Covid-19: tornen els vuitanta

El dia que entrava en vigor la fase 0,5 per poc m¡¯atraquen. Jo sortia d¡¯un estudi de tatuatge del Born i em dirigia a casa quan vaig escoltar una veu enrogallada que deia ¡°pst, eh, tu¡±. Em vaig aturar un instant i, girant-me cap al carrer¨® m¨¦s proper, vaig distingir una figura semioculta que em feia senyals des d¡¯un portal. Vaig trigar una estona a comprendre que aquella pelleringa macilenta estava intentant atracar-me, i a sobre mitjan?ant el m¨¨tode de pretendre que la v¨ªctima es llanci per voluntat pr¨°pia als bra?os del criminal.

?s clar, no ho vaig fer. L¡¯¨²ltima vegada que vaig caure en aquest indolent ardit va ser quan en tenia onze, quan El Titi em va pispar, utilitzant el mateix (i menyspreable) procediment, el meu ¨¤lbum del Mundial ¡¯82. Aquesta vegada vaig posar vigor als meus passos i em vaig allunyar d¡¯all¨¤, amb la natja ins¨°litament estreta.

Quan ja em vaig trobar a dist¨¤ncia prudencial, vaig examinar aquell xocant esdeveniment. Aqu¨ª no s¡¯atracava un nadiu comtal des del... 1982, potser, quan em van robar el meu ¨¤lbum. I per acabar-ho d¡¯adobar, acabava de passar al Born (no el Bronx), un barri amb l¡¯¨ªndex de criminalitat de Teletubbylandia al cap¨ªtol en qu¨¨ Lala no perd la pilota. Va ser llavors quan vaig veure que la covid-19 no nom¨¦s no ens havia catapultat cap a una distopia estil Mad Max, com diu la gent, sin¨® que la m¨¤quina del temps havia anat en sentit contrari. Fins als vuitanta.

Pros i contres

A Barcelona sempre hi ha hagut turistes, per descomptat, per¨° en els vuitanta eren nom¨¦s dos. Lars i Birgita. I tendien a quedar-se a les Rambles. Gaireb¨¦ no molestaven. Tornar a aquell escenari pot resultar desitjable (+1), si b¨¦, com demostrava l¡¯incident del Born, la desaparici¨® del guiri de la dieta del lladregot l¡¯obligar¨¤ a buscar noves preses, i tot apunta que serem vosaltres i jo (-1).

M¨¢s informaci¨®n

El 2020, l¡¯any sense festivals a l¡¯estiu

Sol, sal i suor a la Barceloneta

Turismof¨°bia: la cara menys amable d¡¯una ind¨²stria milion¨¤ria

L¡¯abs¨¨ncia de guiris desvalisats li traur¨¤ volum de treball a la policia (+1). Per¨° si donem per v¨¤lid el teorema que el n¨²mero dels efectius policials a Barcelona mai decreix i sempre es multiplica, siguin quines siguin les circumst¨¤ncies, calma absoluta o apocalipsi zombi, el que tindrem ser¨¤ una quantitat monstruosa d¡¯agents desocupats, multant les m¨¦s n¨ªmies infraccions (-1).

Els resultar¨¤ f¨¤cil trobar-les. El tancament universal de bars (-1) deixar¨¤ la ciutadania privada d¡¯un lloc on libar, i el poble sadollar¨¤ la set en el que queda m¨¦s a m¨¤: la vella ¡®rue¡¯ (+2). Els que vam cr¨¦ixer bevent Xibeques a la fresca per 100 pessetes podem testificar que era molt agradable, enfortia els lla?os comunitaris i alleujava l¡¯economia dom¨¨stica. En abs¨¨ncia de bars, ¡®Botell¨®n¡¯ Massiu dels Vuitanta (BMV) s¡¯imposa com a soluci¨® l¨°gica a l¡¯emerg¨¨ncia present, i seria desitjable que la legislaci¨® urbana s¡¯ajust¨¦s al nou escenari.

Un inc¨ªs: s¡¯ha d¡¯establir algun calendari d¡¯¨²s de parcs i jardins. Els ¡®botelloners¡¯ en dies parells, xapers i clients en senars? Seiem a la taula de negociaci¨®. Perqu¨¨ diumenge passat, en aquell parc en altre temps tur¨ªstic, va quedar clar que ens estem molestant. Als treballadors sexuals els va resultar dif¨ªcil treballar amb les nostres riallades de fons, i la nostra convivialitat cervesera es va ressentir de la seva interminable desfilada de comer? carnal.

Seguim: cap guiri aterrar¨¤ al nostre aeroport, per¨° nosaltres tampoc ho farem als seus. Adeu, turisme internacional. Cosa que sembla de -1, per¨° en segona an¨¤lisi es manifesta com +1. Perqu¨¨, al cap i a la fi, qu¨¨ se¡¯ns havia perdut a nosaltres a Bora-Bora? All¨° d¡¯agafar avions cada vegada que se¡¯ns acabava el paper de v¨¤ter era una aberraci¨® tecnol¨°gica (i una burrada mediambiental) que la covid-19 ha extirpat de soca-rel. Des d¡¯ara, El Prat nom¨¦s s¡¯esmentar¨¤ en el context de Vacaciones en El Prat, aquella can?¨® de 1986 de Decibelios (¡°chupando cubatas a la orilla del mar¡±). Anar a veure m¨®n voldr¨¤ dir travessar els Monegros. Nom¨¦s es faran despla?aments llargs una vegada en la vida, com al segle XVIII. D¨¦u del cel, observeu els meus ulls: entelats d¡¯emoci¨®.

Quant a l¡¯alarma pel sedentarisme i els nens enganxats ¡°a les pantalles¡± (-1), deixeu-me que us recordi que en els vuitanta f¨¨iem exactament el mateix, i nom¨¦s donaven Un, dos, tres, responda otra vez. En bucle. I imperava la correcci¨® f¨ªsica paternofilial. No em demaneu que senti ll¨¤stima per una generaci¨® de xavals criats amb Netflix i excel¡¤lent connexi¨® wifi amb pares que no treuen la sabatilla (+1).

Festivals musicals

Nom¨¦s queda el tema dels festivals musicals. No fa falta ser una emin¨¨ncia per inferir que aquests festivals es feien per a gaudi del fumat angl¨¨s i per embutxacar-se la seva divisa. En la primera edici¨® de Benic¨¤ssim (1995), els ¨²nics guiris del recinte eren els tres covards de Supergrass, i estaven pujats a l¡¯escenari (el p¨²blic, eminentment cast¨ªs, cabia en un vel¨°drom). El veritable negoci no va arribar fins que va atreure el foraster. Per desgr¨¤cia, encara que ja ens trobem en la ¡°nova normalitat¡±, ¨¦s improbable que la nostra ciutat vegi ben aviat noves edicions de tals festivals.

Adoneu-vos-en: estarem sols, nosaltres sols, per primera vegada des que va comen?ar el mil¡¤lenni. Abandonats a la nostra sort, igual que en els vuitanta, veient tocar grups locals en clubs estrets amb banys immunds. Serem tots m¨¦s lletjos i baixets i pilosos de mitjana. No passaran per aqu¨ª Tame Impala cada dues setmanes. La gent oblidar¨¤ el significat de l¡¯expressi¨® food truck. Creixeran males herbes a les botigues de surf de la Barceloneta.

Sospesem-ho tot abans de precipitar-nos.