Carme Torrents: ¡°A una part del Govern catal¨¤ Verdaguer no li interessa¡±

Es el nom m¨¦s posat als carrers de Catalunya, 396, nom¨¦s quatre menys que Pau Casals¡±, li agrada recordar a Carme Torrents (Vic, 1958) ¡ªfilla d¡¯un dels grans especialistes en Jacint Verdaguer, Ricard Torrents, exdirectora de la Casa-Museu Verdaguer (2002-2018) i ara presidenta dels Amics de Verdaguer i regidora de Cultura de Folgueroles, la vila natal del poeta¡ª per constatar la popularitat de l¡¯autor de Canig¨®. Per¨° ¨¦s inversament proporcional a l¡¯inter¨¨s institucional per reivindicar-lo com cal, pensa, ara que fa 175 anys del seu naixement.

Pregunta. La Generalitat no ha previst cap commemoraci¨®. Com ho llegeix?

Resposta. Oficialment ¨¦s perqu¨¨ els 25 i 75 anys no se celebren. Per¨° el problema de fons ¨¦s que a Verdaguer no se¡¯l considera troncal, ens costa fer can¨°nics alguns autors idiosincr¨¤tics de la cultura catalana. Per qu¨¨? Per una indefinici¨® tradicional, per voler quedar b¨¦ amb tothom, a la qual s¡¯hi ha afegit ara l¡¯obsessi¨® per la paritat¡­

P. Pot ser que Verdaguer, avui, pol¨ªticament tampoc toqui?

R. S¨ª, es t¨¦ una visi¨® de Verdaguer massa folkl¨°rica, regionalista, molt local, se¡¯l resumeix amb la barretina i el poema Lo pi de les Tres Branques, quan pren tot el seu sentit en el context europeu del romanticisme. Cal donar una imatge m¨¦s moderna de Verdaguer, i aqu¨ª la Generalitat hi hauria de jugar.

P. No ho fa?

¡°Ning¨² s¡¯atreveix a jerarquitzar els escriptors catalans, falta decisi¨® pol¨ªtica per fer-ho, per posar el poeta on cal¡±

R. ?s evident que una part del Govern i de les grans institucions no, Verdaguer no els interessa; ho vam veure en l¡¯ofrena foral a Folgueroles de diumenge passat.

P. El franquisme se¡¯l va voler fer seu: el va posar als bitllets de 500 pessetes, per¨° amb barretina.

R. S¨ª, per all¨° de la cosa folkl¨°rica i religiosa. Per aix¨° sempre dic que ¨¦s millor no parlar de Moss¨¨n Cinto sin¨® de Verdaguer: si parlem de moss¨¨n, l¡¯empetitim, no per un prejudici religi¨®s, sin¨® perqu¨¨ el fem massa costumista. Ha quedat aquest p¨°sit de la usurpaci¨® que en va fer la dictadura.

P. Quan neix el menyspreu a Verdaguer?

R. ?s un prejudici d¡¯una generaci¨® sencera, la que va a la universitat als anys setanta i vuitanta, que el veu com un vade retro. Aix¨° es redre?¨¤ en part el 2002, amb el centenari de la mort: va ser el seu moment, per¨° no hi ha manera; en altres pa?sos, el pare d¡¯una obra com Canig¨® seria troncal.

P. Hi ha hagut autors com Rodoreda o, ara mateix, V¨ªctor Catal¨¤ que s¨ª que han aconseguit una rehabilitaci¨®, un estatus...

R. ?s all¨° dels p¨¨ndols: Rodoreda, escriptora indiscutible a banda, ha anat b¨¦ en el relat de la Guerra Civil; V¨ªctor Catal¨¤ igual: se l¡¯ha revifat en part per la paritat. Aqu¨ª ning¨² s¡¯atreveix a jerarquitzar els escriptors catalans, falta decisi¨® pol¨ªtica per fer-ho, per posar Verdaguer on cal. Tradicions i in¨¨rcies marquen la pauta. ?ngel Guimer¨¤ tamb¨¦ fa 175 anys i ning¨² en diu res oficialment.

