent enmig de la ventada. Aquesta vegada, qui ha hagut de rec¨®rrer m¨¦s a l¡¯esgrima ha estat el veter¨¤ Josep Bargall¨®, d¡¯Educaci¨® ¨Cm¨¦s ret¨°ric que concret¨C, que ha recollit el testimoni de la seva correligion¨¤ria Alba Verg¨¦s, de Salut. Una evid¨¨ncia que hem passat de l¡¯emerg¨¨ncia sanit¨¤ria a l¡¯emerg¨¨ncia escolar.