Mor Rosa Maria Sard¨¤ als 78 anys

Rosa Maria Sard¨¤, una de les actrius fonamentals de l'escena i la pantalla del pa¨ªs, ha mort avui dijous als 78 anys a Barcelona a causa del c¨¤ncer que patia des de feia anys. Incre?blement vers¨¤til, reina de la com¨¨dia i de la trag¨¨dia, capa? de fer riure sense parar o plorar a ll¨¤grima viva, populista i intel¡¤lectual, la Sard¨¤ (com se la coneixia, amb l'article que defineix les grans) ha fet de tot, en catal¨¤ i castell¨¤, teatre (com a actriu i directora), cinema, televisi¨®, i recentment havia debutat en la literatura amb un commovedor llibre de mem¨°ries aplaudit per la cr¨ªtica.

Era, a m¨¦s, un personatge en ella mateixa, d'una personalitat captivadora que mai deixava indiferent. Entranyable i tendra en la dist¨¤ncia curta, capa? d'una amistat irreductible i a prova de tot, des de lluny podia resultar ¨¤cida, sard¨°nica i fins i tot antip¨¤tica. Aquesta actitud p¨²blica de bromes, cinisme i clatellades, amb l'afegit de les ulleres fosques, revestia com una cuirassa una dona extraordin¨¤riament sensible, insegura de vegades i d'una profunditat que contrastava amb alguns dels seus papers m¨¦s populars.

Era una lectora compulsiva, dotada d'una cultura immensa i interessada en tot. Compromesa socialment, fidel a les seves idees, va fer sempre professi¨® de ser d'esquerres i mai va deixar d'expressar les seves opinions i conviccions, ja fos per atonyinar un Govern o per defensar un amic.

Probablement no ha protagonitzat cap obra que la defin¨ªs m¨¦s en la seva dualitat, en els seus sentiments i en la seva ductilitat com a actriu com Rosa i Maria, l'espectacle que li va dirigir el 1979 Llu¨ªs Pasqual i que consistia en dues parts: en la primera la Sard¨¤ campava al seu aire cantant i recitant i ficant-se el p¨²blic a la butxaca, i la segona era el mon¨°leg intimista d'una terrible intensitat d'una dona que patia c¨¤ncer (Maria, d'Ireneusz Irzdynsky). Pasqual, que li va donar l'alternativa al Teatre Lliure, la va dirigir sovint en la seva carrera i era un dels seus grans amics, ha recordat aquest mat¨ª que havien parlat per tel¨¨fon abans-d'ahir i ella era conscient que li quedava poc, que es moria, tot i que no va parar de fer broma, com feia habitualment. Sard¨¤ feia temps que afrontava el c¨¤ncer i se sotmetia a ter¨¤pies experimentals. Sempre deia que no duraria gaire, per¨° aix¨° s'havia convertit en una cantarella habitual i ning¨² s'ho volia creure.

Luis Garc¨ªa Berlanga la considerava directament com ¡°la millor¡± actriu de tot el pa¨ªs. Va guanyar dos premis Goya com a millor actriu de repariment, per Sin verg¨¹enza (2002) i ?Por qu¨¦ lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1994), a m¨¦s d'una altra nominaci¨®, el 1999, per La ni?a de tus ojos. Va rebre el 2010 la Medalla d'Or de l'Acad¨¨mia. Tenia tres premis Max (un d'ells d'honor), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (que va retornar el 2017 arran de la pol¨¨mica independentista), el Gaud¨ª d'Honor, premis nacionals, i el Terenci Moix, creat en record de l'escriptor, que va ser una altra de les seves grans amistats.

Tamb¨¦ va ser presentadora en tres ocasions ¡ªi amb aplaudiments pr¨¤cticament un¨¤nimes¡ª de la cerim¨°nia dels premis del cinema espanyol, els Goya. Encara que era m¨¦s coneguda per la seva faceta c¨°mica a la gran pantalla i a la televisi¨®, la carrera de la int¨¨rpret acumulava tamb¨¦ una llarga traject¨°ria en el teatre, sobretot en rols dram¨¤tics, entre malaltes terminals, mares coratge, periodistes compromeses o activistes en perill. Va debutar com a directora teatral el 1989 amb Ai carai!, del recentment desaparegut Josep Maria Benet i Jornet, un altre creador al qual l'unia una gran amistat.

A finals de l'abril passat, la int¨¨rpret va concedir una entrevista televisiva amb Jordi ?vole en la qual va afirmar: "Jo no estic en el millor moment de la meva vida perqu¨¨ als 78 anys no s'est¨¤ en el millor moment de la vida. I estic malalta, m¨¦s o menys. Jo tinc un c¨¤ncer, per¨° no saben on i s'ho inventen¡±.