P. ?s curi¨®s, perqu¨¨ a Verdaguer el van salvar fins i tot els anarquistes.

R. Verdaguer sempre s¡¯ha imposat des de baix; ja li pass¨¤ en vida. Ell es posa al costat dels pobres, ¨¦s un rebel, lluita contra els poderosos i l'Esgl¨¦sia... A Folgueroles, els anarquistes es van carregar part de la portalada rom¨¤nica de l¡¯esgl¨¦sia, per¨° van respectar el seu monument a la pla?a.

P. Popular ho ¨¦s. Ara a les llibreries hi ha dues novel¡¤les sobre la vida de Verdaguer: d¡¯?lvar Vals i de Daniel Palomeras.

R. Sempre ha estat popular, Verdaguer. Fins i tot avui. Hi ha una avantguarda, com la que representen Enric Casasses o Perejaume, que el reivindica. Cabo San Roque i Roger Mas el musiquen i surt citat per la jove Irene Sol¨¤ a Canto jo i la muntanya balla... Aquest no ¨¦s el problema. Ho ¨¦s que han passat m¨¦s de 40 anys de la fi del franquisme i no ens hem definit culturalment, encara.

P. Com est¨¤ Verdaguer a l¡¯escola?

R. Malament. A batxillerat ¨¦s nom¨¦s en una antologia... Hi ha el t¨°pic que Verdaguer ¨¦s dif¨ªcil i Mart¨ª i Pol, f¨¤cil; llavors se¡¯l treballa poc i amb por. A prim¨¤ria, per exemple, el podrien llegir des dels insectes i les plantes, amb poemaris com La formiga. I a secund¨¤ria, ?com ¨¦s que no apareix Canig¨®, que ¨¦s el nostre poema ¨¨pic, nacional? Qui sap de qu¨¨ va? I aix¨° que ¨¦s a Spotify, amb una versi¨® de nom¨¦s una hora, recitat per l¡¯actor Llu¨ªs Soler...

P. ¡°El gran escriptor catal¨¤ del XIX ¨¦s Verdaguer¡±, va dir el catedr¨¤tic Antoni Comes...

R. L¡¯aposta m¨¦s clara que fa Verdaguer ¨¦s la de la llengua, no escriur¨¤ mai en castell¨¤: la seva p¨¤tria ¨¦s la seva cultura i la seva llengua, t¨¦ orgull i consci¨¨ncia ling¨¹¨ªstica i cultural, sense prejudicis, i aix¨°, per cert, pot interpel¡¤lar tant federalistes com independentistes... En qualsevol cas, no hem decidit encara qui ¨¦s el gran escriptor troncal de la literatura catalana moderna. ?s ell, i en el temps, amb ell, Ramon Llull.

P. El 2013, Edicions 62 va desdir-se de publicar Verdaguer: deien que venia 200 exemplars a l'any...

R. El problema editorial ¨¦s que els segells joves no hi entren i que costa trobar Verdaguer a les llibreries. Per¨° ¨¦s clar, no hi pot haver demanda si tampoc hi ha lectures coneixedores i difusi¨®... A Vil¡¤la Joana, a Vallvidrera, hi ha un museu fant¨¤stic, per¨° encara no s¡¯ha inaugurat oficialment. El pes de Verdaguer no el pot dur Folgueroles: hi ha projectes, projeccions, que s¡¯han de fer des de Barcelona, des de la capital del pa¨ªs... Per¨° ¨¦s fa dif¨ªcil imaginar l¡¯alcaldessa Ada Colau reivindicant Verdaguer.

P. Per on comen?ar a llegir Verdaguer?

R. Recomano Al Cel, llibre p¨°stum, de 1903: Ricard Mas n¡¯ha musicat fragments. Un poema con Vora la mar l¡¯haurien de saber tots els catalans...

P. Creia que diria L¡¯Atl¨¤ntida, o Canig¨®...

R. Ho faria, per¨° qui llegeix llarg, avui?