Moments ¡®de lux¡¯

Rockdelux (RDL) ha estat una de les revistes musicals m¨¦s importants que ha tingut Espanya. Va tancar el passat 4 de maig. Hereva de Vibraciones (1975-1981) i de Rock Espezial (1981-1984), Rockdelux (1984-2020) va comen?ar a Madrid per despr¨¦s traslladar la seva redacci¨® a Barcelona, des d¡¯on s¡¯ha fet fins aquest mes. La crisi de la premsa en paper, la falta de renovaci¨® del p¨²blic i els temps convulsos sense publicitat que augura la covid-19 han estat massa per a ella. Amb l¡¯ajut de Santi Carrillo, el seu director durant aquestes d¨¨cades, repassem alguns moments que han fet de Rockdelux una publicaci¨® insubstitu?ble.

LA FUNDACI?

(Entrevista amb Alaska y Dinarama. RDL 1/1984)

L¡¯entrevista que Miguel ?ngel Arenas (llavors director) va fer al conjunt madrileny representa per a Carrillo l¡¯esperit d¡¯una ¨¨poca. ¡°Madrid era aix¨ª, tothom es coneixia i la trobada ¨¦s com una conversa al Rock-Ola, una entrevista en to confident, un massatge entre amics per parlar de Deseo carnal, el millor disc del grup, un treball comercial que porta l¡¯esperit dels vuitanta a l¡¯¨¨xit amb can?ons enginyoses i arranjaments desbordants¡±. El disc va ser escollit el n¨²mero 5 dels 100 millors discos espanyols del segle XX (RDL 233/2004).

LES AMISTATS PERILLOSES

(Ramonc¨ªn, El ?ltimo de la Fila, Sabina)

La l¨ªnia editorial de Rockdelux ha generat pol¨¨miques sonades, per exemple amb Ramonc¨ªn. El director recorda: ¡°El vaig entrevistar per La vida en el filo (1986) i em va preguntar si el disc m¡¯havia agradat. Li vaig dir que no i llavors em va dir que no far¨ªem l¡¯entrevista. Vaig respondre que llavors faria la cr¨ªtica del disc i ell va replicar que em trencaria les cames¡±. L¡¯entrevista (RDL 28/1987) es va convertir en un duel d¡¯egos, amb Carrillo calent, bastant impertinent davant una estrella q¨¹estionada que responia amb sufici¨¨ncia desdenyosa. ¡°Va ser una entrevista penosa, jo tamb¨¦ era molt jove¡±, valora avui el periodista.

El ?ltimo de la Fila va guanyar el concurs de maquetes de la revista el 1984 (es faria fins al 1999). De mica en mica, la revista va marcar dist¨¤ncies amb el grup, el qual titllava de populista, musicalment reiteratiu, amb lletres penoses, i de jugar falsament la carta de l¡¯honestedat. Van batejar Manolo Garc¨ªa i Quimi Portet com ¡°Honesto y Modesto¡±, i la relaci¨® va ser rematada per un article de Juan Cervera titulat Querido Manolo i un altre del mateix Carrillo: Pureza virginal... yo siempre pretend¨ª (RDL 65/1990) a prop¨°sit del disc Peque?o nuevo cat¨¢logo. El director afirma que Manolo Garc¨ªa va tallar tota relaci¨® amb la revista, que s¨ª que ha seguit la carrera en solitari de Quimi Portet.

Per la seva banda, Joaqu¨ªn Sabina va ser objecte d¡¯un editorial, titulat Traga quina, Sabina (RDL 32/1987), en qu¨¨ el titllaven de ¡°p¨¢rroco sexual, panacea del mal gusto y maestro del ripio¡±. ¡°En una roda de premsa a Barcelona, Sabina va dir que jo ho havia escrit perqu¨¨ ell s¡¯havia follat la meva n¨°via i llavors la cr¨ªtica era fruit d¡¯una rebequeria¡±. Passat el temps, Carrillo pensa que hi ha un disc de Sabina que ¨¦s bo: 19 d¨ªas y 500 noches.

