Erosions de l¡¯avantguardisme

Sense canviar una sola coma de com es va presentar al m¨®n, Mercier i Camier es llegeix el 2020 com un llibre diferent. Per¨° abans d¡¯avaluar el que significa per a nosaltres, vegem el que va suposar per al seu autor. Mercier i Camier (1946) flota suspesa entre les primeres temptatives narratives (Murphy, Watt) de l¡¯irland¨¨s Samuel Beckett (Dubl¨ªn, 1906 - Par¨ªs, 1989) i el descobriment (mitja d¨¨cada despr¨¦s) de com de b¨¦ s¡¯acomodava el seu talent al teatre.

Beckett sembla tan ben disposat a l¡¯experimentaci¨® com cansat d¡¯intentar anar m¨¦s enll¨¤ dels assoliments de James Joyce; el seu avantguardisme no es projecta sobre l¡¯idioma, sin¨® sobre les convencions narratives del segle XIX (encara vigents a les primeres d¨¨cades del XX). El que Beckett proposa ¨¦s un festival de frustrar les expectatives del lector: frases que funcionen deslligades del seu context, cap¨ªtols resumits a un esquema, enumeracions que semblen notes per a una elaboraci¨® posterior que no arriba, secundaris que s¡¯apoderen de l¡¯escenari, descripcions que es desenvolupen dins del di¨¤leg, canvis inexplicables de personalitat, seq¨¹¨¨ncies narratives inconduents (com ara la de l¡¯home que cerca l¡¯¡°inspector¡± Camier), par¨°dies d¡¯epifania i un sostingut humor proca? que escup a la cara del dec¨°rum narratiu.

Tot aix¨° sembla molt auda?, i sens dubte ho ¨¦s en el pla de les idees. Per¨° el seu desenvolupament ¨¦s un assumpte m¨¦s complicat. A difer¨¨ncia de les aud¨¤cies de la pintura (que es poden capturar d¡¯un cop d¡¯ull), les de la literatura s¡¯han de travessar al trot lent de la lectura. L¡¯enginy o l¡¯aud¨¤cia de la idea no s¨®n suficients per compensar el temps invertit, i el que ens ofereix Mercier i Camier sona a obra ja coneguda.

El desgast es deu a la repetici¨® del model; les novetats de 1946 ja han constitu?t escola: una s¨¨rie de llocs comuns que, degudament empaquetats, s¡¯ensenyen (i s¡¯aprenen!) en els negociats d¡¯escriptura creativa. Per¨° tamb¨¦ es deu al fet que els lectors hem anat perdent la innoc¨¨ncia. Bona part de l¡¯inter¨¨s dels gestos avantguardistes deriva de la pregunta: per qu¨¨ escriu aix¨ª?, o, si es prefereix: qu¨¨ espera aconseguir escrivint aix¨ª?¡±.

Els enigmes es van revelar, i avui podem comparar els guanys amb les p¨¨rdues: sabem que els derivats de Beckett no van ni apropar-se als cims de Balzac, George Eliot o Tolstoi. I encara sabem m¨¦s: lluny de ser un aven? irreversible, l¡¯avantguarda narrativa va ser una fase. Passat menys de mig segle, la novel¡¤la convencional estava de tornada, incorporant els millors assoliments de la frase experimental per continuar explorant la naturalesa humana i la relaci¨® de l¡¯individu amb la societat. En comparaci¨® amb les novel¡¤les de Saul Bellow o d¡¯Iris Murdoch, Mercier i Camier no passa de ser un exercici tonificant abans d¡¯afrontar aut¨¨ntics reptes.

Per¨° la novel¡¤la ¨¦s valuos¨ªssima com a embri¨® d¡¯Esperant Godot i Final de partida. Queda molt per polir, per¨° ja hi trobem molt¨ªssim. Dues figures (entre el mim i el captaire) que conversen per recordar que s¨®n vives; una acci¨® que es desmenteix a si mateixa (el viatge); les xacres de la vellesa i la perduraci¨® del desig; la intensa bellesa del paisatge, la tendresa i el dolor retinguts. I aquestes pauses silencioses, l¡¯avorriment, les repeticions i la poca inspiraci¨® en qu¨¨ prospera una fosca metaf¨ªsica, i unes observacions enlluernadores sobre la naturalesa humana: la visi¨® beckettiana de l¡¯univers, de la qual ja no podem prescindir sense sentir que ens arrenquen una funci¨® ¨ªntima.