Atribucions

Els ramnes (etruscos), els tities (sabins) i els luceres (llatins) eren els grups que conformaren la primera divisi¨® del poble rom¨¤. Com que eren tres, el mot que s¡¯utilitz¨¤ per descriure aquesta partici¨® en agrupacions sociopol¨ªtiques fou tri-bu. D¡¯aqu¨ª en deriv¨¤ el verb tribuere, que volia dir ¡°assignar¡±. Afegint-hi un prefix de direcci¨® (ad-), va n¨¦ixer el sentit d¡¯"atribuir¡±, o sigui: considerar que alguna cosa ve d¡¯un espai determinat o hi va, que t¨¦ un lligam de pertinen?a. Tota ¡°atribuci¨®¡±, doncs, situa o ressitua les coses en un espai col¡¤lectiu, ¨¦s una q¨¹esti¨® c¨ªvica.

Les atribucions liter¨¤ries, per exemple, s¨®n un afer social; poden fer entrar en joc l¡¯orgull ciutad¨¤, el m¨¨rit i l¡¯ascend¨¨ncia o, fins i tot, els dividends d¡¯uns drets d¡¯autor pendents de repartir. Al mateix temps, la paternitat d¡¯un text li atorga tot all¨° que gira al voltant de la idea d¡¯autoritat i en condiciona la interpretaci¨® a uns entorns espaciotemporals.

?s admirable, doncs, que la nostra tribu cultural pugui comptar ara mateix amb dues exclusives internacionals de primer ordre com s¨®n la publicaci¨® dels Poemes de Calvus (Tanit, 2020) i de Tot Abulc¨¤ssim (Edicions Vitel¡¤la, 2019), dos casos d¡¯atribuci¨® molt impressionants, per inesperats i per meravellosos; dues tasques d¡¯investigaci¨® liter¨¤ria i elaboraci¨® estil¨ªstica fascinants.

El primer, Calvus, fou un dels poetae novi amic de Catul del qual no es conservava quasi res i que ara Eduard Sanahuja ha repescat amb un manuscrit trobat a Pollen?a. El segon, Abulc¨¤ssim, fou un savi viatger del XII del qual n¡¯hi havia ben poques refer¨¨ncies i que Jordi Cornudella ha rescatat per via d¡¯un parell de manuscrits, un de Sant Petersburg i un altre d¡¯El Escorial. En ambd¨®s casos, doncs, aquestes versions catalanes serien les primeres que desenterren un buit hist¨°ric de segles, un privilegi peculiar.

Els avatars de cada un dels textos, a m¨¦s, s¨®n part essencial del sentit d¡¯aquestes recuperacions. En totes dues s¡¯hi mig explica el recorregut hist¨°ric dels materials, i s¡¯hi eleven conjectures, i s¡¯hi mostra com s¡¯han actualitzat... ?s a dir: s¡¯evidencia que la gr¨¤cia de la interpretaci¨® que en podem fer, com d¨¨iem, forma part de la nostra manera de mirar cap a l¡¯arrel d¡¯all¨° que llegim, de saber que mirem des de la dist¨¤ncia i a trav¨¦s de filtres.

Aix¨ª doncs, Calvus sense Sanahuja i Abulc¨¤ssim sense Cornudella ja no serien ni aquest Calvus ni aquest Abulc¨¤ssim que tenim, no sols per la depuraci¨® del traduttore traditore, sin¨® per la defer¨¨ncia de les veus que s¡¯abrigallen les unes en les altres. Com diu Abulc¨¤ssim en el conte La busca de Averroes de Jorge Luis Borges: ¡°No estaven bojos. Estaven figurant [...]una hist¨°ria¡±.