Atesa la tend¨¨ncia de la revista a ser immisericordiosa, el seu director recorda haver rebut una corona de flors enviada per Loquillo ¡ªuna altra hist¨°rica relaci¨® amor-odi entre artistes i publicaci¨®¡ª i haver mantingut sonades discrep¨¤ncies amb Jorge Mart¨ªnez (Ilegales), Luz Casal, Miguel R¨ªos, Rubi, Miguel Bos¨¦, Decibelios¡­ ¡°Est¨¤vem m¨¦s o menys enfrontats a l¡¯establishment roquer de l¡¯¨¨poca¡±.

EL DIT A LA NAFRA

(Entrevistes amb Wilco, per Miguel Mart¨ªnez, a RDL 251/2007, i amb Nacho Vegas, per Jes¨²s Rodr¨ªguez Lenin, a RDL 327/2014)

Wilco ha estat un grup molt estimat per la revista, fins que la formaci¨® de Jeff Tweedy va publicar Sky Blue Sky. Miguel Mart¨ªnez, periodista d¡¯estirp rockera, va q¨¹estionar el disc en una entrevista argumentada que trencava el patr¨® promocional. Tweedy, molest, li va dir: ¡°No m¡¯agrada com est¨¤s enfocant aix¨°¡±, per¨° la sang no va arribar al riu. Tot i que va quedar-hi a prop.

Nacho Vegas tamb¨¦ va ser molt apreciat a la revista, per¨° l¡¯edici¨® de Resituaci¨®n, disc pol¨ªticament expl¨ªcit, va propiciar una entrevista en qu¨¨ Jes¨²s Rodr¨ªguez Lenin, admirador de Nacho, escrivia: ¡°El asturiano ha perdido su l¨ªrica para caer en el panfleto y, donde anta?o hab¨ªa melod¨ªas de terciopelo, ahora hay m¨²sicas facilonas¡±. Carrillo va fer una cr¨ªtica negativa del disc d¡¯una p¨¤gina sencera, i va avisar el cantant abans de la seva publicaci¨®.

¡°Sempre ens ha agradat buscar-li tres peus al gat¡±, admet el director, ¡°perqu¨¨ l¡¯entrevista promocional acostuma a ser avorrida per reiterant, i l¡¯estrella explica nom¨¦s la rutina... Per cert, Nacho va tornar a ser el de sempre amb Viol¨¦tica (2018): un fant¨¤stic escriptor de can?ons¡±.

?S COSA DE NEGRES

(Especial hip-hop. RDL 33/1987)

Per Carrillo, ¡°el hip-hop ¨¦s la m¨²sica que va n¨¦ixer amb la revista¡±. Tractar aquest estil era, doncs, obligat. ¡°Parlar de hip-hop en cinc p¨¤gines i portada (amb Run DMC) va ser una de les primeres decisions transcendents de la publicaci¨®. Aix¨ª es va comen?ar a testimoniar el canvi cap a la recerca d¡¯una llibertat tot apartant-nos del m¨¦s previsible. Va ser un informe referencial per als hip-hoperos espanyols, tal com ens han reconegut, i ens va allunyar del rock com a ¨²nic model musical¡±, afirma.

En aquest dossier es parlava d¡¯artistes com Beastie Boys, Just Ice, LL Cool J, Schoolly D, Mantronix, T La Rock, Public Enemy, Salt¡¯N¡¯Pepa o el segell Def Jam, donant carta de naturalitat a una m¨²sica que ha modelat el segle XX amb artistes com Public Enemy ¡ª¡°els seus quatre primers discos estan a l¡¯altura de Miles Davis o Dylan¡±¡ª i continua al XXI amb estrelles com Jay Z, Kanye West o Kendrick Lamar.