El desembre del 2019, Sard¨¤ va publicar la seva autobiografia, Un incident sense import¨¤ncia (Edicions 62), on recordava els seus ¨¦ssers m¨¦s estimats a trav¨¦s de textos ¨ªntims que havia anat escrivint al llarg de l'¨²ltima d¨¨cada. En una entrevista amb EL PA?S, aquell mateix mes, va manifestar: "Quan vaig escriure aix¨° no sabia que estaria condemnada a morir de c¨¤ncer. Per¨° el bitxo encara hi ¨¦s, tinc nou tractament, per¨° estic molt cansada. L'any que ve veur¨¦ qu¨¨ faig. Potser deixo la medicaci¨® i que duri el que sigui, al cap i a la fi tinc 78 anys. L'¨²nica cosa que em queda per fer ¨¦s morir-me¡±. I va afegir: "Per¨° com diu l'¨²ltima frase del meu llibre, 'que complicat ¨¦s morir-se al primer m¨®n, i que car¡±. Just un any abans, en una altra xerrada amb aquest diari, va afirmar: ¡°No vull cap esquela enlloc, s¨®n una cosa molt lletja¡±.

El web especialitzat Imdb li atribueix fins a 96 aparicions a la pantalla, des de la s¨¨rie televisiva Hora once, el 1969, fins al seu ¨²ltim paper cinematogr¨¤fic, a Salir del ropero, d'?ngeles Rein¨¦, l'any passat. Al mig, hi ha mig segle de talent, al principi centrat sobretot en la televisi¨® i, a partir dels vuitanta, tamb¨¦ en films com El efecto mariposa, Moros y cristianos, Todo sobre mi madre, Anita no pierde el tren, Torrente 2: Misi¨®n en Marbella, El embrujo de Shang¨¢i o Te doy mis ojos. Va treballar amb cineastes com Pedro Almod¨®var, Fernando Trueba o Ic¨ªar Bolla¨ªn, i assenyalava entre els autors i directors teatrals que m¨¦s l'havien influ?t Josep Maria Benet i Jornet, Mario Gas, Terenci Moix, Juan Germ¨¢n Schroeder o Sergi Schaaff, a m¨¦s de la seva ¡°amiga¡± N¨²ria Espert.

Sard¨¤ va n¨¦ixer a Barcelona el 1941, el seu pare era un pag¨¨s que va emigrar a Barcelona i la seva mare era infermera. Ella ¨¦s la gran dels cinc fills que va tenir la parella: el Santiago, escen¨°graf; el Federico, empresari; el Xavier, periodista i molt conegut a la r¨¤dio i la televisi¨®, i el Joan. La seva mare va emmalaltir quan els fills eren molt joves i ella va tenir cura dels seus germans. ¡°Mai ens va deixar anar de la m¨¤, ni tan sols ara¡±, ha dit en moltes ocasions Xavier Sard¨¤. ¡°Jo he estat nom¨¦s germana. El que vaig fer va ser el m¨¦s gran acte d'egoisme, perqu¨¨ la bondat ¨¦s el paradigma de l'egoisme. Jo no m'hauria quedat tranquil¡¤la deixant-los amb el meu pare. Per¨° que ning¨² oblidi que jo tamb¨¦ em vaig quedar sense mare", explicava en una entrevista el 2018.

Durant gaireb¨¦ tres d¨¨cades va estar unida a Josep Maria Mainat (amb qui va tenir el seu ¨²nic fill, Pol Mainat), del trio c¨°mic La Trinca ¡ªSard¨¤ tamb¨¦ havia participat en els seus espectacles¡ª i m¨¦s tard reeixit productor de televisi¨® i un dels fundadors de la productora Gestmusic, responsable de No te r¨ªas que es peor, Cr¨®nicas marcianas, Operaci¨®n Triunfo, entre d'altres. El 2002, es va saber que la parella s'havia separat, i que la ruptura s'havia produ?t feia uns anys.

Gran lectora, l'actriu tamb¨¦ va ser activista en la clandestinitat, durant el franquisme. ¡°Jo era republicana i pensava que els del Govern eren uns fills de puta i que aquell senyor era un criminal, un assass¨ª i un dictador. Em vaig fer d'un grup que f¨¨iem pintades, an¨¤vem a les manifestacions i amb el PSC ten¨ªem reunions clandestines¡±, va assegurar a EL PA?S el 2018. En els ¨²ltims anys, va ser atacada sovint per les seves opinions pol¨ªtiques fermes, a favor de la rep¨²blica, reivindicant el socialisme i en contra de l'independentisme catal¨¤ i especialment dels seus l¨ªders.

Int¨¨rprets com Antonio Banderas, Javier C¨¢mara o Santiago Segura han compartit a Twitter el seu homenatge a Sard¨¤, que el president del Govern, Pedro S¨¢nchez, ha qualificat com a ¡°hist¨°ria en maj¨²scules de la nostra cultura¡±, en un altre missatge a la mateixa xarxa social.