Vacunar-nos contra l¡¯efecte vacuna

El fil¨°sof croat Srecko Horvat (Osijek, 1983), deixeble de Slavoj Zizek, deia fa poc en una entrevista: ¡°Si fa dos mesos ens haguessin dit que Boris Johnson parlaria de nacionalitzacions, que pa?sos amb governs molt conservadors es plantejarien implantar una renda b¨¤sica universal o que a Pequ¨ªn i en altres grans ciutats la contaminaci¨® cauria en picat, no ens ho haur¨ªem cregut¡±. T¨¦ ra¨®. Atordits encara per la virul¨¨ncia del xoc, abunden els vaticinis que el m¨®n no tornar¨¤ a ser el mateix despr¨¦s d¡¯aquesta pand¨¨mia que ens ha paralitzat. Ara, sens dubte, no ho ¨¦s. Per¨° pot ser que els auguris de canvi durin el temps que triguin els cient¨ªfics a aconseguir una vacuna.

Si despr¨¦s de tants morts no revisem el model les resid¨¨ncies de gent gran, no ho farem mai

Ara mateix el m¨®n s'assembla poc al que ten¨ªem fa quatre mesos. Les aerol¨ªnies estan parades i les fronteres, tancades, no hi ha turisme ni intercanvi universitari, les reunions cient¨ªfiques o financeres s¨®n m¨ªnimes i virtuals, a ning¨² se li acut organitzar un congr¨¦s o planificar un viatge. La par¨¤lisi econ¨°mica provoca llargues cues davant dels bancs d'aliments i als carrers, moltes de les persianes abaixades pel confinament, no es tornaran a obrir. Tot aix¨° ¨¦s cert. Com ho ¨¦s tamb¨¦ que la crisi del coronavirus ha accelerat processos que ja estaven en curs, com el teletreball o la digitalitzaci¨® de la gesti¨® administrativa. Per¨° que pugui servir per fer canvis disruptius o estructurals no dep¨¨n del coronavirus, sin¨® de la voluntat pol¨ªtica i de la for?a que aconsegueixin reunir els qui vulguin que es produeixin aquests canvis. I si no s'afanyen tindran en contra seu un enemic poder¨®s: la in¨¨rcia.

Nicol¨¢s Sarkozi deia el 2008 que calia refundar el capitalisme i, en el nostre cas, el que va venir despr¨¦s va ser una doble raci¨® de neoliberalisme: prioritat per als creditors, austeritat per als pobres, devaluaci¨® salarial i llocs de treball m¨¦s precaris que mai. Ara alguns pa?sos parlen de nacionalitzar determinats serveis b¨¤sics o d'implantar una renda b¨¤sica. El que s'hagi de fer, s'ha de fer ja, perqu¨¨ els canvis els necessitem ara i perqu¨¨ quan passi l'amena?a tornaran les pressions per limitar la despesa p¨²blica i que tot es quedi com est¨¤.

Aix¨ª que, m¨¦s que especular sobre les grans transformacions que han de venir, haur¨ªem de debatre els canvis que ja s¨®n possibles. Si despr¨¦s de tants morts no revisem el model de planificaci¨® i gesti¨® de les resid¨¨ncies de gent gran, no ho farem mai. Ha de continuar predominant la l¨°gica del lucre privat? S'han de construir resid¨¨ncies p¨²bliques? Quins est¨¤ndards de cures s'han d'exigir? Quins altres models d'atenci¨® a les persones grans podem aplicar?

?s el moment d'estendre la telemedicina per alleugerir les consultes externes i les d'assist¨¨ncia prim¨¤ria

Els hospitals han demostrat tenir una capacitat d'adaptaci¨® que no semblava possible en la seva r¨ªgida estructura anterior. Abans del coronavirus, Catalunya tenia poc m¨¦s de 600 llits d'UCI. En dues setmanes va passar a tenir-ne 2.300. La crisi dona l'oportunitat de replantejar el model hospitalari per fer-lo m¨¦s flexible i adaptat a les necessitats. El pacient de covid-19 ha exigit una resposta multidisciplin¨¤ria perqu¨¨ el virus ataca diversos ¨°rgans alhora. Aix¨° ¨¦s just el que passa amb el perfil de pacient que predomina: una persona d'edat avan?ada amb m¨²ltiples patologies cr¨°niques que requereix un seguiment multidisciplinari. Fa temps que en els congressos de gesti¨® sanit¨¤ria es parla de canviar l'estructura hospital¨¤ria, r¨ªgidament dividida per especialitats, i adaptar-la al nou tipus de pacient cr¨°nic. Aquesta ¨¦s l'oportunitat de fer-ho, igual que tamb¨¦ ¨¦s el moment d'estendre la telemedicina, que aquests dies s'ha aplicat per necessitat per alleugerir les consultes externes dels hospitals i de l'assist¨¨ncia prim¨¤ria. Els hospitals han sabut parar el cop del pic de la pand¨¨mia, per¨° ara ¨¦s la medicina de fam¨ªlia i comunit¨¤ria la que ha de mantenir el virus sota control. ?s l'hora d'aplicar la reforma que fa temps que es predica i donar-li m¨¦s mitjans i personal.

Quan es debat com comen?ar¨¤ el curs que ve, el gran problema ¨¦s la redistribuci¨® de l'espai i dels equips docents per organitzar grups m¨¦s petits. Per¨° el model d'aula de 25 alumnes, tots amb el mateix temari i obligats a aprendre al mateix ritme, ja s¡¯havia q¨¹estionat abans. El nou curs s¡¯hauria de plantejar com un assaig general per veure com es poden canviar les din¨¤miques docents. I qu¨¨ fem amb la mobilitat? I amb la fractura digital? I qu¨¨ passa amb el comer? i la distribuci¨®? S¨®n nom¨¦s alguns exemples de q¨¹estions que podem plantejar-nos per al desconfinament.