Possibilitats de pacte?

Fa unes setmanes es va posar de moda parlar sobre la necessitat d¡¯encaminar-nos cap a uns nous Pactes de la Moncloa. Certament, hi havia algunes similituds entre la situaci¨® de llavors i la d¡¯ara. Algunes similituds, dic, per¨° molt poques, el moment hist¨°ric era molt diferent.

Els Pactes de la Moncloa, signats la tardor del 1977, despr¨¦s de les primeres eleccions democr¨¤tiques, van tenir dos vessants: un, l¡¯important, van ser acords econ¨°mics per afrontar la grav¨ªssima crisi que vivia Espanya i, alhora, consolidar l¡¯economia de mercat; dos, el secundari, van ser acords pol¨ªtics i laborals que van anticipar la Constituci¨® que es comen?ava a elaborar. Aix¨ª doncs, d¡¯una banda, s¡¯intentava resoldre un problema urgent, la crisi econ¨°mica, i, de l¡¯altra, es marcaven les pautes perqu¨¨ en els mesos successius les Corts constituents partissin d¡¯un marc ja acordat. Tots dos vessants van ser extremadament efica?os l¡¯any seg¨¹ent, en qu¨¨ es va aprovar la Constituci¨®, perqu¨¨ tot arrib¨¦s a bon port.

Per¨°, sobretot, que en aquest marc es garant¨ªs un model d¡¯economia social de mercat donava confian?a als empresaris i als sindicats: hi hauria una continu?tat amb el model liberal anterior per¨°, a la vegada, es garantia que aquest model tindria car¨¤cter social, ¨¦s a dir, contindria les institucions que el socialisme havia aportat a les democr¨¤cies liberals a partir de la postguerra mundial: educaci¨®, sanitat, seguretat social... La f¨®rmula amb la qual s¡¯inicia la Constituci¨® (¡°Espanya es constitueix en un Estat social i democr¨¤tic de dret...¡±) condensa aquesta voluntat.

El problema actual ¨¦s si es donen les condicions per a un pacte entre tots o una gran majoria de partits de la Cambra. Llavors, el 1977, es va pactar des de Fraga a la dreta (tot i que amb certa retic¨¨ncia) fins a Carrillo a l¡¯esquerra, a m¨¦s de nacionalistes bascos i catalans, aix¨ª com una mica m¨¦s tard Comissions Obreres i, despr¨¦s de fer-se pregar, la UGT i les associacions empresarials. El pacte es pot dir que inclo?a representants del 90% de la societat espanyola. Ara no sembla probable, ni de bon tros, que es pugui arribar a una majoria tan important. Les divisions al Congr¨¦s no nom¨¦s es donen entre el cl¨¤ssic dreta, centre i esquerra, sin¨® tamb¨¦ entre nacionalistes, populistes i constitucionalistes. Tot es fa molt m¨¦s complicat.

Qualsevol pacte es basa en un sup¨°sit previ, la diversitat de criteris entre diversos subjectes, per¨° a continuaci¨® tamb¨¦ en la confian?a m¨²tua a l'hora de pactar i en la lleialtat per confiar que es respectar¨¤ el que s¡¯ha pactat. En efecte, els pactes comprometen, pacta sunt servanda, com va recordar Pablo Iglesias als seus socis de govern la setmana passada. I ja es va veure, ni entre socis de govern hi ha confian?a ni lleialtat: al cap de poques hores ¨Chores, recalco, no pas dies ni mesos¨C els socialistes es van fer enrere i van revocar el que s¡¯havia acordat. Sense la confian?a entre socis, com es pactar¨¤ un pla de futur, per a diverses legislatures, com ha demanat el governador del Banc d¡¯Espanya, entre partits tan heterogenis? Per descomptat, la Comissi¨® creada al Congr¨¦s no servir¨¤ de res, ho sap tothom.

Per¨° hi ha una possibilitat de pacte ampli, suficient per afrontar la situaci¨®, amb acords b¨¤sics i per a diverses legislatures. ?s el pacte entre els partits centrals, els protagonistes de 40 anys d¡¯estabilitat pol¨ªtica i creixement econ¨°mic, el pacte entre el PSOE i el PP. La sinuosa i incoherent traject¨°ria de Pedro S¨¢nchez, realment ins¨°lita en la nostra hist¨°ria pol¨ªtica, fa impossible que el protagonitzi: ha perdut la confian?a de tots, fins i tot de molts dels seus.

Per¨° una altra personalitat socialista, o independent propera al socialisme, m¨¦s s¨°lida, amb coneixements t¨¨cnics, experi¨¨ncia en c¨¤rrecs de responsabilitat i autoritat m¨¦s enll¨¤ del seu propi partit, podria substituir S¨¢nchez i comen?ar a tra?ar un pla, naturalment amb un gabinet renovat i monocolor, amb el suport parlamentari dels altres dos partits i en di¨¤leg continu amb ells.

Ja ho s¨¦, falta caminar un bon tros per arribar-hi, el l¨ªder del PP potser tampoc ¨¦s el m¨¦s adequat per ser el protagonista d¡¯un gir com aquest, per¨° si ho pensem b¨¦ no hi ha cap altra sortida. Nom¨¦s un Govern aix¨ª tindria la confian?a d¡¯una ¨¤mplia majoria d¡¯espanyols ¨Cd¡¯acord amb els darrers resultats electorals¨C i sobretot de qui ens ha d¡¯ajudar a sortir d¡¯aquesta situaci¨®, ¨¦s a dir, dels estats i les institucions de la Uni¨® Europea.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de Dret constitucional.