?S COSA DE BLANQUETS

(Especial ¡®indie¡¯. RDL 113/1994)

La m¨²sica independent o indie ha marcat la revista, fins al punt que de manera natural se l¡¯ha encasellat com una publicaci¨® indie, una afirmaci¨® que, per restrictiva, mai no ha agradat a Rockdelux. ¡°Amb els grups de la postmovida convertits en elefants amb caixets disparats, les noves generacions van marcar dist¨¤ncies. No volien triomfar com ells, cantaven en angl¨¨s com a reacci¨® i la seva actitud era paral¡¤lela al despertar internacional d¡¯aquest so, amb bandes com Nirvana o REM. Gerardo Sanz va redactar un estat de la naci¨® en un moment d¡¯ebullici¨® que necessitava un vincle que empar¨¦s l¡¯euf¨°ria del moment fundacional¡±. El resultat va ser un informe de cent grups espanyols amb fitxa i recomanaci¨® discogr¨¤fica. Despr¨¦s va arribar el diluvi, ¡°i nosaltres vam comen?ar a exigir als grups que no fossin una simple c¨°pia de Dinosaur Jr o Sonic Youth¡±.

UN ¡®CERTAIN REGARD¡¯

(De Mourinho a Zygmunt Bauman)

¡°Sempre hem estat una revista amb ¨¤nima pol¨ªtica i hem volgut tractar tota mena de temes sociopol¨ªtics¡±, diu Carrillo per explicar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una secci¨® com Manifesto, inaugurada amb un article de John Carlin sobre l¡¯11-S, titulat El americano herido i comprat a EL PA?S (RDL 189/2001). Aix¨°, a banda d¡¯editorials sobre el fil¨°sof Zygmunt Bauman (RDL 358/2017) o Jose Mourinho (RDL 318/2013). ¡°Jo, abans, era molt futboler, i Mourinho tenia una ess¨¨ncia d¡¯estrella pop, com un Liam Gallagher menyspreable i egoc¨¨ntric. Era m¨¦s que futbol¡±, justifica.

En aquesta l¨ªnia, la revista es va posicionar contra el Partit Popular (RDL 216/2004), amb articles de Manuel Trallero i Suso de Toro, i al llarg del temps, i com a mostra de permeabilitat, diferents escriptors s¡¯han deixat veure a la revista, com Javier P¨¦rez And¨²jar, Francisco Casavella, Rodrigo Fres¨¢n, Marcos Ord¨®?ez i Kiko Amat.

ATENTS A LA CULTURA POP

(Llibres, cinema, c¨°mic, s¨¨ries)

Gaireb¨¦ des del seus inicis, la revista ha tractat temes afins a la cultura musical, com per exemple literatura, cinema, c¨°mic i finalment s¨¨ries. ¡°Sempre vam voler una revista on la m¨²sica fos troncal, per¨° sense desatendre altres aspectes expressius¡±. Aix¨ª, Juan Cervera, director de redacci¨®, ja hi anava ficant llibres des de sempre, fins i tot abans que exist¨ªs una secci¨® pr¨°piament dita. El cinema comptava amb secci¨® des de 1996, coordinada per Joan Pons fins que la va agafar Quim Casas el 2006. Amb el temps, el cinema va ocupar una p¨¤gina mensual i a la darrera ¨¨poca, dues.

Sobre c¨°mics va comen?ar a escriure Pepo P¨¦rez el 1997, una d¨¨cada abans del boom del c¨°mic a la premsa generalista. Rockdelux es convertia aix¨ª en un dels pocs mitjans escrits que es dedicava a la cr¨ªtica regular de c¨°mics. El c¨°mic ¨¦s cultura pop, com ho s¨®n les s¨¨ries, fenomen recollit fins i tot en portada amb una de dedicada a Lost el 2009, i amb secci¨® pr¨°pia des del 2015. Curiositat m¨¦s enll¨¤ de la m¨²sica.

DAMUNT DELS ESCENARIS

(Un ideari transportat del BAM al Primavera Sound)

La revista va estar vinculada a Barcelona Acci¨® Musical (BAM), on va inserir el seu concurs de maquetes en la primera edici¨® i despr¨¦s va ajudar Jordi Gratac¨®s, el seu director, a fer la programaci¨® els anys 1993 i 1994. Posteriorment, ja com a directors art¨ªstics, Carrillo i Cervera van dirigir el festival (1995-1999), i van portar per primer cop a Espanya artistes com Lambchop, Tindersticks, Magnetics Fields, Belle & Sebastian i molts m¨¦s. Era la plasmaci¨® d¡¯un ideari.

