Bonic i entranyable passeig de Rafel Nadal pel Mediterrani m¨¦s aut¨¨ntic

En un llibre ple de grans moments i imatges seductores ¨Cla majoria plenes de l'aire de la costa i de la llum del mar¨C destaca l'escena en qu¨¨ l'autor i el seu acompanyant estan menjant un plat de paccheri amb alberg¨ªnia, anxoves, t¨¤peres i tom¨¤quet en una pizzeria a Stromboli i el volc¨¤ de l'illa entra en erupci¨®, i aix¨° fa que tots els clients de l'establiment s'aixequin alhora i comencin a aplaudir i cridar ¡°bravo!, brav¨ªssimo!¡±. M¨¦s intimista, per¨° no menys notable, ¨¦s l'episodi de la inesperada trobada amb un solitari Leonard Cohen a la barra d'un bar de Gant, a B¨¨lgica, i la conversa sobre el record de l'illa de Hidra, So long, Marianne i, a l'antic port d'Epidaure, un petit teatre poc conegut ¨Cr¨¨plica del gran i tan fam¨®s¨C, convertit en galliner.

S¨®n nom¨¦s dos exemples del que un es pot trobar a Mar d¡¯estiu (Univers, en castell¨¤ a Catedral), un bonic, entranyable i sorprenent recorregut mediterrani al qual ens porta Rafel Nadal (Girona, 1954), periodista i escriptor guanyador del Pla el 2012 i el Llull el 2019. El llibre ¨¦s l'obra d'un notable connoisseur del mar m¨¦s antic i civilitzat de tots, d'alg¨² que no nom¨¦s l'ha recorregut de punta a punta sin¨® que n'ha llegit molt i b¨¦ i que ha nascut pr¨¤cticament a les seves aig¨¹es lustrals. Barreja, descriu ell mateix, ¡°de mem¨°ria personal i quadern de viatge¡±, per¨° no guia, ¡°ja que no pret¨¦n ser exhaustiu en absolut¡±, el llibre arrenca amb els estius d'infantesa i joventut i els banys i excursions a la cala de la Fosca, a Palam¨®s, per des d'all¨¤ fer un alegre tomb per tot el Mediterrani.

Nadal, l'home que era aquell noi que es capbussava al B¨¤ssit i recollia pinyons a les pinedes de la Costa Brava, visita les E¨°lies, les C¨ªclades ¨Ca Naxos una dona, potser una deessa disfressada, li va deixar anar una frase digna d'Homer: ¡°Els d¨¦us no volen que els molestin¡±¨C, Xipre (la platja de Petra tou Romiu, on va n¨¦ixer Afrodita), Ic¨¤ria¡­ fins a, despr¨¦s de fer molts tombs feli?os, recalar al cap S¨²nion, on, amb els peus penjant sobre l'Egeu, llegeix els poemes de Carles Riba i t¨¦ la revelaci¨® que tot aquell mar, aquell gran mar, refulgent i historiat, ¨¦s ¡°el mateix mar nostre¡±. En el recorregut, records d'escriptors, els germans Durrell, Paddy Leigh Fermor, Henry Miller, i tota la gran selecci¨® grega ¨CKavafis, Kazantzakis, Katsimbalis, Elitis, Ritsos¡­¨C combinats amb la mem¨°ria personal del pirautxo (quant de temps sense sentir aquesta paraula!), l'olor de Nivea i Coppertone (les autoritats municipals de Palam¨®s, explica Nadal en un dels seus simp¨¤tics excursos, van fer tapar les tanques publicit¨¤ries en qu¨¨ una nena Jodie Foster ensenyava el cul per no ferir la sensibilitat del bisbe de Girona, un tal Narc¨ªs Jubany). Tamb¨¦ moments d'humor, com la trobada amb l'exdona i la filla d'un escriptor exministre (C¨¦sar Antonio Molina).

