El riure de les pessigolles

Quan es llegeix una novel¡¤la de Natalia Ginzburg sempre es t¨¦ la sensaci¨® que, en comptes d¡¯estar davant d¡¯un llibre impr¨¨s, comprat en una llibreria, es t¨¦ a les mans un quadern antic d¡¯hule, trobat a la calaixera d¡¯una casa heretada, un quadern de notes escrit per alguna parenta llunyana, per exemple, coneguda nom¨¦s gr¨¤cies a les lleus refer¨¨ncies a una extravag¨¤ncia innocent, uns papers privats escrits sense altre motiu que deixar const¨¤ncia del ritme trist de la vida de prov¨ªncies, de les resson¨¤ncies cada cop m¨¦s t¨¨nues de l¡¯apagament d¡¯una falsa il¡¤lusi¨®. La mirada liter¨¤ria de Ginzburg se centra en la recerca de la cara resignada de les conductes d¡¯uns personatges que saben (o intueixen) que la mem¨°ria individual s¡¯aixeca sobre la petita inutilitat de constatar la dissipaci¨® i la destrucci¨® dels dies i els fets.

Una cosa semblant experimenta la filla de la Mila, la narradora de No soc aqu¨ª, segona novel¡¤la d¡¯Anna Ballbona (Montmel¨®, 1980) i guanyadora del cinqu¨¨ premi Llibres Anagrama, quan en un ¡°bagul vell dels que abans corrien per les cases¡±, hi troba una llibreta d¡¯apunts escrita per la seva mare mentre est¨¤ embarassada d¡¯ella. Un cop llegida, la filla intenta amb subterfugis que la mare parli m¨¦s extensament del seu passat ¡ªun passat gens truculent, sense secrets esfere?dors ni misteris excepcionals¡ª, i, en el moment que li diu ¡°est¨¤s conven?uda que ho saps tot d¡¯alg¨² que has vist sempre, i despr¨¦s no¡±, la mare respon amb una frase que inclou una de les claus de la novel¡¤la: ¡°Ah, estimada, aix¨° ¨¦s la vida¡±.

Potser la mare no sap que cita Meredith, per¨° el lector s¨ª que ent¨¦n per qu¨¨ Ballbona utilitza les paraules que fa servir Merc¨¨ Rodoreda per obrir La pla?a del Diamant: No soc aqu¨ª ¨¦s tamb¨¦ el relat estupefacte d¡¯una vida normal, el relat del descobriment que ¡°la normalitat ¨¦s una al¡¤lucinaci¨® on agafar-nos, la palmera amb un coco que no para de rajar i que ens conven? que som a recer i que el coco i la casa sempre hi seran¡±. Com li passava a la protagonista del seu llibre anterior, Joyce i les gallines, la Mila tamb¨¦ s¡¯adona que el normal ¨¦s viure envoltat de l¡¯absurd, i que una bona manera d¡¯encarar-s¡¯hi ¨¦s amb el que anomena ¡°el riure de les pessigolles¡±, aquell riure que s¡¯escapa davant dels ¡°moments que fan sotragada¡±.

NO SOC AQU?

Anna Ballbona
Anagrama
246 p¨¤gines
18,90 / 9,99 euros

Criada en el m¨®n desaparegut de la pagesia i la ramaderia, crescuda en un barri d¡¯un poble situat entre una autopista, un cementiri i un pol¨ªgon industrial, a trenta minuts de Barcelona, la Mila ¨¦s el primer membre de la fam¨ªlia que va a la universitat, que en un viatge de final de curs va en avi¨® a Mallorca, que fa una estada a Par¨ªs gr¨¤cies a una beca Erasmus, que coneix gent m¨¦s enll¨¤ del per¨ªmetre familiar. Un dels ¨¨xits de Ballbona ¨¦s que aconsegueix impregnar els paisatges, ambients i atmosferes que descriu d¡¯una sensaci¨® d¡¯alegre estupor, com si no acab¨¦s d¡¯entendre d¡¯on surten els dons que a vegades, d¡¯una manera breu i profunda, l¡¯embriaguen de la felicitat de viure.

No soc aqu¨ª demana una lectura reposada, lluny del neguit d¡¯anar passant p¨¤gines a la recerca de l¡¯an¨¨cdota argumental que doni llu?ment i encadeni els m¨²ltiples fils menors i sense desenlla? que la narradora va anotant: al capdavall, a No soc aqu¨ª no s¡¯hi narra res d¡¯extraordinari, nom¨¦s hi ha els esdeveniments d¡¯una vida ordin¨¤ria, un enfilall d¡¯an¨¨cdotes m¨ªnimes i de quotidianitats agredolces magnificades una mica ¡ªnom¨¦s una mica¡ª perqu¨¨, al cap i a la fi, s¨®n les pr¨°pies i particulars de la narradora.

Mila constata que el pas del temps i l¡¯atzar de les circumst¨¤ncies poden minar els lligams efectius, i descobreix que les paraules buides i intranscendents repetides sense cessar pels pares, pronunciades sobretot per conjurar les esgarrapades de la soledat, de mica en mica van adquirint una c¨¤rrega de records imprescindible. Com passa mentre es llegeix Ginzburg, llegint Ballbona tamb¨¦ es t¨¦ la sensaci¨® de caminar a la vora d¡¯un misteri que no t¨¦ a veure amb res que es relacioni amb la trama de la novel¡¤la. ?s un misteri molt m¨¦s familiar; ¨¦s com la intu?ci¨® d¡¯un aire de tristesa, de plor escanyat abans de n¨¦ixer, una mena de nost¨¤lgia del present. Una malenconia suscitada per les trampes vulgars que paren els dies, una malenconia covada perqu¨¨ s¨ª i prodigiosament matisada gr¨¤cies a un ironia gens corrosiva.