¡®Correspond¨¨ncies¡¯, conversa contempor¨¤nia

Al canal 33 s¡¯han estrenat dos programes petitons, de mitja hora, aparentment senzills, per¨° que fan revifar l¡¯oferta perqu¨¨ ni copien un format d¡¯¨¨xit, ni volen ser culturals en el sentit m¨¦s enlluernador i ostent¨®s del concepte. Es tracta de Correspond¨¨ncies, un programa reservat a dones, i B¨¤lsam. D¡¯aquest darrer ja en vam parlar a Elpais.cat.

Al primer, les dues protagonistes s¡¯intercanvien reflexions mitjan?ant missatges orals a partir d¡¯un esborrany epistolar. Est¨¤ dirigit per Laura Tremoleda, i no fa la sensaci¨® que les convidades se sentin engavanyades. Fan el programa en funci¨® d¡¯all¨° que volen explicar.

El primer cap¨ªtol va convidar la periodista Txell Bonet, que va triar com a corresponsal la seva amiga i autora teatral Victoria Spzunberg. Durant tres mesos ¡ªel programa ¨¦s de cocci¨® lenta¡ª van intercanviar missatges, d¡¯una intimitat atenuada perqu¨¨ se saben escoltades, en un di¨¤leg molt personal. En el temari, assumptes com la inf¨¤ncia o la identitat. Bonet explica que va comen?ar una col¡¤lecci¨® de segells japonesos per sentir-se com m¨¦s lluny millor i trobar un primer refugi en aquella bellesa ignorada. Despr¨¦s van venir l¡¯escriptura i la convicci¨® progressiva que la vida, diu, no ¨¦s un error sin¨® una opci¨®. Spzunberg explica el seu sentiment de no pertinen?a, de n¨°mada (¡°no deixar¨¦ mai de ser estrangera, amb un sentiment d¡¯exclusi¨®¡±), i reivindica l¡¯escriptura com a espai de resist¨¨ncia, de llibertat personal, sense convertir-la en una ter¨¤pia o en un confessionari.

Les imatges, en bona part, les aporten les mateixes protagonistes en tota mena de formats, fet que obliga a un rosari d¡¯enquadraments. Una exposici¨® del seu pensament, sense sermonejos, i dels seus sentiments, prudentment manifestats mitjan?ant l¡¯escriptura o el dictat. Hi ha un anacronisme juganer, suposo que amb un ¨¤nim at¨¤vic: els convidats fan servir una gravadora de cinta del per¨ªode anal¨°gic.

El segon cap¨ªtol va estar protagonitzat per dues fot¨°grafes, Laia Abril, que l¡¯any passat presentava a Barcelona el seu espl¨¨ndid treball On abortion, i la seva col¡¤lega belga Bieke Deeporter. Segueix el mateix esquema. Les obligacions del protocol que posa el programa s¨®n m¨ªnimes, i a m¨¦s es poden resoldre discrecionalment. Hi ha codis i convencions, per¨° agraeixes la sensaci¨® de llibertat que et dona la manera que tenen de complir-los.

Les dues, naturalment, parlen de fotografia i exposen la po¨¨tica del seu treball (¡°fotografio all¨° que els altres no volen mirar¡±, diu Abril). No amaguen dubtes i confusions. Fotografiar els altres ¨¦s una manera de parlar d¡¯una mateixa, admet una d¡¯elles, i les dues s¡¯interroguen si serien capaces de ser l¡¯objecte de les seves fotografies.

Cada cap¨ªtol acaba amb un manifest sobre la dona que imita, simplificant-lo, el curtmetratge de 1975 d¡¯Agn¨¨s Varda, Notre corps, notre sexe, un exercici de cinema-pamflet en qu¨¨ la cineasta es preguntava qu¨¨ ¨¦s ser dona. Als dos primers episodis aquesta recreaci¨® va resultar sobrera. Un entrebanc sense import¨¤ncia d¡¯una proposta que es fa seguir. Feia temps que, amb aquest programa i B¨¤lsam, no tenies la sensaci¨® de contemplar un exercici contemporani sense que, per ser-ho, hagi calgut anar a la mena de ret¨°riques de la modernor que tant es practiquen.