Cinisme de mercat (I)

En una escena de Bauhaus: die neue zeit, la s¨¨rie de Lars Krume, el director, Walter Gropius, i Theo van Doesburg mantenen una discussi¨® encesa sobre la direcci¨® que ha de prendre l¡¯art del futur. Doesburg aposta pel funcionalisme i acusa Gropius de practicar un expressionisme cursi. Gropius es defensa com pot, tot i que la hist¨°ria ens diu que hi acabar¨¤ estant d¡¯acord. L¡¯escena crida l¡¯atenci¨® per la virul¨¨ncia de la confrontaci¨® i per la falta d¡¯escr¨²pols amb qu¨¨ el problema est¨¨tic passa per sobre de la politesse social, cosa que traspua una convicci¨® en la validesa de la pr¨°pia proposta est¨¨tica que ara resulta escandalosament llunyana. Per¨°, per qu¨¨? D¡¯acord, all¨° eren els anys vint del segle passat, i els manifestos, per definici¨®, tenen un car¨¤cter agressivament excloent. Per¨°, malgrat el descr¨¨dit d¡¯aquella ambici¨® de definitivitat, hi ha alguna cosa revigoritzant en la mena de debats que l¡¯escena recrea. Aquella capacitat de transcendir el pudor personal en nom d¡¯una idea. Aquella ferocitat.

Hi haur¨¤ qui pensi en la postmodernitat com a sopa dilut¨°ria i ja pot ben ser. Ara, la q¨¹esti¨® no ¨¦s tant si cal tornar a aquesta fe hegelianista de l¡¯avantguarda, i si ens les hem de tornar a veure defensant est¨¨tiques com qui defensa monoteismes, sin¨®, m¨¦s aviat, com es pot mantenir una conversa sobre art, i sobre literatura, sense sostenir una m¨ªnima creen?a. Encara que nom¨¦s duri l¡¯estona que dura la conversa, no he trobat cap manera de parlar seriosament de literatura sense abra?ar algun principi est¨¨tic o te¨°ric. B¨¦, s¨ª que n¡¯hi ha, de maneres: es pot dubtar de tot, o tornar-ho tot una q¨¹esti¨® ¡°relativa¡±. No s¨¦ si en diria cinisme ben b¨¦; ¨¦s m¨¦s aviat indifer¨¨ncia estilitzada, que de vegades vira cap al menfotisme i, d¡¯altres, cap a una educaci¨® desactivadora. Els catalans i la nostra t¨ªrria a la confrontaci¨®: de seguida correm a ofegar una discussi¨® cobrint-li el cap amb un coix¨ª d¡¯ironia o de coexist¨¨ncies pac¨ªfiques, o de seducci¨® institucional.

Per sort, entre la gent jove la cosa est¨¤ canviant, i tamb¨¦ entre els que no li tenen massa confian?a a la instituci¨®. Potser per aix¨°, quan se¡¯ls sent defensar algun principi de manera contundent, de seguida hi ha qui al?a la censura de les formes, demana una mica d¡¯ordre i, en general, tot acaba fent l¡¯efecte d¡¯una soir¨¦e de perruques empolvorades al mig de la qual s¡¯ha llan?at un senglar salvatge. Pel que fa les generacions anteriors, la ferocitat persisteix, per¨° aplicada a altres ¨¤mbits. Nom¨¦s cal donar un tomb per Twitter per veure-hi la plana major d¡¯escriptors nostrats parlant sobretot de pol¨ªtica ¡ªi, amb alguna excepci¨®, de literatura, entenent que literatura vol dir Pla, Carner i l¡¯estripada del dia. D¡¯est¨¨tica, poca; de socioling¨¹¨ªstica, i sociopol¨ªtica, tanta com vulguin.