Noves veus per a Salvat-Papasseit

Ja des dels inicis de la Nova Can?¨®, Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) ha estat un dels poetes de cap?alera dels compositors-cantants catalans.

Llu¨ªs Serrahima, pare fundador del moviment amb el seu article ¡°Ens calen can?ons d¡¯ara¡± (1959) a la revista Germinabit, escrivia uns anys despr¨¦s, el 1965: ¡°Si tingu¨¦ssim avui entre nosaltres en Joan Salvat-Papasseit, estic conven?ut que hauria agafat una guitarra i, amb els altres que tamb¨¦ ho fan, correria pobles i ciutats cantant can?ons. Seria com ¡®viatjar terres i no quedar-se a cap¡¯. Faria per ell¡±. No hi ha const¨¤ncia que Salvat-Papasseit cant¨¦s, per¨° amb el pas del temps els seus versos s¨®n, sens dubte, els que m¨¦s vegades s¡¯han convertit en can?ons i, el que ¨¦s m¨¦s important, amb m¨¦s bons resultats: des d¡¯aquell primer EP de Mart¨ª Llaurad¨® el 1965, Can?ons d¡¯enamorats, amb quatre poemes de Salvat-Papasseit (Penyora d¡¯amor continua sent una de les millors can?ons de l¡¯¨¨poca), fins a elap¨¦s tan importants del panorama catal¨¤ com els que li van dedicar ¨ªntegrament Ovidi Montllor el 1976 o Joan Manuel Serrat el 1977, passant per grans encerts personals de Guillermina Motta (Visca l¡¯amor!, el 1968, que Serrat recuperaria anys despr¨¦s), Llu¨ªs Llach (La casa que vull, el 1974) o Ramon Muntaner (La meva amiga com un vaixell blanc, el 1975).

Malgrat aquest passat proper i glori¨®s, feia d¨¨cades que els versos de l¡¯autor d¡¯El poema de la rosa als llavis no es convertien en noves can?ons. La seva obra ja no inspirava els joves creadors? ?lex Carmona s¡¯encarrega ara de demostrar-nos que, encara que ho pugui semblar, no ¨¦s aix¨ª. El fot¨°graf barcelon¨ª ha recuperat l¡¯ess¨¨ncia d¡¯aquell Tribut de sorra i fulles que el 2011 va publicar amb poemes de Miquel Mart¨ª i Pol convertits en can?ons per joves creadors, i ha reunit en un llibre disc, m¨¦s fotogr¨¤fic que literari, disset poemes de Salvat-Papasseit, amb un ampli ventall de noves versions musicals.

SOTA EL FIRMAMENT

?lex Carmona
Viena Edicions
Llibre CD
19 euros

Les fotografies de Carmona (totes dels m¨²sics implicats) i les il¡¤lustracions de T¨¤nia Lupe acompanyen els textos del poeta, mentre que en el CD s¡¯inclouen aquests disset enregistraments, realitzats tots l¡¯any passat.

No en tots els casos es pot parlar de can?¨® en sentit estricte. Cinc s¨®n senzillament recitats amb un fons musical, i en aquest camp l¡¯ombra d¡¯Ovidi Montllor ho enfosqueix tot. A la part cantada destaca, per la seva for?a, la interpretaci¨® de Mireia Vives i Borja Penalba d¡¯El desig i el convit (no s¡¯especifica l¡¯autoria de la m¨²sica, per¨° cal suposar que ¨¦s dels mateixos int¨¨rprets valencians).

A la resta d¡¯interpretacions es nota quan a la guitarra o a la producci¨® hi ha la m¨¤ de Toni Xucl¨¤. Elena Gadel i Gemma Humet i, sobretot, la reuni¨® de Cris Juanico amb Pemi Fortuny i Clara Montes, brillen al seu costat. Els tocs electr¨°nics d¡¯Aspencat s¡¯alternen amb el regust lleugerament rumber de Sabor de Gr¨¤cia o els alegres acordions de Joan Garriga i Carles Belda (aqu¨ª tamb¨¦ est¨¤ present la guitarra de Xucl¨¤).

Tamb¨¦ hi ha una mica de gaireb¨¦ de tot (Cesk Freixas, Tortell Poltrona, Luisillo Kalandraka i Susana Sureda, ?ric Vinaixa, Salva Racero, Blaumunt, Pol Fuentes) per demostrar que Salvat-Papasseit segueix interessant i per deixar clar que els seus textos continuen tenint una actualitat reconfortant.

L¡¯¨²nica cr¨ªtica que es pot fer a Carmona ¨¦s la innecess¨¤ria revisi¨® amb m¨²siques noves de poemes que ja han estat cantats, en alguns casos de manera dif¨ªcil de superar. Davant d¡¯una obra tan rica i carregada de sorpreses com la del poeta barcelon¨ª, s¡¯haurien pogut escollir poemes que no hi sortissin perdent davant la comparaci¨®.