Despr¨¦s de la primera edici¨® del Primavera Sound al Poble Espanyol (2001), Gaby Ruiz, director del festival, els va contractar com a assessors de programaci¨®, feina que van fer fins a la maduresa del festival, que sempre ha tingut un escenari anomenat Rockdelux. El 2002, la revista va publicar un especial sobre els millors 200 discos del segle XX. Per rematar la idea, va organitzar un concert al Mercat de les Flors, on una orquestra condu?da pel llavors desconegut Refree va aplegar desenes d¡¯artistes versionant 19 can?ons de la llista. Sisa, Nacho Vegas, Ferm¨ªn Muguruza, Paul Fuster, Fernando Alfaro, la Fundaci¨®n Tony Manero i molts m¨¦s hi van participar.

Dos anys m¨¦s tard, es va repetir la idea a prop¨°sit de l¡¯especial dels 100 millors discos espanyols del segle XX, amb un altre concert, tamb¨¦ dirigit per Refree, que va tenir lloc a La Riviera de Madrid, amb la participaci¨® d¡¯artistes com Germ¨¢n Coppini, Josele Santiago, Pau Riba, Jaime Urrutia, Loquillo o Kiko Veneno. Totes dues gravacions es van adjuntar amb la revista, que ja regalava discos amb el millor de cada any.

M?SIQUES DE M?S ENLL?

(Drogues, reggae, ?frica)

Un moment destacat de la revista va ser la portada de Bob Marley fumant un porro m¨¦s llarg que Xile, (RDL 105/1994), amb dos reclams: En contra del racismo i A favor de la marihuana. Els dos temes entrella?ats s¡¯exposaven en un editorial i sis p¨¤gines on Llu¨ªs Lles feia un article sobre la vinculaci¨® de les drogues amb la m¨²sica, Ragnampiza aprofundia aquesta relaci¨® amb el reggae i Luis Lapuente s¡¯encarregava d¡¯un informe sobre el diferent tracte legal que a Espanya tenien la marihuana, el tabac i l¡¯alcohol. Aix¨° en un n¨²mero molt ecl¨¨ctic on hi havia articles sobre Salif Keita o Yellowman, pioner del dancehall i el raggamuffin. Una manifestaci¨® de l¡¯inter¨¨s de la publicaci¨® m¨¦s enll¨¤ de la m¨²sica occidental, expressat en especials com el d¡¯?frica (RDL 274/2009).

L¡¯ADEU

La revista, que sempre ha pagat les col¡¤laboracions, garantia cinc n¨°mines a temps complet i tres a mitja jornada. Ara es venien uns 5.000 exemplars, que havien arribat a ser m¨¦s de 20.000 als millors anys de la revista, de finals dels noranta al 2008. La publicitat va arribar a suposar el 25% dels ingressos.

Els lectors de la revista han envellit i no hi ha hagut relleu generacional. Posar en portada J Balvin va fer baixar un 30% les vendes. La revista no va contagiar la seva curiositat als seus lectors. I la covid-19 va frustrar el nou Rockdelux que s¡¯estava negociant amb una editorial. Havia de tenir m¨¦s p¨¤gines, entrevistes m¨¦s llargues i m¨¦s temes. Editorial Planeta hi est¨¤ en converses, per¨° per editar llibres amb el millor de Rockdelux. El darrer n¨²mero ha tornat reimpr¨¨s als quioscos aquesta setmana.

De les revistes hist¨°riques nom¨¦s sobreviuen Popular 1 i Ruta 66. ¡°S¨ª, em queden The Wire, Songlines, Les Inrockuptibles, Uncut o Mojo. Per¨° s¨®n illes escampades. Perdem la revista que reunia totes aquestes en una¡±, assegura Luis Lles, col¡¤laborador hist¨°ric. Cap instituci¨® cultural p¨²blica s¡¯ha adre?at a la revista per mostrar la seva tristesa pel tancament.