El narrador, Nadal, viatja amb la seva parella, l'Anna, que t¨¦ el costum ¨Csimilar al d'Anna Lizaran, que feia servir un perfum diferent per a cada personatge que interpretava¨C de posar-se un perfum diferent segons el dest¨ª que visita (i. e. Pamplelune de Guerlain per al Pelopon¨¨s). ¡°M'ha sortit un llibre molt angl¨¨s, pel seu format, la seva amplitud de mires i la seva barreja de g¨¨neres¡±, assenyala Nadal. D'aquesta vocaci¨® d'una infantesa i joventut pr¨ªstines, amb la pell embriagada de sal i els ulls plens de mar, l'autor matisa que aix¨° era l'estiu i que existia, per descomptat, el dur revers dels hiverns a la grisa Girona franquista i eclesi¨¤stica (¡°preconciliar¡±), els mesos d'internat i disciplina, fins que arribava finals de juny i l'impacte per als sentits de la llum, els colors, la sorra, la barca, la pesca. ¡°Coneix¨ªem b¨¦ la topografia vital d'aquells estius i despr¨¦s hem sabut buscar aquestes coses a fora, recon¨¨ixer les mateixes paraules, amb matisos diferents, els noms dels llocs, dels peixos, de les flors, de les fruites, dels vents, a Gr¨¨cia, a la Cirenaica, al cap Bon, a la costa del L¨ªban, a Turquia¡­¡±.

Nadal, que diu que els seus llocs preferits del Mediterrani s¨®n L¨¨ucada (¡°ah, la badia de Nidri, amb Skorpios al fons¡±), Cefal¨°nia, Quios i Samos, encara que tamb¨¦ ens porta a llocs menys coneguts, com l'arxip¨¨lag de les Tremiti o a l'illa de Fol¨¦gandros, de dura bellesa, advoca pel viatge lent, pas a pas, amb molt de ferri, entretenint-se en les del¨ªcies (sovint tamb¨¦ gastron¨°miques) d'un recorregut dels sentits, les emocions i les atmosferes, tra?ant de passada alguns intensos retrats de personatges. L'autor dedica la part final del llibre a una s¨¨rie de ¡°postals¡± en les quals concentra records i sentiments en un destil¡¤lat final de mediterrane?tat i nost¨¤lgia.

El cas de la desaparici¨® de les planxes de Dal¨ª d'EL PA?S

A Mar d¡¯estiu, Nadal dedica un espai a Dal¨ª, a qui va con¨¨ixer b¨¦, va visitar i va entrevistar durant la seva etapa de periodista. En parlar del tema sorgeix la vella hist¨°ria del misteri de la desaparici¨® de les planxes de la mort del pintor. Dal¨ª va morir el 23 de gener del 1989, per¨° estava malalt des de feia molt de temps i els diaris, previsors i m¨¦s encara amb el Nadal pel mig, tenien disposades, com s'acostuma a fer, les p¨¤gines d'obituari, que, atesa la import¨¤ncia del personatge, n'havien de ser moltes. A EL PA?S, on treballava llavors Nadal ¨Cen la secci¨® de local i pol¨ªtica¨C, fins i tot es preparava cada nit una planxa d'impressi¨® falsa de la primera p¨¤gina del diari amb les not¨ªcies del dia i la de la mort de Dal¨ª incorporada, per ser a temps d'introduir-la a la rotativa si es produ?a la mort a una hora intempestiva. Es van crear una vintena d'aquestes planxes met¨¤l¡¤liques ful amb la not¨ªcia ¡°Mor Dal¨ª¡±, de les quals, ¨°bviament al final ¨Cd'acord amb la m¨¤xima Vulnerant omnes, ultima necat (totes fereixen, l'¨²ltima mata)¨C nom¨¦s se'n va utilitzar una.

¡°Sempre m'he preguntat on van anar a parar les altres, que constitu?en un conjunt for?a curi¨®s i irrepetible¡±, reflexiona Nadal, a qui li hauria agradat molt rec¨®rrer a aquell estrany tresor dalini¨¤. En el cas de la desaparici¨® de les planxes de Dal¨ª hi ha molts sospitosos, ja que el diari estava llavors no ple, sin¨® atape?t d'experts dalinians: Montserrat Casals, Juanjo Navarro Arisa, M¨¤rius Carol, Jordi Busquets, el mateix Nadal, tots amb articles si no llibres, entrevistes, contactes enfrontats en el cercle ¨ªntim del pintor, teories i enemistats. Coordinar aquella multitud exacerbada per la set de not¨ªcies i exclusives va ser massa per a la llavors cap de Cultura, Rosa Mora, que molt assenyadament va marxar a l'?ndia, i el subcap, un jove inexpert m¨¦s interessat en les m¨°mies eg¨ªpcies que en la de Portlligat, que gaireb¨¦ va patir una crisi nerviosa entre tant de geni i, per descomptat, ho juro senyoria, no es va endur les planxes.